La cadena hotelera que els pagesos posen d'exemple pel consum que fa de producte local ecològic

PalmaEl 2023 la producció ecològica a les Balears es va incrementar un 10% respecte de 2022. De la mateixa manera, la superfície agrària inscrita en producció ecològica va arribar a les 46.845 hectàrees, segons anuncià el Govern a principis del 2024. Tot i la línia ascendent, el president del Consell Balear de la Producció Agrària i Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart, proposa cinc reptes “per fer créixer el sector ecològic” el 2025.

Acostar-se més a l’hostaleria

Segons el parer de Llompart, per augmentar la producció ecològica a les Balears “s’han d’establir més aliances amb el sector hoteler”. “Hi ha d’haver una activació per part seva. La cosa està molt freda, no acabam de veure que s’articuli del tot una relació amb aquest sector que és tan important a les Illes”, recalca. Malgrat això, deixa clar que el sector ecològic “continua amb l’esperança de crèixer”. Malgrat la dificultat d’establir un apropament entre sectors, Llompart destaca l’acord entre l’Associació de Producció Agrària Ecològica a Mallorca (Apaema), de la qual és membre, i Garden Hotels. Aquesta cadena d’hotels “fa deu anys comprava 1.500 quilos de me ecològic local i ara en compra 7.500”. “Miram pels interessos i les possibilitats que tenim i feim canvis per adaptar-nos a les necessitats tant dels productors com de les empreses hoteleres”, insisteix.

L’acord amb Garden ha demostrat a Llompart que el sector hoteler és “estratègic” en el consum de productes locals, un fet que el Govern de Francina Armengol va tenir en compte en obligar els establiments turístics a incorporar un mínim del 3% de productes quilòmetre zero als menús que ofereixen, segons remarca.

Consolidar el model ecològic

Tot i que el Govern assegura que, en els darrers anys, l’agricultura i la ramaderia ecològiques han guanyat terreny en el sector primari de les Balears, Xisco Llompart considera que amb vista a 2025 aquests models “s’han de continuar consolidant”. Explica que el model ecològic “per fortuna” és present a les Illes, encara que lamenta que hi és com “una gran excepció”. Per això, reclama a les administracions públiques que el cuidin “perquè no només mira cap a la certificació ecològica, sinó que també cerca cuidar els treballadors”. Aquest és un fet que considera clau per a la conservació del sector primari a les Illes que pateix una manca de mà d’obra i, alhora, de relleu generacional. De fet, dels 581.000 treballadors afiliats a la Seguretat Socials a les Illes, només n’hi ha 4.000 al sector agrícola.

Llompart opina que per canviar aquesta situació “s’ha de capgirar la balança i invertir en projectes innovadors, sostenibles i ecològics”. Per això, qualifica de “més que necessari” que augmenti el finançament i la confiança de les administracions públiques cap als models ecològics d’agricultura i ramaderia. “La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural no acaba d’apostar pel sector ecològic i les línies d’ajudes estan fetes un poc a mida. Els nostres projectes mai no s’acaben de veure amb bons ulls i mai no tenen el finançament que tenen d’altres que, en el fons, no estan tan vinculats directament amb el territori, funcionen com a grans distribuïdores i moltes vegades no donen suport al producte local”, denuncia el president de CBPAE.

Definir producte ecològic

Encara que la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural va acollir el passat 4 de desembre una nova reunió de la Mesa de coordinació de la cadena alimentària i promoció del producte agrícola i alimentari d’origen local amb l’objectiu de proposar l’aprovació d’un nou logotip per poder identificar el producte local, Llompart diu que, amb vista al 2025, “el que ha de ser una realitat per definir veritablement què és producte local i ecològic és la marca ECO-local”. De la mateixa manera, critica que el finançament de les certificacions ecològiques “s’equipara” amb el que reben les denominacions d’origen (D0) perquè, segons apunta, “els nivells de control de les certificacions ecològiques són més elevats, entre altres coses”.

Menys digitalització

Un dels reptes que proposa Xisco Llompart per al 2025 és “aconseguir que la digitalització no faci desaparèixer el 50% de l’agricultura i de la ramaderia”. Encara que admet que aquest nou model de control administratiu del sector primari és “inevitable”, el qualifica de “guillotina digital” perquè, segons opina, “no s’està fent per millorar processos i facilitar feines i informació, sinó per acumular dades que, moltes vegades, veim innecessàries i augmenten la pressió damunt el pagès i també la sensació d’indefensió”. A més, exposa que als sectors ramader i agrari de les Illes Balears “els costa més” entrar en aquests processos perquè són models “de petita escala” i “estan més envellits”.

Menys importació

Xisco Llompart adverteix que el pacte entre la Unió Europea i Mercosur “empitjorarà la situació actual de l’agricultura i la ramaderia, sobretot les empreses que estan enfocades cap al producte local i cap a la sostenibilitat real”. Per això, reclama la necessitat de “consumir tot el que tenim i produïm aquí. S’ha d’importar menys”.