Tradicions

Les calçotades, la tradició catalana que triomfa a Mallorca

Les vendes de manats de calçots s'han disparat els darrers anys

Els calçots es mengen mirant el cel
13/02/2025
4 min
1
Regala aquest article

PalmaL'època dels calçots ja ha començat i, a diferència del que passava fa anys a Mallorca, actualment és difícil no trobar cada cap de setmana algun grup d'amics, coneguts o familiars que es reuneixen al voltant del foc per fer calçots amb botifarres i fer-se seva aquesta tradició i recepta catalana que té la salsa romesco com a actor secundari estrella. Aquest plat tradicional de la cuina catalana va arribar a l'illa als restaurants, però ja forma part de la vida quotidiana dels illencs durant els primers mesos de l'any.

En molts casos, el que va començar com una prova entre el grup d'amics s'ha acabat convertint en una tradició que no pot faltar. "Ens reunim cada any. Després de Sant Antoni i Sant Sebastià planificam la calçotada, que és com una festa més d'aquesta època de l'any", explica Miquel Alemany, el promotor de les calçotades al seu grup d'amics. Altres expliquen que han conegut la tradició a Barcelona quan hi estudiaven o per amics catalans, però que se l'han feta seva. "Tenc amics que no sabien ni que era una tradició catalana, que es pensaven que ho havíem inventat nosaltres això de combinar calçots amb botifarres i salsa romesco", recorda amb humor Ramon Sansó, un jove que va importar les calçotades a la seva agenda social després d'estudiar a Barcelona.

Arxiu
Feixos de calçots en un punt de venda del mercat central de fruites i hortalisses de Mercabarna.

Alemany destaca que aquesta tradició creix any rere any i que amics que van venir l'any passat per primera vegada i no havien tastat mai cap calçot, enguany ja han organitzat la seva pròpia calçotada amb altres persones. En aquest sentit, Sansó assenyala que durant el febrer en té quasi cada cap de setmana: "Entre la família, els amics i la gent de la feina, el febrer és el mes dels calçots. M'encanta veure com aquesta tradició creix, perquè vaig gaudir molt de les calçotades que en vaig fer a Barcelona i és un èxit gaudir-ne també a casa".

El creixement de les calçotades es reflecteix també a les vendes dels establiments de les Balears que ofereixen aquests productes. Un exemple és Agromart, que des de fa anys ha vist com el nombre de manats de calçots que venen anualment s'enfila més i més. Des de l'empresa asseguren que, abans del 2018, mai havien venut més de 3.000 manats i que ara estan a prop dels 5.000. De fet, les zones de torrades públiques que abans només acollien torrades ara són espai també de calçotades.

Les dades de manats que ven Agromart demostren que el final de la pandèmia va ser el boom de les calçotades a Mallorca. En cosa d'un any, la xifra de manats venuts va créixer més d'un 50% i les dades s'han mantingut des d'aquell moment. Les ganes de reunir-se amb amics i familiars va convertir les calçotades en una excusa més per recuperar la normalitat i les interaccions socials. Tant Alemany com Sansó mantenen que en molts casos l'etapa postcovid va ser clau per l'auge de les calçotades a l'illa. "És ver que abans ja se'n feien, però després de la pandèmia tothom s'apuntava i volia fer-ne a casa per reunir-se amb més gent. Podríem dir que la pandèmia va marcar un abans i un després".

Les tradicions importades

Les importacions sempre han estat presents a la cultura popular illenca. Moltes de les festes i actes que pensam que són nostrats tenen un origen forà. El fet que actualment hi hagi la percepció que han augmentat les importacions de festes i tradicions ve motivada per la globalització i perquè ens feim nostres festivitats d'indrets que no tenen cap mena de lligam cultural amb les Illes. "Antigament, les festes i tradicions que importàvem eren de zones del Mediterrani, amb la mateixa cultura, valors i pensaments. Ara, en canvi, agafam festes de l'altra punta del món com Halloween o Acció de Gràcies", explica l'historiador Gabriel Mayol.

Mayol també apunta que el pas del temps i la longevitat de les tradicions és el que acaba convertint-les en festes d'aquí. Un exemple en podrien ser els calçots. "Tal vegada, d'aquí a 200 anys aquest menjar i la reunió que implica estan tan interioritzats en el cap dels mallorquins que ja es considerarà una tradició pròpia de l'illa". "La calçotada és una torrada de primavera amb ingredients especials, però a Mallorca sempre durant l'hivern s'han fet torrades de llonganissa i botifarró, per tant, les calçotades són una excusa més per reunir-nos i fer bauxa", afegeix.

Pel que fa a la desaparició de tradicions nostrades per donar pas a d'altres importades, Mayol apunta que és a causa del canvi de mentalitat i d'utilitat en la societat del moment, i perquè les festes religioses perden força i donen pas a altres tradicions. "Les festes i tradicions són un gran exemple d'això, ara se cerca un tipus de festes que vagin més acord amb els valors i els gustos de la societat. Les tradicions van evolucionant i apareixent i desapareixent així com avancen les societats i amb les calçotades pot passar el mateix", sentencia l'historiador.

stats