Els caçadors de Palma, a lloure
L’activitat cinegètica torna als terrenys lliures de Ciutat, el municipi de l’illa amb més hectàrees per a aquesta pràctica i de més difícil control
PalmaPalma no és només el municipi de Mallorca que torna a tenir més hectàrees de terreny lliure (àrees de rústic sense vedar) per caçar –amb prop de 3.000. També és el que, per com s’organitzen els caçadors i per la distribució de les parcel·les, permet menys control de l’activitat cinegètica. A diferència de la majoria dels pobles on està permesa aquesta pràctica en parcel·les obertes –moltes d’elles, de finques de propietat privada–, i els caçadors s’associen repartint-se aquests terrenys, a Ciutat no és així. A Palma, com que no estan associats, difícilment es pot anar a encalçar ningú si es produeix un incident. Això suposa un risc tant per a les edificacions properes –i qui les habita– com per a la biodiversitat. Senzillament, qualsevol persona amb llicència d’armes i el permís del Consell de Mallorca ja pot sortir a caçar –els dijous i els dissabtes fins a gener– als terrenys lliures ubicats, entre d’altres, a Gènova, Son Gual, Puntiró, na Burguesa, Xorrigo i el pla de Sant Jordi.
El primer hàndicap per fiscalitzar els caçadors que surten ‘a lloure’ a Palma és precisament la superfície de terrenys lliures, tan ampla que fa que aquests quedin més diluïts en el territori i que, per tant, sigui més complicat supervisar-ne la pràctica. Si bé és cert que els terrenys lliures, en comparació amb els vedats de caça, tenen més restriccions quant al nombre d’exemplars i dies que es pot caçar –dos dies en lloc de tres i gairebé la meitat de peces–, controlar que això es compleix és gairebé una quimera. Sobretot, si es té en compte el nombre d’agents del Consell de Mallorca –administració competent– destinats a aquesta tasca, que són vuit (quatre de medi ambient i quatre de camp) per a tota l’illa. Aquests, a més, surten en patrulla i cobreixen diferents torns.
El director insular de Caça, Sebastià Perelló, admet que “Palma és la novetat i que, per això, els agents n’estaran més pendents”, però que “si criden d’una altra incidència, hauran de partir a atendre-la”. Sobre la possibilitat d’ampliar la plantilla, no es mostra optimista: “Al Consell hi ha un procés d’estabilització i, per ara, hem de veure com evoluciona això”.
El segon factor que explica per què a Palma és més difícil trobar responsabilitats entre els caçadors és que aquests no han de retre comptes a ningú –per sota del Consell de Mallorca, qui expedeix els permisos–, perquè no estan organitzats en societats. “Els caçadors argumenten que a Palma s’han de permetre els terrenys lliures –com a certs pobles– perquè els que tenen menys recursos no es poden permetre pagar un vedat privat de caça”, diu Toni Muñoz, responsable de l’àrea de Conservació del GOB. La diferència és que “en els pobles aquests caçadors s’han organitzat en societats i han impulsat vedats locals o socials, que gestionen entre tots i permeten tenir algú com a referent”, afegeix. Per aconseguir aquests vedats socials, especifica Muñoz, les societats de caçadors han de negociar amb els propietaris de les parcel·les de terreny lliure i arribar a un acord per poder-les explotar en exclusiva, sovint a canvi d’una compensació econòmica. D’aquesta manera, a pobles com Llucmajor pot haver-hi finques frontereres que pertanyin a vedats socials diferents, és a dir, a societats de caçadors diferents.
Preguntat sobre això, el president del Club de Caça i Tir de Palma, José Antonio Boned, explica per què a Palma els caçadors no estan agrupats d’aquesta manera. “A Palma hi ha una societat de caçadors antiga, que paga als propietaris d’uns terrenys de na Burguesa i una part de Calvià. Però, per entrar-hi, han d’abonar 500 euros per al propietari de la parcel·la”, indica Boned, qui relaciona aquesta absència de societats de caçadors amb el fet que “en el seu moment no es van preocupar”, a la qual cosa ara vol posar remei. Encara que ell defensa que tots els caçadors compleixen fil per randa la normativa, reconeix que amb les societats i els vedats socials “estaria més controlat” i que, per això, ell mateix els vol impulsar. Més enllà de la voluntat dels caçadors, però, cal tenir en compte que a Palma la propietat de les parcel·les està molt més fragmentada que a altres municipis, fet que requereix més esforç per part de les societats per agrupar-les i fer un vedat. La tercera i darrera circumstància –comuna a tots els terrenys lliures– que pot suposar un risc, en aquest cas, per a la biodiversitat és que no han de tenir cap document de planificació, tal com adverteix també el membre del GOB Toni Muñoz. En canvi, “els vedats privats estan obligats a tenir un pla tècnic de caça, on estableixen quina població d’espècies hi ha i quina estratègia –i durant quant de temps– hi aplicaran per permetre’n l’aprofitament de manera sostenible”, detalla Muñoz. L’ecologista, a més, apunta que aquests documents inclouen “mesures de foment, com ara millores de l’hàbitat, amb sembres o col·locació de punts de beguda, o amollades de certs exemplars”.
La preocupació dels veïns
Juntament amb els ecologistes, els veïns de les zones afectades també es mostren preocupats per la manca de gestió dels terrenys lliures de Palma, tot i que els caçadors estan obligats a disparar d’esquena i a una distància mínima de 200 metres respecte de qualsevol edificació o camí. De fet, complir amb aquesta norma ha esdevingut més complicat, sobretot en comparació amb la situació que hi havia el 2016, quan Palma va sortir del pla marc del Consell de Mallorca per decisió de l’aleshores regidora de Medi Ambient, Neus Truyol (MÉS). “Palma i, principalment, la seva corona ha canviat molt: ha incrementat la pressió urbanística i humana”, adverteix Toni Muñoz del GOB.
Per tot això, els residents dels voltants no es mostren contents davant la recuperació de la caça. Alguns veïns del pla de Sant Jordi lamenten que s’han d’enfrontar a situacions violentes, com ara trobar-se un caçador a la seva parcel·la mentre ells recullen ametles, per exemple. N’hi ha que han vinculat a l’activitat cinegètica algun dany en els seus béns, mentre que altres, simplement, no es mostren còmodes amb el so dels trets pels voltants de ca seva.
