Els caçadors de CO2 de les Balears vigilen la posidònia
Els fons marins de les Illes amaguen un tresor de recursos que poden contribuir a la millora de la situació ambiental i afrontar el canvi climàtic
PalmaUna hectàrea de posidònia captura la mateixa quantitat de CO2 que deu hectàrees de bosc amazònic. Aquesta dada tan cridanera és una de les que fa servir a les seves xerrades tota una autoritat en ecosistemes marins, Carlos Duarte, per mostrar les extraordinàries possibilitats que amaguen els oceans.
Tenint en compte que a les Balears hi ha una important praderia de posidònia, i que aquesta planta és la que té més capacitat d’absorció de CO2 de totes les que hi ha a la mar amb diferència, la necessitat de fer feina de manera activa a les Illes tant en la protecció d’aquesta planta com en l’aprofitament de les seves capacitats és un fet. I el cert és que a les Balears ja hi ha diverses iniciatives que treballen amb la mirada posada al fons de la mar, moltes d’elles centrades en actuacions relacionades directament o indirectament amb aquesta planta.
Hem seleccionat diferents projectes que mostren l’actualitat de la recerca marina en l’àmbit de la captura del CO2 i de la restauració de les praderies de posidònia. Aquestes iniciatives inclouen actuacions actives de restauració de l’ecosistema marí i d’altres que treballen per evitar-ne el deteriorament i potenciar-ne la protecció. I també s’ha inclòs un projecte pilot que actua d’una manera holística a tot l’entorn de la mar.
El bosc marí de posidònia
Un dels grans experts en posidònia a les Balears és Jorge Terrados. Aquest investigador de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) lidera des del 2017 un projecte que combina la iniciativa privada, la pública i la investigadora. Es tracta del bosc marí de Red Eléctrica a la badia de Pollença. Terrados explica que va ser la companyia la que es va dirigir a l’institut de recerca per proposar-li fer un projecte de replantament en una mesura real. “Havíem duit a terme un projecte pilot petit i ara en podíem fer un de dimensions reals a dues hectàrees de fons marí”, explica Terrados. Ha estat un projecte complex que ha suposat seleccionar 12.800 fragments de plantes de posidònia generades de manera natural per la dinàmica marina, fer recollides bussejant i després etiquetar-les i monitoritzar-les. La iniciativa també ha tingut la col·laboració del Ministeri de Defensa, que ha facilitat les instal·lacions de la dàrsena militar. “Ha estat fonamental perquè hem pogut crear un viver natural sense cap instal·lació artificial”, diu aquest investigador.
Els resultats han estat molt bons. “Hem demostrat que la nostra metodologia és viable per restaurar superfícies grans i que les nostres plantes tenen una supervivència d’entre el 90 i el 95 per cent, la millor dada de totes les plantacions de la Mediterrània”. Encara hauran d’esperar per saber si els peixos i l’epifauna de la zona s’han restaurat.
El replantament ha estat un èxit, però la recuperació de la praderia encara no s’ha aconseguit. La posidònia creix molt lentament i això per a Terrados demostra que el més important és conservar per no haver de restaurar, perque això darrer sempre és lent, costós i atzarós. “El resultat del nostre bosc es veurà d’aquí a 100 o 200 anys, dues generacions. Jo no ho veuré”.
Terrados defensa la participació de l’empresa privada en els projectes científics. En aquest cas, Red Eléctrica ha invertit 800.000 euros. “Amb el seu suport hem pogut fer una acció que surt dels esquemes habituals d’investigació”, diu, i remarca que ara hi ha molts projectes que s’inspiren en el que s’està fent al bosc de posidònia de Pollença.
L’investigador té clar que no pots restaurar si no elimines les causes del mal. “Per què restaurar si després hi haurà àncores que arrabassin les plantes o emissaris al costat?”
Eliminar perills
En la línia del que comenta Jorge Terrados es troba el projecte de protecció passiva de la posidònia que s’impulsa des del Govern i que es va iniciar el 2017 amb la vigilància per evitar els impactes. Marcial Bardolet, de l’Institut Balears de la Natura (Ibanat), explica que l’objectiu és “deixar tranquil·la la posidònia”. Això també es fa amb normativa, com el Decret de posidònia, que prohibeix l’impacte i els fondejos –“una de les més dures de la Mediterrània”, diu Bardolet–, amb els camps de boies a les zones més denses, la senyalització de les zones d’alt valor i el servei de vigilància, que està format per 19 embarcacions, a més de dur a terme projectes de difusió i educació.
Els resultats avalen la feina feta. Bardolet explica que el 2018 hi havia un 17% d’embarcacions, sobretot grans eslores, que estaven fondejant malament, mentre que el 2023 només són el 5%. L’especialista explica que enguany s’han revisat 150.000 embarcacions. “Hi ha un ‘exèrcit’ de comprovació d’àncores, que també parla amb els capitans. Al final es nota la feina perquè cada any van baixant les infraccions”.
Amb els anys s’ha aconseguit que les grans eslores i els llaüts siguin els que millor fondegen. Queda feina per fer amb els vaixells internacionals, sobretot francesos, i els peninsulars. “Els locals han après a fondejar i han adquirit els bons hàbits”.
Esculls per depurar residus
El Projecte Reefevolution és un exemple de proposta que contribueix a eliminar les altres “causes del mal” que reclamava Terrados: les emissions d’impureses. Es tracta d’un projecte pilot en el qual participa l’investigador de la UIB Pere Ferriol. La iniciativa consisteix a instal·lar unes cúpules de ferro al costat d’un emissari de residus a la mar. Aquesta mena d’iglús de ferro es connecten a corrent de baix voltatge que fa que el carboni que hi ha a l’aigua de la mar es precipiti i formi un escull. “L’aigua de la mar, a part de CO2, té molt més carboni i bicarbonat, i amb el baix voltatge fa precipitar el carbonat i fa una roca. És la tecnologia biorock”, explica Ferriol. L’investigador de la UIB afirma que, al mateix temps que s’elimina el carboni de la columna d’aigua de l’emissari, “de retruc es restaura la zona, ja que també eliminam els contaminants”.
Amb la creació de l’escull biorock al costat de l’emissari, s’aprofita que els organismes que s’hi adhereixen, que són filtradors, ja absorbeixin part de la matèria que no s’ha pogut depurar bé i es pugui crear una nova biodiversitat a la zona. Al final, es tracta de fer un procés que actua de manera global millorant tot l’ecosistema del voltant. “Partim d’un objectiu i al final contribuïm a restaurar tota l’àrea d’actuació”.
