La calor de juny amenaça d’agreujar la sequera aquest estiu

PalmaLes Balears han passat aquesta darrera setmana per una ona de calor que ha deixat temperatures de fins a 40 graus en algunes zones del Pla de Mallorca, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a les Balears.“Farà molts de dies seguits de temperatures totalment impròpies per a aquest mes, màximes i mínimes”, adverteix el climatòleg Miquel Salamanca. “L’estiu s’està menjant la primavera”, lamenta. Segons dades de l’entitat estatal, entre 1978 i 2021, l’estiu s’ha avançat uns cinc dies per dècada. Tant és així que les temperatures d’aquesta darrera setmana són 2,6 graus més altes que la mitjana històrica, i el 2021 eren 1,7 graus més elevades. 

Cal dir que, per ara, les Balears estan en un escenari de sequera hidrològica majoritàriament normal: només les unitats de demanda d’Artà i el Pla estan en prealerta. Les reserves es troben en un 56%, un punt percentual més que el maig del 2021. No obstant això, la calor sobtada aquest mes, juntament amb la pressió turística d’aquesta temporada de rècords pot fer que les reserves hídriques de l’Arxipèlag s’esgotin més aviat, alerta Salamanca. 

El Govern adverteix al Portal de l’Aigua que “la suficiència hídrica –l’abastiment d’aigua– no està assegurada a mitjà termini” en alguns nuclis urbans d’una quinzena de municipis. No obstant això, el director general de l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (Abaqua), Juan Calvo, garanteix l’abastiment d’aigua per a aquest estiu. 

Ara com ara, alguns pobles de la serra de Tramuntana ja han de limitar l’ús d’aigua quan arriba l’estiu i recorren a l’aigua dessalada per assumir la demanda. Un d’ells és Deià. El batle, Lluís Apesteguia, assenyala que hi ha dies d’estiu en què poden arribar a dur fins a 20 camions d’aigua dessalada de Palma. “És una bogeria”, diu. En el seu cas, la població es multiplica per quatre quan arriba la temporada alta. “Si no arribassin tants de turistes, bastaria, tal vegada, amb subministraments extraordinaris”, reconeix.

Sector agrícola

Aquesta onada de calor anticipada també ha afectat l’agricultura, sobretot els cereals, que a causa de la inestabilitat climàtica dels darrers mesos creix de manera més irregular.

“Veníem d’unes collites bastant irregulars a causa de les poques precipitacions de l’hivern i ara aquest cop de calor fa que el cereal pateixi molt”, assenyala el gerent de l’Associació de Joves Agricultors (Asaja), Joan Simonet. Segons explica, la calor perjudica la maduració dels cereals de primavera, com l’ordi, el blat i la civada, que amb la pujada de les temperatures fan un gra més petit i més lleuger. No obstant això, assegura que altres cultius com els ametlers i els garrovers “van molt bé”. “Encara no podem fer valoracions més enllà del que s’espera del cereal, que és el més afectat”, diu.

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Ramaderia, defensa que “les adversitats climàtiques formen part del sector” i que “sempre” està en contacte amb ells per aconsellar-los i ajudar-los amb la gestió que fan de l’aigua.

Impacte turístic

 “Bàsicament, és el retorn a la normalitat, aquesta que era tan surrealista”, exposa l’investigador en economia ecològica del turisme de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Ivan Murray. L’expert sosté que la sequera, en el cas de les Balears, s’ha de plantejar no només des “d’un punt de vista climàtic, sinó també socioeconòmic”. Així, considera que no només s’ha de parlar d’escassetat d’aigua quan hi ha un nivell baix de precipitació, sinó que s’ha de tenir en compte també la demanda del territori. “Si sumes exigències hídriques en moments d’estrès hídric, tens un còctel explosiu”, alerta.

Per la seva banda, el catedràtic de Geografia Física de la UIB Cels Garcia, juntament amb altres autors, ha publicat la primera investigació sobre l’impacte del turisme en els recursos hídrics, la conclusió principal del qual és que els turistes consumeixen un de cada quatre litres d’aigua de l’Arxipèlag. Garcia lamenta que els més afectats per aquesta situació són i seran els aqüífers. 

“La punta de visitants registrada entre juny i agost voldrà dir que la pressió sobre els recursos serà important i com que, bàsicament, tiram de subterranis, això suposarà un impacte damunt els aqüífers”, aclareix. Des del punt de vista dels recursos subterranis, explica que les condicions són un poc millors que les del 2018 o el 2019, “però l’augment de la calor i la pressió antròpica fan que sigui possible que visquem un escenari complicat”, destaca.

En la línia que argumentava Salamanca, Garcia creu que aquesta pressió antròpica “espectacular” pot fer que els recursos hídrics s’esgotin més aviat. A més, reconeix que “seria preocupant” si les dades de sequera actuals fossin iguals que les del 2000 –quan les Illes estaven en alerta o prealerta per sequera– tenint en compte la pressió turística que registren actualment les Balears, que ja només a l’abril arribava al milió de visitants . “La pressió serà importantíssima”, insisteix. Com Murray, aquest expert també defensa que, pel que fa a la manca de recursos hídrics, en el cas de les Balears, no és tant la situació climàtica, sinó la gestió de la pressió humana. “I tenim sort que partim d’un escenari ‘normal’, si fos una situació de prealerta o de sequera... mare meva”, diu.

El paper de les dessaladores

Murray critica que, en la gestió de recursos hídrics, hi ha hagut un augment “brutal” mundial de dessaladores, especialment a la Mediterrània. “La solució, fins ara, ha estat instal·lar dessaladores, que la majoria de vegades funcionen amb combustibles fòssils”, apunta. Això genera més gasos contaminants, que, com un peix que es mossega la coa, fomenten l’escalfament global. “No deixa de ser una contradicció més de la nostra manera de viure”, afegeix. 

Per un altre costat, el director general d’Abaqua sosté que l’ús de les dessaladores “és important per llevar pressió sobre els aqüífers”, perquè si la pressió és alta “el seu volum d’aigua es redueix i són més vulnerables”, explica. També creu que el preu de l’aigua dessalada hauria de ser més baix durant l’hivern, per fer que els municipis que en consumeixin més i guardin l’aigua dels pous per a l’estiu, quan l’estrès hídric és major. Calvo també assegura que no està previst construir cap dessaladora nova, només s’ampliarà la de Santa Eulàlia, a Eïvissa.