Calvià repassa la seva Memòria Històrica més recent

PalmaEl Teatre Sa Societat ha acollit aquest dijous una conferència per detallar tot el procés d'exhumació de la fossa de Calvià, on es va desenterrar la primera dona a les Balears represaliada pel franquisme. L'historiador local Manel Suárez, qui va estudiar i documentar el cas, i la directora de l'excavació, l'antropòloga forense Almudena García-Rubio, han fet un recorregut històric i tècnic.

"Gràcies a la família Ferrà està oberta –la fossa–, tot i que ha estat molt injusta amb vosaltres", ha volgut destacar l'historiador, en referència al fill i néts de Joan Ferrà Ferrà. A més, ha donat les gràcies a la feina feta per Memòria de Mallorca, l'Ajuntament, el Govern i el "grau de compromís i professionalitat" dels voluntaris d'Aranzadi que van fer les exhumacions.

En l'opinió de García-Rubio, "que tot això es faci al segle XXI té avantatges tecnològics i científiques, però arribam tard". A més, també ha lamentat que només s'hagin pogut trobar la meitat de les víctimes que se cercaven, tot i que valora positivament que s'hagi obert i poguessin trobar els altres cossos.

Origen de l'estudi

Suárez ha explicat que tot començà quan va voler conèixer la història de l'edifici on s'ha celebrat l'acte, atès que fou construït com una mutualitat obrera a principis del segle XX. "Em vaig adonar que les persones vinculades a Sa Societat no volien parlar sobre el tema", ha dit l'historiador.

Aquest fet el va dur a estudiar la repressió posterior al Cop d'Estat i a produir tota la informació necessària perquè en un futur es poguessin localitzar els cossos. Segons ha explicat, les fonts orals, entrevistant a persones; les escrites, procedents del Jutjat de Pau, i els documents de causes judicials i autòpsies digitalitzades per Memòria Històrica de Mallorca han estat clau.

Per concloure, Suárez ha afirmat que "Vivim uns moments vergonyosos, per poder governar un parlament no es pot posar en dubte la llei de memòria històrica o de gènere quan els fets són clars". Per això creu que "la dreta ha de fer un replantejament, encara que sigui per caritat cristiana". Finalment, considera que "això no és només una obligació dels poder públics, ho és de tota la societat".

Aproximació tècnica

Per la seva banda, Almudena García-Rubio ha destacat la importància dels documents que indiquen la ubicació de les fosses al cementiri, a més de les autòpsies, per haver-hi pogut desenvolupar les tasques. L'excavació fou molt complicada perquè "trobarem fins a 24 enterraments ordinaris" i la distribució de l'espai ha canviat molt amb els anys.

Respecte a Joana Vaño, la dona exhumada, "sent l'única víctima femenina que cercàvem, a més de no estar enterrada de manera respectuosa i presentar ferides d'arma de foc, va ser més fàcil la seva verificació", ha assegurat García-Rubio.

Pel que fa a la resta de cossos, aquests es varen trobar dipositats en altres fosses on encara s'haurà d'esperar a les proves d'identificació perquè els óssos estaven barrejats. "Podríem haver-hi trobat dues o sis persones, encara hem de fer les tasques de genètica", ha dit l'arqueòloga. En aquest sentit, la directora de l'excavació considera que "és molt important el banc d'ADN de familiars de represaliats per poder dur a terme aquesta feina".

Presència institucional

El suport administratiu és un aspecte que tant Suárez com García-Rubio han valorat molt positivament. D'aquesta manera i per finalitzar, Miquel Santana, director general de Memòria Històrica ha intervingut, afirmant que "tant la feina tècnica com els actes per recuperar són imprescindibles".

També ha recordat la competència que ofereixen les lleis redactades per Margalida Capellà i Silvia Cano. A més, Santana ha dit que "la reparació ha de ser la idea fonamental per les famílies i la societat, educar-nos en democràcia".