Cal respectar els sentiments dels infants

PalmaL’acompanyament emocional constitueix la part més important en la gestió de les emocions, ja que es tracta de situar-nos en una postura que afavoreixi l’escolta activa bidireccional i l’empatia, en què es validin les emocions de l’altre i s’escoltin les preocupacions o inquietuds sobre qualsevol tema, sostenint o calmant les emocions quan sigui necessari (Wortley, 2018). Es basa en la comunicació de manera confidencial d’allò que se sent i que ajuda el que escolta a orientar el nin en aquest procés de dol segons les seves característiques personals, per així arribar a aconseguir un acostament amb el nin, i crear-hi un vincle afectiu i de confiança (Wortley, 2018). La finalitat última d’aquesta mena de comunicació és que s’expressin els pensaments i emocions de la manera més natural possible.

Aquest tipus d’intervenció o eina ajuda els nins a adquirir algunes competències emocionals bàsiques per a la vida i, com ens diu Cols i Swami (2012), els ajuda a afavorir el seu ajustament emocional. Això és gràcies a la pràctica de l’escolta activa i observació de les emocions, moment en el qual es tenen en compte els sentiments, idees o desitjos relacionats amb les expressions verbals i corporals del nin, es tracta d’una lliure expressió des d’una postura còmoda, empàtica i respectuosa, sense cap mena de prejudici, mostrant-nos interessats a ajudar-los i avançar (Wortley i González 2010). Per poder dur a terme aquest procés, la persona que acompanyi emocionalment ha de tenir una sèrie de característiques personals, com tolerar algunes emocions que puguin ser desagradables, ha de ser capaç de compartir un mínim de temps amb la persona que sofreix, mostrar afecte en la mesura que ho necessiti, etc.(Fumall, 2004).

Per poder fer una bona pràctica de l’acompanyament emocional, s’ha de cercar un espai o lloc que afavoreixi l’escolta activa i empàtica, perquè, d’aquesta manera, la persona afectada pugui sentir que pot expressar les seves emocions negatives, expressar-les, sostenir-les, calmar-les i sentir que són validades en la mesura que sigui possible.

La persona que fa l’escolta activa haurà d’oferir respostes basades en la informació que ha obtingut del que pateix una situació en la qual es necessita acompanyament emocional, per sentir així que s’està comprenent el malestar pel qual està passant.

Què s’ha d’evitar?

Per tot això, hem d’evitar algunes frases que solen sorgir gairebé de manera inconscient, com poden ser “no t’enfadis”, “no ploris”, “no tinguis por”, “no és per a tant”, “ a mi m’ha passat el mateix”, etc., perquè solen generar en l’altra persona la sensació que s’està invalidant el que sent i la desconfiança de continuar explicant-nos el que li succeeix.

En el seu lloc, podem utilitzar altres frases com: “Com et sents?”, “saps per què et sents així?”, “com t’agradaria sentir-te?, “què podem fer perquè et sentis millor?”, “qui creus que pot ajudar-te i què necessites?”, “comprenc com et sents”, “és normal com et sents”, “posem nom a aquesta emoció”, “dona’t el permís de sentir”, “si vols podem parlar d’això”, “podem demanar ajuda si ho necessites”, etc. Finalment, s’ha de dir que, com a eina per ajudar en el procés d’acompanyament emocional, podem demanar al nin o persona amb la qual facem l’escolta activa que prenguem consciència de les emocions que està sentint, identificant què és el que sent, quines són les característiques físiques que observa en ell, com creu que repercuteixen en la seva individualitat, posar nom a totes i cadascuna de les emocions que ha pogut manifestar, donant-los un significat i connectant-les amb experiències viscudes i fins i tot utilitzar jocs manipulatius com ara històries, contes i música per treballar sobre cada emoció, identificar- les i expressar-les.