El Camí de Cavalls, en perill de morir d'èxit

MaóEl Consell de Menorca nega que la massificació turística sigui la causant del mal estat d’alguns trams del Camí de Cavalls, sender que recorre 185 quilòmetres del litoral de l’illa. El director insular de Projectes Sostenibles i anterior director de Promoció Turística, Isaac Olives, considera que Menorca no pateix massificació, però sí “moments punta” a l’estiu en què augmenta considerablement la pressió humana damunt el territori.

L’interès pel Camí de Cavalls ha revifat els darrers anys, especialment amb la necessitat de la gent de sortir a l’aire lliure arran de la pandèmia de la covid-19. Molts varen ser els menorquins que durant aquesta època varen descobrir la bellesa paisatgística i el contacte amb la naturalesa que ofereix el camí. A la pràctica excursionista i turística cal afegir-hi les nombroses curses esportives que s’hi duen a terme, així com les activitats o rutes que proposen diferents empreses del sector del turisme actiu. Per aquest motiu, experts geòlegs com Xisco Roig varen advertir del perill d’erosió del terreny.

Per part serva, els ajuntaments consultats per l’ARA Balears es desentenen del deteriorament dels trams que figuren en el seu terme municipal i en traslladen la responsabilitat al Consell, emparant-se en les competències. En canvi, el responsable d’Ordenació del Territori del GOB Menorca, Miquel Camps, diu que l’augment de pressió humana està impedint que hi hagi més vegetació en punts concrets del Camí de Cavalls i es mostra partidari de l’empedrat que proposa el Consell a tots els trams amb pendent. A més, recorda que a l’illa ja s’ha fet una prova entre el Pilar i els Alocs: “Hi ha una zona de molt de pendent que pateix erosió, però en una col·laboració entre la institució insular i una empresa de turisme actiu s’ha fet l’empedrat amb un resultat perfecte, integrat en el sender”.

Precisament, Catalina Florit, la presidenta de l’associació Menorca Activa, que agrupa les empreses de turisme actiu, demana “prendre-s’ho seriosament i d’una manera proactiva, no reactiva”. Florit comenta que el Camí de Cavalls fa anys que està de moda i les conseqüències no han de sorprendre ningú: “Es tracta de quantificar el trànsit que té, fer un estudi per saber els llocs més fràgils i actuar damunt el camí, així com en torrents i passos d’aigua, incloent-hi finques privades”.

Les proves esportives són les que concentren més gent durant tot un any. El president de Menorca Esportiva, Guillem Bosch, és conscient de l’impacte que ocasionen al Camí de Cavalls, motiu pel qual lideren millores com la instal·lació de reflectants, recuperació d’empedrat i estudis geològics per determinar l’erosió que pateix el terreny després d’una prova esportiva “Vàrem fer quatre mesuraments temporals en vuit punts i la conclusió és que no hi ha diferències significatives entre els dies previs i els posteriors a la competició”. La inversió que dediquen les empreses esportives a tasques de conservació s’eleva a “milers d’euros”, segons Bosch, uns acords que es plasmen en convenis de col·laboració amb el Consell de Menorca.

La màxima institució insular admet l’ús i el desgast del Camí de Cavalls, però s’insisteix que s’hi estan efectuant feines de manteniment. En paral·lel, el Consell revisa el pla director del Camí de Cavalls, un document que determinarà, entre altres qüestions, quina pressió humana pot suportar cada un dels trams del sender. En aquest sentit, des del Consell s’assenyala que els catàlegs de camins que fan els municipis ajudaran a treure pressió i a poder realitzar més rutes circulars, una de les demandes de la ciutadania per evitar haver d’anar i tornar pel mateix traçat.

Olives apunta les darreres tempestes de finals de setembre i principis d’octubre en lloc de la massificació turística com a agents provocadors de l’erosió, especialment la que afecta trams de la zona sud de l’illa: “Totes les zones que són final de barranc o espais amb pendents molt pronunciats es deterioren i calen accions urgents per evitar que els usuaris prenguin mal. En canvi, els trams més plans no registren problemes d’erosió”. Espais com Son Bou, Binissafúller i Cales Coves són alguns dels trams que més han patit les inclemències del temps. Una de les accions que s’estudia des del Consell és empedrar-ne determinats traçats amb pendents: “És una actuació que ja s’ha fet a la serra de Tramuntana. Dona molt bon resultat, però és excessivament car i no volem empedrar tot el Camí de Cavalls”, diu.

La màxima institució insular destina un milió d’euros anuals a tasques de manteniment, però per Isaac Olives no és una qüestió de doblers: “Ens poden donar quatre milions d’euros que no podríem adjudicar, perquè avui dia els tràmits administratius ho endarrereixen tot i podem estar any i mig sense atorgar una partida abundosa”.

Dos projectes

Per al 2023 hi ha dos projectes en marxa que seran finançats amb fons europeus: el que ha de millorar el tram Maó-sa Mesquida, que es desviarà per la zona militar de Sant Isidre i evitarà la carretera –un projecte que, amb una inversió prevista de 340.000 euros, ara està pendent que l’Ajuntament de Maó n’atorgui la llicència. L’altra actuació, amb un pressupost de 300.000 euros, suposarà un canvi de traçat de ses Salines de Mongofre, zona pròxima al Parc Natural de l’Albufera del Grau i coneguda per l’observació de flamencs: “S’hi posarà una passarel·la i unes pantalles vegetals per evitar molestar les aus que nidifiquen, es desviarà el recorregut i s’instal·laran uns miradors perquè es pugui continuar veient les aus”.