El calvari estival de les escoles: “La potència no basta per posar tants de ventiladors”
Bona part dels centres no estan preparats per afrontar l’arribada de la calor. Les temperatures altes llasten la concentració de l’alumnat
PalmaEls centres educatius de les Balears es preparen per afrontar la calor que previsiblement farà aviat. De fet, al mes d’abril ja s’han superat els 30 graus a diversos municipis de les Illes. Molts de centres tenen una edat mitjana elevada, amb construccions fetes quan no s’exigia un bon aïllament tèrmic ni es tenia en compte la necessitat de disposar d’aules i patis protegits de la calor. El canvi climàtic ha avançat i l’adaptació dels edificis no ha anat al mateix ritme.
L’IES Antoni Maura té 50 anys i forma part del pla pilot de climatització que va posar en marxa el mes passat la Conselleria d’Educació i Universitats. La seva situació requereix una intervenció urgent. “No podem posar tants de ventiladors, perquè la potència no basta i boten els ploms”, assegura la directora Myriam Fuentes. El centre té finestres rovellades amb vidres simples, manetes rompudes i para-sols que no es poden moure. Tot plegat es tradueix a fer que dins el centre s’hagin arribat a registrar 34 graus a l’estiu i 12 a l’hivern. “És com fer classe al pati”, diu Fuentes. Aquest espai és una torradora amb zones d’ombra curioses. “Com que construeixen edificis a Nou Llevant, ens tapen part del pati”, exposa.
Per intentar combatre aquestes realitats, Educació treballa en diverses línies. El secretari autonòmic de Desenvolupament Educatiu, Mateu Suñer, exposa que s’està gestionant la compra d’entre 800 i 900 ventiladors “per, com a mínim, aquest estiu fer front a aquestes situacions [de calor]”.
A llarg termini, un dels projectes estrella de la Conselleria d’Educació és el pla pilot de climatització, que es fa amb la col·laboració de la UIB. Ara per ara, hi formen part 20 centres d’arreu de les Illes, triats en funció de la seva situació de complexitat climàtica i també amb prioritat pels centres amb alumnes més petits. Suñer explica que s’estudiaran, “com a mínim”, 20 centres a l’any i hi ha el compromís de que cada tres mesos es farà el seguiment dels informes elaborats. A partir d’aquests, es marcaran les possibles intervencions a fer pel que fa a l’aïllament tèrmic dels edificis o l’adequació dels sistemes elèctrics, entre d’altres. Més enllà del pla, entre setembre de 2023 i abril de 2024, s’han fet o previst 18 intervencions de climatització a centres educatius. N’és el cas de les reparacions al sistema d’aire condicionat de l’IES Sa Serra o la climatització de l’aula de música del CEIP Pare Bartomeu Pou, entre d’altres.
Vidrieres podrides
Hi ha centres en què la situació és especialment dramàtica. N’és el cas del CEIP Sant Miquel, una escola que té part de l’alumnat a l’edifici antic i l’altre, a un dipòsit de trens, mentre espera un nou centre. El dipòsit té sistema de climatització, però no funciona. “Les vidrieres són oscil·labatents, sense persianes, i quan comença a pegar el sol és un desastre”, diu Joan Antoni Oliver, que n’és el director: “Els ventiladors no han estat mai la solució perquè es limiten a moure aire calent i aixequen tots els papers de dins l’aula”.
La situació a l’edifici antic és pitjor, perquè les vidrieres són velles, la fusteria està podrida i no es poden ni obrir ni tancar. “Si les obrim, el vidre cau”, diu el director. El centre, per altra banda, té d’ençà de la pandèmia dues finestres tapades amb un tauler. El vidre va caure “i amb l’excusa que ens faran una escola nova, no ens l’han arreglat. Però ja duim així anys i ens en queden uns quants més”, lamenta Oliver. Si el pati té ombra és perquè els docents de l’escola s’hi han implicat. Així, les taules on els alumnes berenen s’arreceren quan fa calor, i es posen al sol a l’hivern. Per protegir els alumnes d’Infantil, vulnerables a la temperatura alta, s’han situat teles damunt una reixa que tapen l’espai d’esbarjo dels menuts.
A molts centres, les associacions de famílies (AFA) compensen la infradotació històrica de l’Administració. El CEIP Can Coix fa anys va començar a dotar diferents espais d’aire condicionat “entre l’ajuda de les famílies, festes per recaptar i recursos propis del centre”, explica la directora, Maribel Domínguez. Aquesta intervenció era necessària a causa que l’escola té aules en les quals a les 14 h es poden arribar a registrar 38 graus. Ara, malgrat tenir aparells de climatització, no els poden posar en marxa. “Estam pendents de l’autorització d’Indústria, i confiam a tenir-la abans que comenci a fer calor forta. Si no, quina gràcia”, exposa. Domínguez valora la “bona predisposició de la Conselleria, que també ens va aportar doblers”. De fet, Educació també ha incorporat Can Coix al pla pilot de climatització.
Els centres consultats coincideixen en un fet: la calor disminueix el rendiment dels alumnes i els genera malestar. “Els nins arrosseguen els peus, s’estiren enterra, deambulen o cerquen l’ombra d’un arbre”, explica Oliver. A l’IES Antoni Maura s’han produït situacions més serioses: “Hem tingut casos de joves que es maregen per culpa de la calor dins les aules”, explica Fuentes. Per combatre aquesta situació, les portes de les classes estan sempre obertes per permetre que l’aire circuli. La conseqüència és, però, que en tot moment hi ha molt de renou. Els centres també són permissius amb els alumnes, ja que se’ls deixa anar a beure aigua quan ho demanen.
La calor, explica Nadir Oliver, metgessa de família, afecta especialment els nins. Els genera irritabilitat i els pot provocar marejos i dèficits de concentració. Oliver recorda que l’ideal és fer feina en espais que estiguin entre 22 i 24 graus. Al mes de juny, ara com ara, aquesta temperatura no la tenen tots els centres educatius. El pla de climatització té el gran repte de donar resposta a aquesta realitat i oferir confort tèrmic als alumnes i professors. Queda camí per fer i el canvi climàtic no dona treva. Mentrestant, els centres diuen que faran feina de valent per intentar que l'alta temperatura no dinamiti el seu dia a dia.