SineuMarta Barceló i Biel Jordà cercaven “un espai alt”, i a fe que el varen trobar. La sala Gran del C.IN.E. de Sineu fa deu metres i mig d’alt. Això el converteix en un espai idoni per desenvolupar-hi projectes de circ, una disciplina que té un protagonisme destacat en aquest centre de creació, investigació i recerca. Més enllà de l’estereotip que l’acompanya, el circ és (especialment durant els últims quinze o vint anys) un dels llenguatges artístics més inquiets i innovadors, amb creadors més decidits no tan sols a sortir de les zones de confort, sinó directament a no entrar-hi mai, i a defugir-les com la pesta. Aquest esperit indagador, perquisidor, innovador, és precisament el que anima el C.IN.E. Parafrasejant Blai Bonet, podríem dir: “si és tòpic, no és el C.IN.E”.
A l’entrada hi ha un antic projector de cinema, perquè, efectivament, aquest local va ser el cine de Sineu durant molts d’anys. Es va obrir durant la República i l’any 1958, després de la mort del propietari, el va adquirir un ferrer apassionat del cinema que el va mantenir obert al públic i en funcionament. És per això que hi ha una altra sala, La Caldera, que es diu així perquè hi ha una ídem de ferro colat, que cremava clovelles d’ametlla i que encalentia –havia d’encalentir, vaja– tot l’edifici. El cine de Sineu va fer la seva vida fins als anys vuitanta, quan es va esgotar una darrera etapa d’esplendor, a causa sobretot de l’èxit de les pel·lícules del destape dels anys de la Transició. L’any 1993 –“com a Cinema Paradiso”– el local va patir un incendi, i va quedar en l’estat en què el van trobar ell i Marta Barceló quan el van adquirir, l’any 2008: terriblement atrotinat. I tanmateix, no van tenir cap dubte que finalment havien trobat el que cercaven.
No cercaven qualsevol cosa. No es tractava d’obrir cap sala d’assaig, sinó un centre de recerca en arts escèniques (això que significa, precisament, l’acrònim C.IN.E: “Centre d’INvestigació Escènica”), un concepte consolidat a Europa i als indrets més avançats de la Península (Barcelona, en particular), però que era desconegut a Mallorca fins que ells s’hi van posar. “Explicar-ho als responsables públics va ser una mica complicat”, recorden. “Fins que en Francesc Miralles [en la seva etapa com a conseller de Cultura al Consell de Mallorca] ens va dir: ‘Crec que ho he entès’”.
Però el C.IN.E no és cap projecte que depengui dels ajuts públics (migrats sempre, per altra banda), sinó que genera els seus propis recursos i les seves pròpies xarxes de relacions, a un nivell sobretot internacional. La internacionalització del talent és, justament, un dels objectius que donen raó de ser al centre. Així, fa cinc anys que varen començar a oferir residències a companyies de fora, i actualment en fan entre 12 i 15 a l’any, cosa que implica una activitat incessant. “La pandèmia ens ha obligat a adaptar-nos, com tothom, i fer molta feina per via telemàtica”, expliquen, “però no ens hem aturat, en absolut”. Tenen en funcionament programes de residències artístiques com Circ Au Carré, que rep el suport de l’Euroregió Pirineus Mediterrània 2018 i per al qual enguany ha estat seleccionada la companyia Atirofijo Circ, de Maripaz Arango i Guillem Vizcaíno. O com Islands Connect, una iniciativa que ha estat mereixedora d’un projecte Creative Europe, el segon que guanya una proposta feta des de Mallorca (la primera va ser el museu Es Baluard). Es tracta d’un programa d’intercanvi amb centres de recerca ubicats a illes d’arreu d’Europa: van començar amb interlocutors de Dinamarca i Croàcia, però ja en tenen també a Irlanda i a Grècia: es tracta que dues companyies de cada país tinguin intercanvi amb dues més de cadascun dels altres països. Les xarxes creatives i de relacions que es poden establir d’aquesta manera són moltes i de molt alt nivell.
Força, energia, hàlit
“Per a les companyies estrangeres, venir a Sineu és un al·licient. És un poble de veres, no un decorat”, destaquen. És cert: amb la seva situació central a l’illa, i els seus carrers historiats, Sineu desprèn força, energia, hàlit, com vostès vulguin dir-ne. També en desprèn allò que Marta Barceló i Biel Jordà –amb Neus Ribas, que completa l’equip com a gestora de projectes– fan al centre. Ara mateix, aprofitant unes setmanes d’aturada en les residències, estan d’obres: a la planta de dalt construeixen un loft perquè els artistes residents hi puguin habitar i no haver de preocupar-se per on s’allotgen durant l’estada. Així podran viure i fer feina dins el mateix edifici, i també gaudir d’unes vistes privilegiades que s’estenen des del Pla fins a la Serra, encara nevada el dia de la nostra visita. “No se’n voldran tornar”, fem la broma. El vincle amb Sineu es completa amb activitats com la mostra oberta al públic, el Festival Ciclop de Teatre Visual (que se celebra cada any al setembre) o La Nit Canalla, una proposta preciosa en què un grup de joves d’entre 15 i 25 anys passen una nit dins el C.IN.E. creant conjuntament una peça escènica que s’estrena l’endemà a migdia, després d’haver descansat un parell d’hores. “La feina que es fa al C.IN.E és d’investigació i, per tant, en gran part de portes a dins”, comenten, “però volem fugir de la imatge de centre elitista que ningú sap què hi passa. El centre és a Sineu i volem que Sineu se’l senti seu”.
El caràcter i la força els donen ells mateixos. Marta Barceló i Biel Jordà són artistes i creadors de prestigi sòlid i recorregut ampli. Ara mateix, na Marta escriu un text teatral sobre les torrentades del 2018 al Llevant de Mallorca, i per com en parla se’n pressent la potència. En Biel té un projecte també gran, sobre història de la gastronomia, que compagina amb la docència a l’ESADIB i l’escriptura d’una pel·lícula amb Toni Sastre. Tot això, mentre donen foc la caldera del C.IN.E., per emetre llum i calor.