La calor ha mort 139 persones el darrer any i mig a les Illes

PalmaLa calor mata. I ja no és un anunci catastrofista o una predicció sense concretar, sinó una realitat que es mesura i que a les Balears s’ha cobrat 139 vides els darrers 18 mesos. Les dades que elabora l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) permeten conèixer les conseqüències de l’increment de les temperatures sobre les vides humanes, i retraten diàriament aquest impacte concret del fenomen del canvi climàtic. A Espanya, la xifra del mateix període, entre gener del 2022 i juny del 2023, arriba fins als 7.685 morts, segons aquest sistema de monitorització de la mortalitat, conegut com MoMo. “És un servei que va impulsar el Ministeri de Sanitat fa 20 anys en el marc del pla d’accions preventives contra els efectes de les temperatures excessives, per reduir l’impacte sobre la salut de la població per aquest motiu”, explica Julio Díaz, codirector de la Unitat de Canvi Climàtic, Salut i Medi Ambient de l’Instituto Carlos III.

I com se sap de manera tan detallada el nombre de persones que moren per l’excés de temperatura i, per tant, per la calor? Es tracta d’un complex sistema de càlcul que va elaborar un equip interdisciplinari i que parteix del nombre de persones finades que està previst per a un període determinat, i el compara amb el que realment es produeix. Aquesta ‘desviació’, que té molts factors i moltes causes, se sotmet a un procés metodològic que incorpora “un seguit important de variables, també, per descomptat, les temperatures diàries, els graus per sobre de cada límit considerat raonable amb criteris de salut. A partir d’aquí s’arriba a una xifra, que són les morts atribuïbles a l’excés de temperatura. És un model estimatiu però de gran rigor científic que permet identificar els perjudicis per a la salut humana de la temperatura extrema i, en definitiva, del canvi climàtic”, afirma Díaz.

Els models d’aquests especialistes, a més, s’adapten a cada zona i en tenen en compte totes les característiques geogràfiques i climàtiques. “En el cas de les Balears, per exemple, nosaltres hem establert que per damunt dels 33,3 graus de mitjana ho consideram un excés de temperatura i, per tant, és quan se supera aquesta xifra que el sistema de càlcul incorpora la variable de calor que pot tenir conseqüències sobre la salut. No són criteris únicament meteorològics i, per tant, no són estàndards de l’Aemet, sinó que nosaltres hi introduïm tota una sèrie de variables que tenen a veure amb aspectes purament sanitaris”, relata Javier Díaz, qui recorda que “els morts atribuïbles a la calor no és que hagin mort de calor, sinó que els seus organismes ja han desencadenat complicacions a partir de quadres i malalties, i el que fa la temperatura és provocar-ne l’empitjorament. Estrictament per un cop de calor, és a dir, morts per l’acció directa de la temperatura, només són un 2% o un 3% del total de casos. La resta moren per les conseqüències que té l’excés de temperatura sobre el seu estat de salut”, afirma.

L’Instituto Carlos III es va donar a conèixer de manera molt significativa quan els seus càlculs de desviació de la mortalitat servien per veure la greu incidència real de la covid-19 sobre els humans, i com no sempre les dades oficials de morts que aportava l’Estat o les comunitats quadraven amb el nombre de finats ‘de més’ que recollien els seus sistemes de monitorització. Ara bé, el MoMo va nèixer l’any 2004, quan encara ningú no podia imaginar una pandèmia, i ho va fer precisament pels primers grans símptomes del canvi climàtic. “El 2003 va ser un estiu terriblement calorós, va morir molta més gent que el que seria la mitjana esperada. A partir d’aquí, es va decidir posar en marxa un sistema de vigilància permanent per intentar arribar a conclusions i, sobretot, reduir l’impacte de les altes temperatures sobre la salut. Si volíem proposar mesures i actuacions integrals contra el canvi climàtic, el primer que calia era mesurar bé el dany que causava a la població”, recorda Julio Díaz.

Aquell 2003 va ser realment molt dur. “A les Balears també va ser un any especialment calorós, mai vist des de que hi ha registres; això, fins que precisament va arribar el 2022. L’any passat va ser extraordinàriament calorós. I jo crec que és important que la gent entengui que ni el 2003 ni el 2022 seran el més habitual, sinó que són dos exercicis fora del normal. Per tant, s’ha d’anar alerta i no pensar que ara tot serà així, com hem sentit més d’una vegada. És cert que la temperatura mitjana puja, però ho fa a un ritme lent i, per tant, les possibilitats que tinguem anys com el 2003 o el 2022 no és alta”, matisa Agustí Jansà, metereòleg i membre molt actiu del Laboratori del Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears.

