Caduca el 15% de les multes per fondejar sobre posidònia

PalmaEl decret 25/2018 sobre la conservació de la posidònia prohibeix a les Balears que es fondegi sobre aquesta planta marina, endèmica de la Mediterrània. Els darrers sis anys, la Conselleria de Medi Ambient ha posat 258 multes –una mitjana de 43 per any–, segons les dades a què ha tingut accés l’ARA Balears. Però el 15% del total d’aquestes sancions va caducar durant la pandèmia. 

Cal tenir en compte que el confinament va alentir els procediments administratius. “Ens vàrem veure obligats a reforçar altres serveis que es consideraren més essencials. Molts dels nostres funcionaris varen fer feina temporalment per a la Conselleria de Treball, per poder atendre l’allau d’ERTO”, expliquen fonts de Medi Ambient.

Tan sols els agents de Medi Ambient –i la Guàrdia Civil– poden sancionar. Són 69 i tenen dues embarcacions pròpies a Mallorca. A la resta d’illes, poden agafar els vaixells dels parcs naturals i de les reserves marines. El problema és que també tenen altres responsabilitats, com l’extinció d’incendis i les inspeccions de residus. La biòloga especialista en Oceanografia del GOB, Neus Matamalas, diu que “els agents que poden sancionar surten poc a la mar”.

En principi, haurien d’acompanyar el Servei de Vigilància de l’Ibanat una mitjana de tres a quatre dies per setmana, segons l’Informe Mar Balear de la Fundació Marilles. El tècnic responsable del servei, Marcial Bardolet, diu que “a Mallorca anam agafant el ritme, però a la resta d’illes pugen menys, quan poden”. 

Els agents varen aixecar l’any passat 62 actes, segons dades de Medi Ambient. Però no se n’ha resolta cap ni el juny ni el juliol. Ara bé, la Conselleria recorda que “el termini de resolució dels expedients és de dos anys”. Els municipis on s’han posat més multes són Sant Josep de sa Talaia, Felanitx, Palma (Cabrera), Deià, Calvià i Sant Lluís. Les sancions oscil·len entre els 180 i els 6.001 euros, segons la gravetat de l’impacte sobre la posidònia, l’eslora de l’embarcació, la superfície afectada i la zona on s’ha produït la infracció –en sis anys s’han recaptat 112.821 euros.

En cas que una embarcació es resisteixi a canviar el fondeig, els 22 treballadors del Servei de Vigilància –que es limiten a informar-ne els patrons– poden cridar els agents de Medi Ambient perquè n’obrin acta. Bardolet assegura que, des de l’inici del servei fa quatre anys, “el nombre d’incidències ha baixat, però no especialment on es posen més multes”. El percentatge d’embarcacions revisades que han fondejat indegudament ha passat del 17% el 2018 al 10,7% enguany, segons dades de l’Ibanat. Així, de les 142.695 embarcacions que s’han revisat aquest estiu, n’han mogudes 15.367.

Enguany s’ha firmat una nova licitació per al Servei de Vigilància amb Eulen, per 1,4 milions d’euros, segons consta a la Plataforma de Contractació del Sector Públic. El nou contracte amplia les zones i el període de vigilància –finalitzava al setembre– fins al 10 d’octubre. Això no obstant, la posada en marxa del servei es va endarrerir, perquè “faltaven clàusules socials i mediambientals”. La burocràcia ha fet que la vigilància començàs el 3 de juny, més de dues setmanes més tard del que estava previst.

A més, a Formentera Eulen no va proporcionar les cinc embarcacions que s’havien contractat. Així, a l’illa només n’hi va haver tres; a Mallorca, sis; a Menorca, tres; i a Eivissa, quatre. “L’empresa no va poder trobar ni barca ni patró. Vàrem signar el contracte el 2 juny i no va haver-hi temps d’estar al 100%”, admet Bardolet. Quant als infractors, assegura que hi ha “estrangers despistats i gent local que continua fondejant on ho han fet tota la vida”. “Abans hi havia menys barques, però ara: o regulam la saturació o ens carregarem la posidònia”, afegeix. El tècnic proposa la geolocalització per controlar la ubicació de les embarcacions o instal·lar més camps de boies. 

Les embarcacions ancorades al litoral balear

Neus Matamalas opina que “el nombre d’actes que s’obren no és representatiu de la quantitat d’impactes”. Reconeix que, en general, la gent, sobretot la població local, hi està més sensibilitzada, però destaca que “les embarcacions que venen de fora no hi estan i tiren l’àncora damunt la posidònia”. “Malgrat que els vigilants fan molt bona feina, no arriben a cobrir tot el litoral”, continua. Per això, s’haurien d’ampliar el servei i els recursos amb personal amb capacitat de sancionar. D’altra banda, alerta que el nombre d’embarcacions ancorades al litoral balear creix cad any: “Els fondejos tenen un impacte ecològic molt gran en arrabassar i destruir l’hàbitat, i això s’ha de multar”.