La mala gestió, enemic públic del Camí de Cavalls de Menorca

Palma“El camí parteix que es va fer molt malament, amb traços que no existien, sense manteniment ni gestió”. Aquesta és la visió del geògraf i geòleg Xisco Xavier Roig, que ha elaborat un informe per al Consell de Menorca per tal de detectar les mancances i les problemàtiques que presenta el Camí de Cavalls, a Menorca. De fet, s’hi han detectat 342 punts erosius. D’aquests, n’hi ha de més greus i d’altres de més incipients. Ara, cal treballar amb urgència sobre els punts més conflictius per evitar l’acceleració de l’erosió. “L’objectiu és recuperar, primer, el camí, i després treballar per mantenir-lo”, explica Roig.

L’evolució d’aquest camí té arrels històriques -constituït amb necessitats militars a l’època de dominació francesa- i ha recuperat el trànsit que es va perdre pel creixement urbanístic litoral i el tancament en el seu pas per algunes finques privades. No és fins l’any 2000 que el Parlament balear el declara públic. El 2003, la comissió insular d’Urbanisme de Menorca va aprovar un pla especial -encara vigent- del camí. De fet, l’estudi encarregat a Roig ha de suposar una base per a l’elaboració del nou pla, que avui dia es troba en procés de redacció.

El 2009 va ser obert a la seva totalitat. Des d’aquesta data s’han detectat “canvis que afecten la seva traça i al seu marc d’ús i explotació”, explica Roig en el seu informe, en què afegeix que “ha afectat en major o menor mesura el seu estat geoambiental”. Els processos erosius, per Roig, són en gran part agreujatsper la “manca de gestió”. L’increment de l’ús turístic i recreatiu del camí ha provocat, també, seriosos problemes erosius.

Aturar el problema

Els impactes detectats, segons Roig, poden desencadenar “a la llarga” diversos “processos erosius de major magnitud”. Durant els darrers anys s’han intentat dur a terme diverses tasques d’habilitació que han resultat “contraproduents”. En són un exemple les tasques d’eliminació de vegetació d’arbustos, que implica la debilitació de la fixació del sòl i que encara s’està duent a terme. L’ús de materials com el formigó, el pas pel camí per zones dunars i l’habilitació de trams sobre pendents inestables són altres actuacions que han propiciat la formació de tots aquests punts.

Roig també adverteix dels processos erosius causats pels usuaris, que eviten punts dificultosos i creen nous espais paral·lels que generen “fragmentació i ampliació de la xarxa”. Ara bé, explica que, així mateix, la gent “l’ha seguit bastant”. No obstant això, encara cal conscienciar la població. “S’ha d’implicar la societat. Si hi ha un forat a la carretera, tothom es queixa; en canvi, la gent no percep l’erosió o la considera quelcom natural, i no hi ha queixa”, lamenta Roig.

Optimisme prudent

“Si s’aplicàs el pla, en cinc anys es podria haver recuperat molt de camí”, assegura Roig, amb un prudent optimisme, ja que apunta que s’han de realitzar gestions que no generin rebuig, que provoquin que alguns dels usuaris que hi passen s’hagin de desplaçar obligatòriament cap a d’altres camins, ja que les alternatives provoquen degradacions. Tot i així, Roig considera que sí que hi ha “una mancança de xarxa de camins”, ja que no s’indiquen les possibilitats per accedir a indrets com els mateixos pobles i les platges. Aquesta xarxa hauria d’anar acompanyada, això sí, d’estudis de viabilitat i d’erosió per evitar les mateixes problemàtiques que al camí de base.

Per fer front a l’erosió, Roig recomana la recuperació de tècniques tradicionals que utilitzin materials nobles per afavorir, per exemple, la permeabilitat del sòl. Assegura que molts dels punts erosius són de ràpida recuperació amb aquestes tècniques i que alguns tenen caràcter d’urgència, tot i que són menors. També reclama que el nou pla gestioni i planifiqui el camí per evitar-ne la degradació. S’exigeix una brigada de persones i assistència tècnica de seguiment. A més a més, abans d’engegar les mesures de recuperació, Roig creu que s’han de fer proves pilot per valorar la resposta que en donen els usuaris.

“Un camí, per ell mateix, genera una erosió constant”, explica Roig, i afegeix que l’erosió s’accelera cada vegada més.

Tendència a la degradació

Així mateix, el geògraf i geòleg explica que, en un estudi realitzat entre 2008 i 2016, es detecta que hi ha una clara tendència a la degradació del terreny. En concret, 48 dels punts detectats de risc geològic són de caràcter natural. Al llarg dels trams s’hi troben sistemes complexos de penya-segats, sistemes de platja-duna, zones marines, zones humides, valls de barrancs i vessants estables i inestables, entre molts d’altres. S’ha detectat que els ambients litorals de platja són els “més susceptibles a l’erosió directa i indirecta”. Roig també explica que “l’habilitació del camí sense seguir la topografia del terreny genera processos erosius sobre formes regularitzades”. Processos que, de fet, donen com a resultat la pèrdua de sòl difícilment recuperable.

El Camí de Cavalls és el segon producte turístic més venut i reclamat per la població visitant i el més usat com a esbarjo hivernal per als residents. Roig recomana que es declari tot el patrimoni que hi està associat com a Bé d’Interès Cultural (BIC) i també millorar la comunicació amb la població sobre la gestió dels usos. Per això es podrien preveure sortides de camp i conferències sobre la problemàtica per a la població local i el sector turístic, entre d’altres.