“A ca nostra donam molta importància a les menjades”

PalmaEls matins som de berenar bé. M’agrada aixecar-me amb prou temps per poder tenir una estona per fer les coses amb tranquil·litat. Els dies que tenc les nines amb mi, que tenen 10 i 12 anys, encara m’agrada més fer-ho i poder asseure’m amb elles a berenar abans que comencem la jornada. Els dies que no hi són, mir de fer una volta per l’hort i els arbres i arreglar les gallines i els cans, tot i que aquests darrers dies ha fet molt de fred i hi ha hagut gelada, cosa que no ha convidat gaire a fer la sortida matinera.

En general, la meva vida entre setmana està molt vinculada a la feina, a l’activisme i la criança. Els dimarts i els dijous acab de fer feina molt prest. Són els dies que vaig a cercar les meves filles a l’escola i estic molt per elles. D’altra banda, els dilluns, dimecres i divendres són dies molt més intensos de feina. Vaig a Ciutat i el dia em passa volant entre les hores de feina del GOB i altres reunions a diferents col·lectius als quals estic vinculada. De fet, aquesta setmana tenim reunió amb COOP 57, una cooperativa de crèdit que estam intentant posar en marxa. Els dilluns vaig a classe de dansa al local de La Impossible, amb Maria Antònia Oliver . També aprofit que ja som a Palma per anar al cine, a concerts, al teatre o a fer qualque cerveseta en acabar la jornada i abans de tornar. Realment, la setmana em passa molt de pressa entre una cosa i l’altra. Els dies que vaig a Palma ho faig en tren, i aprofit per llegir per plaer, dels trulls que m’interessen o que em venen de gust. És una estona per a mi.

Els dies que les nines són amb mi sempre dinam juntes. Procur cuinar a ca nostra i que mengem juntes a taula. Mai dinen al menjador de l’escola. A ca nostra les menjades són importants, hi dedicam temps. Un exemple d’això són els vespres, ja que solem preparar el sopar juntes. Els dies que faig feina a Palma a vegades aprofit per quedar amb algú per dinar. Així i tot, també hi ha molts de dies que toca dinar de carmanyola al GOB. 

Els caps de setmana em canvien molt segons si estic amb les nines o no. A vegades m’he de preparar contingut i he de llegir o escriure per a alguns projectes o actes que em proposen. Quan estic tota sola, també em toca estar més per la finca, a l’hort i amb els amics. Amb el meu ‘soci’ d’hort, aprofitam els caps de setmana per pegar-hi envestides de feina forta. Ara ens tocarà sembrar els alls.

També estic dins un col·lectiu de suport mutu, el Nyàmera. Compartim un rebost comú, feines del camp i cures. Aquest cap de setmana que ve ens trobarem el diumenge i aprofitarem les hores per fer feina de braços, la feixuga. Farem una mica d’organització comuna i després dinarem junts a foravila. Quan puc m’agrada sortir a la muntanya. A vegades, quan els dies són més llargs, enganxam la caravaneta que tenim a la furgoneta i partim a prop de la mar.