Cala Major, Illetes i la platja de Porto Cristo podrien desaparèixer aquest segle

PalmaL'augment del nivell de la mar causat per la crisi climàtica farà desaparèixer –en els pitjors dels casos– 33 de les 163 platges balears analitzades en l'informe final del projecte Costes pel Canvi, entre les quals n'hi ha de tan conegudes com Cala Major, Illetes i la platja de Porto Cristo. Les cales que darrere tinguin un penya-segat també desapareixeran, com la de Deià. D'altres, com la Platja de Palma i Cala Millor es reduiran a la meitat. Només les platges amb sistemes dunars ben preservats, com el del Trenc, recularan i s'adaptaran a la nova línia costanera.

La desaparició de platges afectarà molt l'economia balear perquè són un gran atractiu pel turisme. Si les emissions contaminants continuen com fins ara, les pèrdues oscil·laran entre 1.921 i 3.379 milions d'euros el 2100, una pèrdua equivalent al 10% del PIB illenc de 2019. En un escenari menys catastròfic la baixada seria del 4%. Les conclusions de l'informe s'han aconseguit amb el treball d'investigació de gairebé quatre anys que han fet els científics del Sistema d'Observació Costaner de les Illes Balears (SOCIB), la Universitat de les Illes Balears i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea), i que s'inclou dins el projecte del Govern Costes pel canvi. La pujada de la mar també inundarà per complet 772 edificacions i 80 hotels de l'Arxipèlag en el pitjor dels escenaris, segons ha explicat aquest dijous l'investigador de la UIB Lluís Gómez Pujol.

D'entre les infraestructures que es troben en perill d'inundació a causa de la pujada del nivell de la mar, l'element més susceptible de patir danys en qualsevol escenari previst serà la xarxa de carreteres i camins, seguit de la xarxa elèctrica, tot i que en una zona molt localitzada de la badia d'Alcúdia. Així mateix, el procés d'erosió de les platges perjudicarà part del cablejat de connexió elèctrica entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, perquè quedarà desenterrat a la zona més propera a la costa. El 2050 una escola es podria veure afectada per l'avanç de la línia de costa, mentre que el 2100 podrien ser quatre centres, suposant que es redueixen emissions d'efecte hivernacle. Altres infraestructures compromeses seran la planta de tractaments d'aigües de Muro i part del cementiri de Maó.

Per a 2050 es preveu que l'ascens menys advers del nivell mitjà de la mar inundi a les Balears, com a màxim, 388 hectàrees de manera permanent i 188 de manera eventual, la qual cosa afectaria 619 i 1.453 persones respectivament. En l'escenari més advers afectaria 844 hectàrees de manera permanent i 204 de manera eventual, la qual cosa perjudicaria 788 persones per sempre i 1.766 de manera temporal. Per a 2100 es preveu que la pujada de la mar inundarà 2.664 hectàrees i afectarà 5.647 persones, en l'escenari menys advers i assumint que es redueixin emissions contaminants. Gómez ha assenyalat la necessitat d'establir ja un "intens debat polític i social" sobre aquests problemes. A més, ha insistit que el canvi climàtic "és aquí per integrar-se en l'agenda política". "No es pot mirar per a un altre costat", ha insistit.

El conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, ha explicat durant la presentació de l'informe que les dades són un "toc d'atenció" a tenir en compte, i que ha de "dirimir qualsevol excusa" per no actuar i adaptar les Balears als efectes del canvi climàtic. També ha dit que cal parlar de "renaturalitzar" la costa, perquè les més resilients davant la crisi ambiental són les naturals. A més, ha advertit que ja hi ha milers de refugiats climàtics, persones que han hagut d'abandonar ca seva per les conseqüències de l'escalfament global. Per part seva, el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Juan Pedro Yllanes, ha comentat que l'informe ajudarà a planificar mesures d'adaptació. "Sabem que el que vindrà ens afectarà a tots, i per això cal accelerar la transició energètica com estam fent", ha assenyalat, i ha afegit que el Govern aposta de manera "clara" i "evident" per descarbonitzar les Illes.