El busseig recreatiu en reserves marines es quadruplica en 17 anys a les Illes

PalmaEl busseig recreatiu en àrees marines protegides s’ha convertit en un atractiu local i turístic no només a la Mediterrània, sinó arreu del món. Tant és així que les Balears han passat de tenir 12.735 immersions el 2005 a sumar-ne 69.200 el 2021, la qual cosa suposa un increment del 443,3%, segons precisa la investigadora Natalia Barrientos en l’informe de Mar Balear. Malgrat l’augment, els experts garanteixen que l’impacte és nul si es fa correctament i sostenen el potencial d’aquesta activitat per donar a conèixer el medi marí i, alhora, conscienciar sobre la importància de conservar-lo.

Ja han passat 17 anys des de la primera xifra i el punt d’inflexió es va anotar el 2015, quan el nombre d’immersions va passar de moure’s entre les 12.735 i les 27.393 a enfilar-se fins a les 35.734. La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació preveu que enguany es tornin a superar les 60.000 immersions, però, de moment, no té pensat establir limitacions en el nombre de persones que poden submergir-se a l’any en aquests paradisos marins.

A les Balears hi ha 11 reserves marines, que sumen 458,9 quilòmetres quadrats. A Mallorca n’hi ha sis: les del Freu de la Dragonera, de les illes Malgrats, de l’illa del Toro, de la badia de Palma, del Migjorn i del Llevant. Menorca en disposa de dues, que són la del nord i la de l’illa de l’Aire. Pel que fa a Eivissa i Formentera, se n’hi troben tres: les de la costa nord-est d’Eivissa-Tagomago, dels Freus d’Eivissa i Formentera i de la Punta de la Creu.

De les reserves més freqüentades, la de l’illa del Toro és la que s’endú el premi, amb 25.000 immersions anuals, seguida de la dels Freus d’Eivissa i Formentera, que en suma 15.000, i de la del nord de Menorca, que arriba a les 11.000. Segons indica la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, la primera és l’única que actualment té boies que delimiten la zona protegida.

Sobre els impactes i el potencial

“Tota activitat humana en un medi natural té un impacte, i el busseig, si es fa bé, té un impacte nul o pràcticament nul; però, si es fa malament, pot arribar a ser significatiu”, exposa el director de la Fundació Marilles, Aniol Esteban. Per aclarir aquesta afirmació, aquest expert posa com a exemple el cas de les illes Medes, a Catalunya, que acull 60.000 immersions a l’any només en un quilòmetre quadrat. “Les Balears podrien tenir entre mig milió i un milió d’immersions en reserves a l’any”, creu. Ell ho veu com una manera de conscienciar la ciutadania: “El busseig pot ser un grandíssim, si no el més gran, aliat de la conservació marina”, defensa.

No obstant això, dins l’esquema dels impactes, Esteban n’enumera tres de principals. En primer lloc, adverteix que quan es passa per zones estretes es poden trencar espècies molt vulnerables que necessiten molt de temps per créixer, com és el cas dels corals, les gorgònies i els briozous. En segon lloc, alerta que, quan s’entra en coves, les bombolles que surten del regulador fan que s’acumuli l’aire i això pot provocar que els peixos que viuen en aquests espais puguin tenir problemes a l’hora de respirar. Finalment, assenyala que, si es mouen sediments amb les aletes, l’aigua s’enterboleix i això pot afectar els animals filtradors, a més de fer que la llum del sol no arribi a segons quines zones.

És per això que és partidari de regular l’impacte que aquesta activitat pugui tenir sobre les reserves. “És un impacte que s’ha de tenir en compte i s’ha de minimitzar, es pot treballar conjuntament amb els centres de busseig perquè siguin molt responsables amb la formació dels bussejadors que hi duen”, manifesta. Cal considerar que en aquestes àrees no només s’hi pot accedir amb un centre, sinó que també hi poden anar particulars. Però, per fer-ho, és necessari sol·licitar una autorització al Govern, que ho gestiona d’aquesta manera per saber l’ús públic que es fa d’una zona determinada, per veure si s’hi han de prendre mesures o no.

A l’hora de fer la immersió

La biòloga i instructora Mariana Strauss, del centre de busseig Mar Balear, a Calvià, explica que per poder fer immersions en reserves és imprescindible tenir un títol. “Sempre anam a les àrees protegides amb bussejadors certificats”, remarca. Això en cas que realitzin la sortida a l’illa del Toro, que és allà on solen anar amb més freqüència; però si algun usuari ho vol fer a la Dragonera, necessita un nivell avançat.

També s’han de seguir unes normes, per assegurar que no deixen petjada a l’entorn. “S’ha de tenir una bona flotabilitat per no tocar el fons, si es vol veure algun animal només ens hi hem d’atracar un per un, està prohibit tocar qualsevol cosa i s’ha de recollir el plàstic que ens trobem”, precisa.

En aquest centre de busseig solen fer unes tres o quatre sortides diàries, amb un màxim de 12 persones en cada viatge, que després són dividides en grups d’un màxim de sis persones. Els grups es fan en funció del nivell –avançats, open water amb menys nivell o open water amb més nivell, entre altres– i cada un té un instructor. “La majoria de bussejadors són locals, són persones que coneixen el lloc i la seva logística”, diu. Strauss destaca que la gent que contacta amb ells està molt interessada a veure zones conservades. “Per la geografia i els corrents que té l’illa del Toro, és un dels llocs amb més vida marina de les Balears”, valora.