Sistemes d’adaptació a la calor

Efectivament el 2022 va ser un any fora del normal, però la seva virulència meteorològica no va ser gens irreal, i en el cas d’Espanya va provocar la mort de 5.876 persones, mentre que a les Balears varen ser 73, una xifra relativament moderada. “Hi ha molts factors que intervenen en la mortalitat, però és evident que hi ha regions com les Balears on, per exemple, es disposa de més aires condicionats, i altres sistemes d’adaptació a la calor que poden reduir significativament la mortalitat directa”, explica Julio Díaz. “Altres llocs d’Europa, i ja va passar el 2003, no estan tan preparats per a la calor, i les conseqüències són molt més dures”, sentencia Jansà. I és que segons les dades publicades aquest mes de juny per l’Organització Metereològica Mundial (OMM)i el Servei de Canvi Climàtic de la Unió Europea, el 2022 passarà a la història per unes temperatures tan elevades que van causar fins a 16.365 víctimes mortals al continent europeu.

“L’estrès tèrmic sense precedents que van patir els europeus el 2022 va ser un dels principals causants de l’excés de morts relacionades amb el clima a Europa. No es pot considerar un fet aïllat. El nostre coneixement actual del sistema climàtic i de la seva evolució ens indica que aquest tipus de fenòmens formen part d’una pauta que farà que els casos extrems d’estrès tèrmic siguin més freqüents i més intensos”, va dir durant la presentació de l’informe Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus.

El 2022, molts països d’Europa occidental i sud-occidental van viure l’any més càlid que s’ha registrat mai. L’estiu va ser el més calorós des que hi ha registres: “Les altes temperatures van extremar les greus i generalitzades condicions de sequera, van alimentar violents incendis forestals que van deixar la segona superfície cremada més gran mai registrada, i van provocar un excés de morts, milers, associades a la calor”, afirma Petteri Taalas, secretari general de l’OMM. Aquest és un escenari que a les Balears també es va deixar notar amb temperatures mitjanes de fins a dos graus superiors a allò habitual, “una situació que provocà també una temperatura més elevada de la mar, i la manca de vents de tramuntana, que refresquen l’ambient. Per sort, segons les nostres medicions, enguany la primavera s’ha comportat molt millor, amb registres tant de calor com de pluja molt millors que a la Península”, afirma Jansà.

Cal actuar de manera transversal

Davant una afectació tan concreta sobre l’espècie humana, els experts reclamen més mesures, i, sobretot, el compliment dels acords polítics, que sovint no acaben de fer-se realitat. “Les morts per excés de temperatura són un senyal d’alarma que nosaltres hem reivindicat des de fa anys. No podem aplicar només mesures sanitàries o de protecció de les persones, que per descomptat també s’han de fer. No es pot abordar la qüestió amb missatges simplistes sobre protegir-se de la temperatura. Perquè tot és molt més complex. Les altes temperatures propaguen més malalties, augmenten la sequera i redueixen la biodiversitat. I tot això també acaba afectant, i molt, l’espècie humana. Per tant calen actuacions transversals per atacar l’arrel del problema, no només la vessant de la salut”, explica JulioDíaz. “El canvi climàtic és el repte sanitari més imponent del nostre temps”, sentencia.

Les receptes per a aquesta actuació més contundent i concreta no són noves. “El diagnòstic està més que fet, i hi ha una part important de la societat que el comparteix. No així, però, les accions per mitigar el canvi climàtic. Ens resistim a canviar el model de vida que duim. I en el cas de les Illes continuam apostant per dur 16 milions de turistes, per moure’ns sobretot en cotxe privat i per pensar que qualsevol canvi suposa perdre qualitat de vida. Jo acompany la meva filla en bus a una activitat esportiva, i quan creuam el pont damunt la via de cintura i veim la gent embossada, pens: com poden creure que perdre temps i els nervis aturats dins el cotxe és viure millor?”, es demana Pau de Vílchez, director de l’Observatori del Canvi Climàtic de la UIB. “Hem de mirar endavant, i esper que el canvi polític no suposi retrocessos. Record l’entrada de Mateu Isern com a batle de Palma, que retirà el carril bici com si fos un trofeu”, lamenta De Vílchez.