Cala Major, exemple d'un model urbà que perjudica les dones

Palma"L'enllumenat de l'aparcament que hi ha davant la Fundació Pilar i Joan Miró el trob perillós; està obscur. Si hi he de passar de nit, crid el meu marit, perquè una no sap avui dia què pot passar", assegura Ysidora Guerrero, que fa una vintena d'anys que viu a Cala Major. "Normalitzam el fet de tenir por", lamenta Claudia Braña, que resideix a la zona des de fa més d'un any i confessa que en determinats carrers "se sent vulnerable". La inseguretat que els transmet la barriada palmesana se suma a la manca de freqüències de bus i de serveis bàsics propers, com ara escoles, parcs i supermercats. Per fer la compra, han de caminar carregades, com a mínim, vint minuts costa amunt des de l'únic supermercat que hi ha a la zona, just davant Marivent. "Per al mal de cama és terrible", es queixa Guerrero.

Tots aquests problemes responen a un model urbà que perjudica especialment les dones, perquè són les que majoritàriament s'encarreguen de les cures i les tasques domèstiques. De fet, Cala Major és un exemple paradigmàtic d'un barri construït sense tenir en compte la perspectiva de gènere, segons l'estudi La ciutat amb ulls de dona. Cartografies emocionals de Palma, fet per Arquitectives, un col·lectiu dedicat al disseny urbanístic participatiu. "Les ciutats han estat projectades pel col·lectiu més fort, que respon a un home adult i amb cotxe privat que necessita menys atencions", explica la coordinadora de la iniciativa i directora de l'entitat, Cristina Llorente. "Això exclou grups més vulnerables, com el de les dones, els infants i la gent gran", opina.

En el cas de Cala Major, aquest fet s'agreuja perquè és un barri aïllat i poc connectat amb el centre. A partir dels anys setanta, la zona va començar a patir un procés de canvi d'usos i els blocs de pisos passaren de ser turístics a residencials. El problema, però, és que són apartaments de poc més de 20 metres quadrats en edificis amb molta densitat de veïns. "Com que molts no estan registrats oficialment com a habitatges i mantenen l'antic ús, no es poden donar ajudes públiques o fer-hi intervencions per millorar-los", diu Llorente. Això va afavorir la degradació de la zona i la proliferació de punts de venda de droga, tot i que els darrers anys la situació ha millorat, segons la tècnica social de Càritas que treballa al barri, Paola Maddonni. També destaca que la pujada dels lloguers a Palma ha provocat un "èxode" de famílies que han anat a viure a la zona, la qual cosa ha afavorit un recanvi de residents. "El perfil són dones migrants amb poca experiència laboral; el marit sol ser qui treballa i elles queden relegades a fer tasques domèstiques", explica.

"Cala Major és un subnucli allunyat", diu Maddonni, i assenyala que el centre de salut més proper és el de Sant Agustí. "Arribar-hi és una odissea", comenta. El mateix passa amb les escoles i les guarderies, perquè les veïnes estan obligades a agafar el bus fins al Terreno o Sant Agustí, on es troben els centres més pròxims. "Si tens dos infants d'edats diferents i els has de dur alhora als dos centres, és inviable conciliar", lamenta la tècnica. Fruit d'aquestes dificultats s'han generat xarxes d'ajuda mútua, com les de les dones àrabs que fan torns per cuidar els infants i així poder conciliar. També passa que si un va en cotxe a fer la compra, du la dels altres veïns.

Un barri laberíntic

Un altre gran problema detectat al barri és que les comunitats de veïns han tancat els passos dels blocs de pisos, fet que obliga centenars de residents a fer una volta molt més llarga per un camí que de nit està poc il·luminat. La distribució de les vies recorda un laberint de formigó envoltat de reixes i edificis. "Tanquen perquè no passem pel seu edifici, però després bé que passegen els cans i en deixen els excrements al camí; jo les recull", assegura Tamara Navarro, coneguda al barri com Súper, mentre passeja dos cans. Malgrat que no coneixia el projecte d'Arquitectives, veu bé que es posin més llum i càmeres a l'aparcament de la Fundació, com proposen les participants de la iniciativa. Lamenta que ara ha de caminar més per arribar a casa seva, que dona al carrer Puig d'Alaró, i adverteix que això perjudica la gent gran: "Un home es va acubar carregant la compra", explica. Cal dir que en aquest mateix carrer Arquitectives reclama habilitar temporalment un solar buit propietat del Consell de Mallorca per suplir la falta d'espais verds.

Durant la conversa amb Navarro apareix una altra veïna, Lina Hristova, carregada amb un patinet elèctric. "D'ençà que han tancat, estic enfortint els braços", bromeja mentre respon a l'ARA Balears sense aturar de caminar. Fa una vintena d'anys que viu a la zona i tem que la revalorització progressiva dels pisos incrementi el preu del lloguer. Per facilitar el trànsit dels residents, Cristina Llorente proposa que l'Ajuntament de Palma demani cessions de pas a les comunitats, com es fa al camp, i afirma que el tancament "indica una falta de cohesió social molt important a la barriada". "Té molt a veure amb el disseny urbà; depenent de com es pensa l'espai públic, es propicien uns usos i recorreguts determinats", reflexiona.

Pel que fa als problemes de mobilitat, Ysidora Guerrero i Claudia Braña coincideixen que caldria reduir la velocitat màxima permesa al carrer de Saridakis, perquè les voreres són molt estretes i els cotxes passen molt aviat. Les seves reclamacions són compartides per nou dones més del barri que han participat en el projecte d'Arquitectives, que també ha analitzat les deficiències urbanes de la Soledat i el centre històric. En el primer cas, Llorente destaca que el principal problema és l'estigmatització mediàtica que s'ha fet de la barriada. "Se'n publiquen notícies negatives contínuament", diu. També, però, adverteix dels perills que amenacen la zona a causa de les intervencions urbanístiques que s'hi projecten, perquè poden afavorir la gentrificació. "Cal equilibrar-ho aplicant mesures consensuades amb els residents, i no només pensades per a la gent de fora", reclama. Al centre històric de Ciutat, la directora assenyala que en els carrerons hi ha poca il·luminació, cosa que incrementa la sensació de risc per a les dones.

El nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Palma que es preveu aprovar aquesta legislatura inclou mesures per fomentar un plantejament amb perspectiva de gènere, segons la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol. Per una banda, pretén humanitzar la ciutat mitjançant eixos cívics com el projectat a Cotlliure, però també fent més parcs i creant superilles, on es limitarà el trànsit i es pacificarà l'espai urbà. El pla afavorirà els comerços de proximitat i vol garantir que els espais siguin més accessibles i segurs. "L'urbanisme amb perspectiva de gènere no és una visió excloent, al contrari: significa aplicar una mirada inclusiva, humana i centrada en la vida quotidiana per fer polítiques més justes, igualitàries i segures", conclou l'edil.