Bussejar com sirenes i tritons, una moda que Shakira ha fet tornar

LleidaLa cantant colombiana Shakira va tornar a remoure les xarxes fa unes setmanes amb el seu últim tema, Copa vacía. No només perquè la lletra de la cançó insisteix en exhibir les conseqüències del seu trencament sentimental amb Gerard Piqué, sinó perquè al videoclip apareix convertida en una sirena. Ella mateixa confessa que aquesta figura mitològica representa part de les seves emocions actuals. Una cua de silicona, feta per l’empresa The MerNation i valorada en uns 2.000 dòlars, dona forma a una disfressa versemblant que, en qualsevol cas, fa anys que es popularitza.

Bussejar amb cues de sirenes (o de tritons, per als homes) és una pràctica que fa anys que és popular, sobretot a la Xina. La pel·lícula Splash, dels anys vuitanta, les diferents versions de La sirenita de Disney (l'última, estrenada el 28 de maig amb Javier Bardem interpretant el rei Tritó) i, fins i tot, l’actriu Penélope Cruz en una campanya de Costa Cruceros del 2019 han estat alguns dels causants d’aquest furor a l’alça.

L'últim episodi d’aquesta popularitat s’ha viscut aquesta mateixa setmana a Lleida. Els cinemes JCA d’Alpicat, on encara es projecta la pel·lícula de Disney, van ser l’escenari perquè l’empresa ArtQuatic, un centre autoritzat d’immersió, organitzés dimarts una xerrada sobre els orígens mitològics de les sirenes. Mig centenar de persones hi van acudir, d’entre les quals una selecció de quinze (la majoria nens) van poder convertir-se l'endemà durant una estona en aquests personatges de l’antiguitat clàssica a les piscines del campus d’Inefc.

Oficialment es diu mermaiding (del mot anglès mermaid, que vol dir sirena) i és, de fet, la pràctica artística de l’apnea amb monoaleta, però recreant-se amb un vestuari de licra i neoprè acolorit que pot costar entre 20 i 150 euros, segons la seva qualitat, i pesar fins a 25 quilos. Fa uns deu anys que es practica amb assiduïtat i en països com els Estats Units, Rússia, Austràlia, Canadà, la Xina, Indonèsia i Malàisia existeix fins i tot una modalitat competitiva. Al nostre país de moment es practica de manera lúdica.

“El mermaiding et dona més llibertat que el busseig convencional i et permet jugar amb els peixos i la sorra com si fossis una autèntica sirena”, justifica Miguel Ángel Sánchez, un instructor que juntament amb la seva parella, Mirta Moreno, regenten The Blue Jump, un altre centre de submarinisme de La Azohía (Cartagena). “Cada setmana tenim fins a 25 infants apuntats als cursets de mermaiding”, comenta.

Sánchez i Moreno han estat aquesta setmana els instructors d’aquest bateig organitzat a les piscines de Lleida, on un grapat de nens i nenes van gaudir per primera vegada del somni de convertir-se en sirenes. “Li vam comprar la cua i la primera nit volia dormir amb ella”, assegura Eva Massana, la mare de l’Abril, una nena de cinc anys, gran seguidora de les pel·lícules de Disney. “Segur que aquesta pràctica tindrà continuïtat”, reconeix la mare.

Tuixent, una altra nena de sis anys que ha participat en el curs d’iniciació a Lleida, assegura que “ha estat divertit i molt fàcil”. La seva mare, l’Erika Ocaña, explica que la iniciativa de participar en aquesta activitat va estar motivada “per la necessitat de sortir de la rutina de les vacances” i que, com que la seva filla “és una amant dels esports”, van decidir de provar-ho. “No n’havíem sentit a parlar mai i ens ho preníem més com un joc, però si a partir d’ara ho vol continuar fent ens hi posarem més seriosament”, conclou Ocaña.

Entre el tabú i la moda

Encara que el perfil d’usuari del mermaiding és d’una nena d’entre sis i onze anys, no és només patrimoni dels infants. La seva pràctica està prenent força entre els adults. “M’hi he decidit pensant que seria divertit provar una cosa nova”, diu Jordi Obis, un jove informàtic de 22 anys de Lleida que també ha participat en el bateig. Amb titulació de submarinista, també es pensava que seria més fàcil. “L’aleta pesa molt i em limita els moviments de les cames”, reconeix. “No és una disfressa, sinó un equipament aquàtic”, adverteixen els experts, que aconsellen comprar-lo en llocs especialitzats i reconeguts.

En qualsevol cas, entre els adults la pràctica encara és minoritària al nostre país. Moltes parelles utilitzen l’attrezzo del mermaiding per fer-se fotos de nuvis, organitzar festes i, fins i tot, bodes. Pocs són els pares que acaben compartint amb els seus fills aquesta modalitat d’immersió, “perquè encara hi ha molts tabús, sobretot entre els homes”, lamenta Miguel Ángel Sánchez. Per aquest motiu, entre els homes aquesta pràctica es ven sota el nom de tritó, per tal de reduir les connotacions femenines que suposa una sirena.

Una diversió amb riscos

Com tota la pràctica de l’apnea, hi ha uns riscos que cal tenir en compte. En primer lloc, la limitació del moviment de tisora de les cames obliga a conscienciar els usuaris de la importància de fer moure molt els malucs. “Són uns moviments ondulants, equivalents als de l’estil papallona”, explica Quim Abadia, veterà instructor d’ArtQuatic i impulsor de l’activitat a Lleida.

Els experts diuen que “abans de fer de sirena, has de començar fent d’ànec”. És la manera enjogassada amb què Sánchez instrueix la canalla per conscienciar-los de la importància d’entrar a l’aigua de cap (i no de peus) per donar més fluïdesa als moviments inicials.

La supervisió dels usuaris del mermaiding ha de ser constant, sobretot entre els més petits, per la seva poca experiència a l’aigua. Per això, l’edat preferible per començar a fer de sirena són els vuit anys, tot i que ja es poden fer iniciacions bàsiques als cinc. Fins i tot les més professionals es troben de vegades amb el problema de no haver mesurat l’autonomia dels pulmons. En qualsevol cas, els instructors de Lleida asseguren que després d’una sessió de mermaiding la capacitat d’estar sota l’aigua sense respirar pot arribar a triplicar-se. “Els pulmons acaben millorant el seu rendiment”, assegura Sánchez.

Deu anys de pràctica lúdica

ArtQuatic, un club de més de 300 socis, va ser una de les primeres empreses a introduir aquesta modalitat a la demarcació de Lleida. Però Sirenas Mediterranian Academy, de Barcelona, és la que ho fa més regularment (a les seves instal·lacions de Tarragona). Es tracta d’una escola especialitzada en sirenes i tritons creada fa uns deu anys pels instructors Alejandro Rodríguez i Susana Seuma. “Se’ns va ocórrer començar perquè, a més de ser divertit, aporta conceptes com la màgia, la mitologia i la defensa del medi ambient”, reivindica Seuma. La instructora reconeix que en aquests últims deu anys la pràctica del mermaiding ha anat prenent força, sobretot gràcies al cine i la publicitat. “Però nosaltres sempre hi hem estat i ens ha ajudat molt el boca-orella”, adverteix.

A la piscina, o preferiblement al mar, fer de sirena o tritó és una experiència que va de la diversió a l’esport, a mercè dels famosos que afavoreixin encara més la seva promoció. “No sé si esclatarà finalment com una moda, però gairebé totes les escoles de busseig estan incorporant aquesta modalitat com a part dels seus serveis”, reconeixen responsables d’altres empreses.