"Cal alliberar els estudiants de la selectivitat"

BarcelonaUns 40.000 estudiants catalans s'enfrontaran aquesta setmana als exàmens de la selectivitat i, en funció de la nota que treguin, tindran la porta més o menys oberta per entrar a la carrera universitària que volen. És, per tant, una setmana de nervis davant d'un moment decisiu. A 6.000 quilòmetres de Catalunya, els estudiants de Nova York també han de fer cada any el SAT, un examen tipus test que consta de cinc proves (anglès, matemàtiques, història, història dels EUA i ciències) i que, com les PAU, és un filtre per entrar a la universitat. Però enguany hi ha un miler d'alumnes que han estat redimits de fer aquestes proves. La responsable de l'alliberament és Ann Cook, una professora d'història que va aconseguir fa 10 anys que els estudiants d'una quarantena d'instituts públics de Nova York no haguessin de fer els exàmens habituals per entrar a la universitat. "Hi ha altres maneres de mostrar què saben i què poden fer els alumnes", afirma a l'ARA Cook, que va estar de visita fa uns dies a Barcelona, convidada per la Fundació La Caixa i Catesco, per participar en la Conferència Mundial d'Educació Superior de la Unesco.

Cook va venir a Catalunya acompanyada de Michelle Fine, professora de la Universitat de la Ciutat de Nova York (CUNY, en les sigles en anglès), còmplice clau del projecte. L'any 1998, Cook va impulsar un pla pilot per deixar de fer exàmens als estudiants de 39 instituts públics de classe baixa de Nova York, units en un consorci, i canviar a un model d'avaluació alternatiu, més personalitzat i amb molta presència dels treballs escrits i les presentacions orals. Uns anys després, Cook va presentar la seva idea a Fine per convèncer-la que la CUNY acceptés els estudiants d'aquests centres. Les dues són fermes defensores que les proves estandarditzades, com la SAT americana o les PAU catalanes, són una barrera per als estudiants, però no en sentit acadèmic, sinó social, perquè deixa fora molts alumnes desmotivats i sense expectatives (pròpies, de la família o dels professors) d'arribar a la universitat. Després de moltes batalles administratives, van aconseguir el seu objectiu i des d'aleshores un miler d'estudiants han entrat a la facultat que volien sense haver de fer exàmens d'accés. Els resultats que arriben són esperançadors: el 90% dels alumnes del consorci accedeixen a la universitat, davant del 60% de la resta de centres de la regió. L'impacte és especialment significatiu per als alumnes afroamericans i llatins i, en general, tenen més possibilitats de persistir després del seu primer any que la resta d'alumnes que entren per la via ordinària. "Arriben a la universitat amb un gran nivell per debatre, fer exposicions orals, treballar en grup i fer redaccions en profunditat, que són les coses que demanen els professors a la CUNY", apunta Fine.

Canvis en cascada

En tots aquests anys, Cook i Fine han constatat que canviar el mètode d'avaluació pot provocar transformacions en cascada: "Hem vist que avaluant diferent i creant un accés diferent a la universitat es produeixen canvis en el currículum, la cultura de l'escola, la manera d'instruir a l'aula, perquè es deixa de conduir els estudiants cap a una prova concreta i se'ls enfoca cap a aprenentatges més rellevants i que impliquen una participació més activa per part seva". Aquesta és, precisament, la idea que persegueix el departament d'Educació de la Generalitat, que ha anunciat un nou model de selectivitat per al curs 2023-24, perquè es basi en el treball per competències i no sigui tan encotillada. En aquest sentit, les dues professores avisen de la dificultat i la incomprensió que pot suposar "voler canviar la manera d'avaluar i alhora fer exàmens oficials".

Es pot aplicar un model com el del consorci a Catalunya? Cook i Fine asseguren que sí. Dibuixen un full de ruta: "Primer, aconseguir que un grup d'escoles apostin per l'aprenentatge profund, les competències i la resolució de problemes. Deixar temps perquè les polítiques es despleguin i els professors hi creguin, perquè probablement si ho proven no voldran tornar al model anterior. Després, canviar les admissions a la universitat per deixar-hi entrar aquests alumnes. I després avaluar i mirar si ha funcionat". No sembla gens fàcil, però Fine assegura que a Catalunya ja hi ha molt camí recorregut. Diu que ja hi ha escoles interessades en el treball per projectes, molts docents implicats i fins i tot formats, noves polítiques públiques en aquesta línia (com l'aprovació dels nous currículums, que Educació dona un marge de tres anys per desplegar) i organitzacions educatives que empenyen en favor d'aquesta onada. I què falta? "Que l'administració permeti alliberar alguns estudiants de fer la selectivitat. Per crear una cosa nova, potser has de desmuntar les que hi havia", avisa. Sense un canvi com aquest a la vista, els estudiants catalans que vulguin anar a la universitat seguiran havent de fer les PAU.