Revifa el debat sobre l'excés (o no) de cabres a la Serra

PalmaL'existència d'una sobrepoblació o no de cabres a Mallorca ha revifat en els darrers dies el debat sobre com gestionar-la per evitar que perjudiquin la diversitat vegetal, especialment a la serra de Tramuntana. El Col·legi d'Enginyers Forestals a les Illes Balears, el Laboratori Botànic de la UIB i el GOB adverteixen que l'impacte d'aquests animals degrada el medi i consideren que cal eliminar-les. L'Associació de Caçadors de Cabrits amb Cans i Llaç, en canvi, rebutja que n'hi hagi un excés i defensa la presència dels herbívors sempre que es garanteixi una gestió de la població per evitar matar-les.

Qui ha despertat la polèmica ha estat el professor del departament de Ciència Animal i de l'Alimentació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jordi Bartolomé, que en declaracions a l'Última Hora afirmà que l'"obsessió per eliminar les cabres de les zones forestals és un error". "No conec cap cas de planta desapareguda per efecte de les cabres, encara que pot haver-hi alguna zona problemàtica per la presència d'algun endemisme", apuntà el professor. En opinió seva, "cal evitar que grans superfícies forestals quedin sense animals" perquè ajuden a "mantenir la diversitat vegetal". "Quan s'alimenten de les espècies vegetals dominants, afavoreixen el manteniment de les que tenen menys presència, i això es nota especialment a les zones incendiades", va assenyalar al diari.

Aquests arguments han provocat la reacció del Laboratori Botànic de la UIB, que en un comunicat publicat a Facebook ha rebutjat les declaracions de Bartolomé. "L'enorme població de cabres que hi ha, sobretot a la serra de Tramuntana de Mallorca, però també a altres zones, representa un factor de degradació gravíssim de la vegetació natural, a part dels problemes que genera als cultius i a la seguretat viària", expliquen. També afegeixen que "és completament necessari mantenir una política decidida de control de les seves poblacions on la seva erradicació no sigui possible, protegir zones especialment vulnerables per la riquesa de la seva flora endèmica i erradicar-la completament dels illots". El laboratori, a més, recorda que la cabra està considerada com una de les principals espècies invasores per la Unió Internacional de la Conservació de la Natura (UICN).

En la mateixa línia, el Col·legi d'Enginyers Forestals ha fet un fil de Twitter on diuen que les poblacions de cabres "sí que estan generant impactes greus sobre el medi forestal, no arreu, però sí intensament a certs llocs". Això, afirmen, afecta "espècies endèmiques, zones cremades, repoblacions i àrees sensibles" com estableixen tots els plans de gestió forestals i naturals. El col·legi reclama que sigui compatible el control de les cabres amb pastors i aprofitar l'activitat cinegètica per garantir la conservació de la biodiversitat. El GOB ha subscrit aquests arguments i ha demanat que "no es pot minimitzar públicament l'impacte negatiu d'aquesta espècie" perquè "no s'atén a la realitat".

Sobrepoblació o canvi d'hàbitat a la recerca de menjar?

"Mai s'ha fet un cens de cabres a la Serra, llavors com es pot dir que hi ha sobrepoblació?", es demana el membre de l'Associació de Caçadors de Cabrits amb Cans i Llaç Toni Colom. En opinió seva, ara no hi ha més cabres que fa 10 anys, el problema és que a les muntanyes ja no troben menjar i s'apropen a les zones urbanes, on sí que troben aliments. Això, diu, és perquè s'han perdut tècniques tradicionals a les finques, com ara la crema controlada de càrritx, que permetia que sortissin nous brots tendres que servien d'aliment a les cabres. Per atreurer-les cap a on sigui més adequat, el caçador proposa utilitzar estímuls, com ara posar abeuradors, pedres de sal col·locades en arbres i complements alimentaris.

Colom lamenta que "des de fa 15 anys el Servei de Protecció d'Espècies del Govern, alguns departaments de la UIB i el Col·legi d'Enginyers Forestals han determinat un discurs sobre l'impacte de les cabres que les ha demonitzat". Considera que les entitats "constitueixen un lobby" amb poder polític per decidir un únic mètode per controlar les cabres –matant-les–, malgrat que hi hagi discursos alternatius com el de l'associació de caçadors. "La nostra pugna no és sobre qui té raó, és arribar a un acord".