El cap de Virologia de Son Espases, Jordi Reina, remarca que no hi ha informació precisa del grau d’immunitat una vegada passada la covid-19. “Es generen anticossos, sí, però no se sap de quina qualitat ni de quina durada”. Reina comenta que només hi ha un estudi experimental que s’ha fet en primats. “Es varen infectar amb el virus, es varen recuperar i, al cap de tres mesos, els varen tornar a infectar. Cap va tornar a agafar la malaltia. És possible que els anticossos no ens evitin la reinfecció, però sí els símptomes”. Un cosa similar passa amb la grip. “Hi ha molta gent que no sap que el que fa la vacuna de la grip no és evitar la infecció, sinó que passi d’infecció a malaltia, amb les seves complicacions, sobretot per a les persones major”, explica Reina.
Cal més personal i més material per afrontar les proves massives de covid-19
Els responsables de Virologia i del Laboratori de Microbiologia de Son Espases aposten per fer més tests per conèixer el grau de contagi real
PalmaAmb el mateix personal, el principal laboratori de microbiologia de les Illes ha passat de fer una parell de proves de coronavirus a gestionar-ne centenars, i ara s’enfronta al repte de fer-ne milers. El coordinador del laboratori, Antoni Oliver, i el cap de Virologia de Son Espases, Jordi Reina, expliquen in situ a l’ARA Balears com es preparen per ampliar la detecció de manera massiva a les Illes, una passa fonamental per saber el grau de penetració de la devastadora malaltia.
La pandèmia quasi ha duplicat el volum de feina del Laboratori de Microbiologia de Son Espases. Actualment es fan 1.000 PCR de diagnosi de covid-19 al dia. Aproximadament, la mateixa quantitat del total de proves per a tots els tipus d’infeccions que feien cada dia abans de la pandèmia. Aquestes proves no s’han deixat de fer, la reducció de l’activitat assistencial ordinària ha llevat un poc de feina, però el laboratori ha de donar resposta a gairebé al doble de peticions que abans de la pandèmia.
“Treballam al màxim de capacitat i de rendiment de tot el personal. Per fer més, necessitaríem ajuda tant des del punt de vista tecnològic com de personal”, assenyala Jordi Reina. Però és inevitable que aquest laboratori hagi de treballar més, per dos motius. El primer té a veure amb la tornada a la normalitat assistencial. “En breu es recupararà l’activitat d’atenció primària i les consultes convencionals i s’hauran de fer totes aquestes proves que no es fan ara”, explica Antoni Oliver. El segon motiu és pel coronavirus; concretament per la voluntat de conèixer el grau de penetració del covid-19 a les Balears. Per aconseguir aquest objectiu, es faran proves massives i dos estudis de seroprevalença, que cercaran la presència d’anticossos del coronavirus entre la població. Encara no hi ha data per posar-ho en marxa, però la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, afirma en aquest mateix setmanari que es podrien fer en “setmanes”.
Una de les possibilitats per donar resposta a aquesta segona escalada d’augment de feina seria obrir un torn de les dotze de la nit a les vuit del matí; una opció que no es descarta, afirma Oliver, però que implicaria incorporar sis persones més, per no sobrecarregar de feina encara més l’actual plantilla de 40 persones.
Quant a la detecció en dues setmanes, es podria produir un bot quantitatiu i també qualitatiu amb l’arribada de les proves de serologia massiva, perquè són més fiables que les ràpides. Segons explica Oliver, encara no estan comercialitzades. Son Espases ja disposa d’aparells automatitzats que poden gestionar 100 o 150 serologies per detectar anticossos en una hora. I encara seria un bot de major dimensió si finalment Son Espases adquireix un equip que gestiona milers de proves a la vegada. “Estam en negociacions per comprar aquesta màquina”, diu el cap de Virologia amb un somriure. Es tracta d’un aparell del qual disposen pocs hospitals, entre els quals el Carlos III de Madrid.
Mentre tot això arriba, s’estan posant a punt les unitats de covid-exprés per fer tests ràpids d’anticossos, a més de recollir mostres. Aquestes unitats estan pensades per als col·lectius que hagin estat exposats en major intensitat a persones contagiades amb coronavirus: sanitaris, personal de residències geriàtriques, bombers i cossos policials.
Si es comencen a fer les proves massives, es dispararan les xifres de casos detectats, però també hi haurà més constància de quina és la realitat, per això tant Jordi Reina com Antoni Oliver estan a favor de fer tants tests com sigui possible. Cal tenir en compte que els estudis indiquen que el 80% dels infectats pel coronavirus no en desenvolupen cap símptoma.
Grau de contagi
Oliver i Reina asseguren que la Conselleria els ha concedit “tot” el que han demanat i que hi ha bona disposició per fer més proves i fer l’estudi autonòmic de seroprevalença. “Som de les comunitats que més tests hem fet, més de 22.000. Sempre hem anat per davant de les directrius del Ministeri”, comenta Reina. També es queixa que l’estudi estatal que preveu fer 60.000 proves a tot Espanya encara no té cap data. I és que el cap de Virologia veu fonamental per a les Balears fer aquesta feina. “Des del punt de vista del turisme, és molt important saber com està la població”. “Un dels problemes del confinament és que el fet de tenir pocs contagis pot ser que signifiqui que el virus ha circulat poc i hi deu haver poca gent immunitzada”, alerta. “Només ho podrem saber si feim un gran estudi d’uns 10.000 casos”. Reina creu que es podria començar per una illa petita com Formentera o Eivissa.
L’ampliació de les proves agreuja els problemes puntuals de manca d’algun material com ara reactius per les PCR o bastonets per agafar mostres. “El problema que tenim nosaltres el tenen tots, i la solidaritat entre països és escassa”, es lamenta Oliver.