La calma tensa marca l'inici de curs 2023-24

PalmaEl pròxim 1 de setembre els mestres de les Illes Balears tornen a les aules per preparar el començament del curs escolar i ho fan amb dubtes importants. “El Govern va anunciar que modificaria els criteris d’avaluació, però a hores d’ara els directors de Secundària no sabem res i no tenim ni idea de com haurem de fer-ho”, assenyala el president d’Adesma, Joan Ramon Xamena. Aquesta posició la comparteixen els directors de Primària, que es troben en la mateixa situació. “A part que no se’ns ha dit com haurem d’avaluar, creim que el retorn a les notes numèriques significa un gran retrocés, perquè suposen qualificar els nins des de ben petits i establir una comparació competitiva amb els seus companys”, exposa la presidenta d’Adipma, Joana Maria Mas. Segons va informar el conseller d’Educació, Antoni Vera, no serà fins al 15 de setembre quan els centres rebin les instruccions d’avaluació. Amb tot, les fonts consultades coincideixen a assenyalar una mateixa idea, encara que amb matisos. “Hi ha una situació de sorprenent calma, d’expectativa i tensió pel que pugui passar durant el curs, perquè, ara per ara, Educació calla”, opina Miquel Àngel Santos, del sindicat Alternativa.

Dèficit històric d’infraestructures

Un dels temes que més preocupa els docents és el dèficit d’infraestructures educatives que pateixen les Balears, a conseqüència de l’augment de la població acadèmica. Segons dades extretes de la web de la Conselleria, hi ha 67 projectes en redacció que va deixar l’anterior Govern, entre nous edificis, ampliacions i reformes d’eficiència energètica. L’ARA Balears ha sol·licitat parlar amb algun representant d’Educació sobre aquest i altres temes, però no ha obtingut cap resposta.

Amb el nou curs, “cal executar un pla d’infraestructures que respongui a la necessitat d’abaixar les ràtios i construir centres als municipis on fan més falta, especialment a Eivissa i Palma”, considera Lluís Segura, de l’STEI. Però el dèficit d’infraestructures també afecta la Part Forana. De fet, l’IES Porreres, el director del qual és Xamena, és un dels instituts amb més problemes “juntament amb el de Sineu i Binissalem, per exemple”, assenyala el president d’Adesma. Per solucionar la situació, la presidenta de la FAPA Cristina Conti, considera necessari “fer feina amb el personal de l’Institut Balear d’Infraestructures i Serveis Educatius (IBISEC) perquè sigui més diligent, malgrat que el principal problema és la falta de pressupost i els pocs solars cedits per a la construcció de centres”.

Amb vista al curs que ara començarà, i tenint en compte que de cada vegada la temperatura és més extrema, es considera necessari fer un pla climàtic dels centres “que sigui ambiciós”, explica Conti. “Durà feina, perquè cada escola té les seves realitats i diferents requisits”, afegeix. En una línia semblant es pronuncia Mas, que posa l’incís en un fet: “De cada vegada als centres fa més mal estar i per motius de conciliació familiar tenim alumnes que passen moltes hores dins les aules”, opina. Així mateix, exposa el cas del seu centre, el CEIP Ses Rotes Velles. L’escola tenia aprovat el pla per substituir el sistema de calefacció, amb més de 40 anys d’antiguitat i alimentat per gasoil, però ara per ara ha quedat en suspens. “Tenim zones de l’escola on estam a 24 graus i altres a 15, perquè la calefacció no funciona igual a totes les aules”, exposa. El president d’Adesma, per part seva, ho explica amb l’exemple del seu centre: “S’ha de fer alguna cosa urgentment, perquè ara en començar, al Pla, tindrem aules que superaran els 30 graus”.

Pel que fa a la situació en què queda la LOMLOE en el nou curs, i que genera dubtes entre alguns docents, hi ha una qüestió clara. “L’any que ve continuarà la seva implantació als cursos parells, perquè la llei és estatal i d’obligat compliment, de manera que l’únic que es pot fer és modificar lleugerament els criteris”, explica Mario Devis, de CCOO. Davant aquesta situació, la presidenta dels directors de Primària reclama que es tingui en compte “la feinada” que els centres varen fer el curs passat per adaptar el sistema d’avaluació. “Es va aconseguir posar d’acord amb moltes parts per fer uns criteris que fugissin dels números, perquè creim que les xifres classifiquen els alumnes”, explica. “La nova Conselleria hauria de tenir respecte cap a la feina feta i deixar que vegem els fruits del sistema d’avaluació competencial que fixa la LOMLOE”, afegeix.

Amb tot, les fonts consultades reclamen diàleg i fugir de la confrontació de l’època de Bauzá, amb l’objectiu d’arribar a acords que facilitin la convivència dins els centres . “Esperem que els directors no tornem a estar a la diana de la Conselleria, perquè som els que donam la cara i als que menys escolta l’administració”, reclama Xamena.