Palma“Pensam que l’època de salvar un punt en concret ja ha passat, perquè ara no és un lloc emblemàtic el que està amenaçat, sinó que són tots els territoris”. Així introdueix el president del grup ecologista GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natura, Amadeu Corbera, la campanya de recollida de signatures ‘Avui per demà’. Es tracta d’una iniciativa legislativa popular amb la qual cerquen agrupar el suport de 7.500 persones abans del 23 de juny per portar davant el Parlament la creació d’una llei de “justícia intergeneracional”. Per acabar de donar la darrera empenta a la recollida de signatures, l’entitat ha convocat un “acte ludicofestiu’ el 28 de maig a les 18 hores a la plaça Major de Palma.
Amb la creació d’aquesta llei, l’agrupació demana a les institucions que tinguin en compte l’impacte que tenen les seves decisions en el futur de la societat, segons assenyala Corbera. També exigeix que aquestes decisions garanteixin el benestar de les noves generacions i que la seva resolució estigui supervisada per un comitè d’experts. “La cosa està arribant a un punt de no retorn i creim que és hora de donar un cop damunt la taula”, manifesta el president del GOB al·ludint no tan sols a la crisi climàtica, sinó també a la problemàtica turística, social, econòmica i residencial.
La portaveu del grup ecologista, Margalida Ramis, explica que la justícia intergeneracional és un concepte reconegut internacionalment, al qual ja ha donat forma Gal·les (Regne Unit). En aquest país britànic, la llei que reclama el GOB ja ha estat aprovada, segons assegura Ramis. “Tenim una idea similar: hem agafat la seva idea de fixar objectius que vagin més enllà del medi ambient”, diu. Entre altres punts, aquesta normativa exigeix un canvi de model econòmic i demana a l’administració pública que garanteixi que en el futur hi hagi accés de bona qualitat a “recursos indispensables per garantir la vida digna”, com l’aigua, l’educació i l’habitatge.
“La mirada està en la transició ecosocial, a trobar una altra manera d’organitzar la societat que vagi més enllà del turisme”, remarca Ramis. Pel que conta, per dissenyar la normativa que proposen a les institucions balears, varen tenir en compte la Llei d’impacte de gènere i la Llei de canvi climàtic i transició energètica, amdues autonòmiques. “Inclouen que qualsevol llei que s’aprovi ha d’anar acompanyada d’un informe de l’impacte de gènere i climàtic”, indica la portaveu. En aquest sentit, el GOB incorpora que les normatives incloguin també a partir d’ara l’impacte sobre el benestar de les futures generacions. “Volem que les institucions i la societat es corresponsabilitzin de les decisions que es prenen avui”, afegeix Ramis.
La cosa està arribant a un punt de no retorn i creim que és hora de donar un cop damunt la taula ”
Amadeu Corbera President del grup ecologista GOB
Com reivindiquen
La manera de reivindicar del GOB ha anat canviant durant els anys, com ells mateixos reconeixen. Abans posaven en marxa campanyes amb reivindicacions més concretes, com ‘Salvem sa Ràpita’, però ara surten al carrer per demanar per l’enorme ventall que pot ser el futur. “Abans, la defensa del territori era molt toponímica i hem passat d’aquesta toponímia a una qüestió més de fons”, introdueix Ramis. En aquest sentit, remarca que han elevat la seva demanda des de l’ecologisme fins a tenir un espai de debat sobre el territori i els recursos.
Corbera completa aquesta visió assenyalant que aquest canvi en la manera de reivindicar es deu al fet que la societat actual ha entrat en “una espiral d’autodestrucció”. “Les institucions no segueixen l’alarma que es dona, l’aeroport s’amplia, venen més viatgers i es construeixen noves urbanitzacions”, lamenta el president de l’entitat.
La darrera concentració multitudinària convocada pel GOB va ser a sa Ràpita ara fa just 10 anys, seguida de la del 2017, contra la massificació turística. Corbera considera que, durant aquests anys, el moviment ecologista s’ha anat expandint. No obstant això, lamenta que la popularitat que estan guanyant paraules com sostenibilitat fa que aquestes perdin sentit. “A mesura que guanyam en relat o vocabulari, la consciència augmenta, però també es desposseeix del seu significat”, precisa.
A més, defensa que no n’hi ha prou d’assumir aquest tipus de conceptes, sinó que fan falta canvis legislatius. “És evident que hi ha hagut decepcions durant aquesta legislatura, com que no hagin estat capaços d’aturar l’arribada de creuers o paralitzar l’ampliació de l’aeroport, però tampoc cal ser mesquins, també hi ha hagut el Decret de posidònia, la Llei de residus i la Llei de canvi climàtic”, valora.
Tot està relacionat i ens hem temut que o ajuntam totes les lluites o, anant per separat, serà més complicat assolir els objectius de les protestes que feim ”
Xesc Ramis Representant de l’STEI
Entitats adherides
Actualment hi ha unes 90 entitats i plataformes que s’han adherit a la iniciativa ‘Avui per demà’, unes cinc de les quals són estatals. Entre els participants, Corbera destaca el Moviment Feminista de Mallorca, Terra Ferida, l’Obra Cultural Balear i alguns sindicats com CCOO, UGT i STEI. “Esperam que l’acte de dia 28 de maig sigui molt concorregut, perquè és una convocatòria en positiu, a favor d’un canvi de paradigma, no és en contra de les institucions”, assegura.
De fet, el secretari general de CCOO a les Balears, José Luís García, remarca que han decidit adherir-se a aquest moviment perquè creuen que és necessari obrir el debat del benestar de les futures generacions. “Ha d’haver-hi una reflexió conjunta sobre el model econòmic, social i mediambiental que tenim actualment, per fer-lo més sostenible”, reivindica. Igual que Corbera i Ramis, García creu que la sostenibilitat no sols es basa en el factor mediambiental, sinó que requereix també pilars econòmics i socials. “De vegades, l’arbre no deixa veure el bosc i crec que és necessari obrir les reivindicacions als aspectes que afecten el dia a dia”, afegeix.
Per part seva, el representant de l’STEI, Xesc Ramis, subratlla que s’han sumat a aquesta iniciativa perquè defensen “un món sostenible i de cohesió social”. “Sobretot, volem un canvi de model econòmic, anam més enllà de l’economia basada en els monocultius del turisme, que ja és un model exhaurit”, sosté. Segons conta, ha arribat un moment en què els sindicats s’han adonat que les reivindicacions “s’han entrellaçat”. “Tot està relacionat i ens hem temut que o ajuntam totes les lluites o, anant per separat, serà més complicat assolir els objectius de les protestes que feim”, conclou.
Els partits del Pacte s’adhereixen a la iniciativa
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda pel (GOB) té el suport total dels partits que integren el Govern. Tant el PSIB com Unides Podem i MÉS per Mallorca participaran en la concentració organitzada per l’entitat. “Hem signat el manifest i farem una convocatòria a la nostra militància perquè hi acudeixi el màxim de gent del partit. Creim en la iniciativa, és el camí que hem de seguir”, explica el responsable de Societat Civil d’Unides Podem, Jesús Jurado.
Per la seva banda, els ecosobiranistes varen ser el primer grup que es va reunir amb el GOB per conèixer la proposta. “Hi participarem”, exposa el diputat del partit Josep Ferrà, representant en la Comissió de Medi Ambient del Parlament. En aquest cas, primer s’hi va adherir el grup parlamentari i després l’executiva del partit; a més, els sis batles de MÉS per Mallorca varen signar la ILP en un acte al qual va assistir el president del GOB, Amadeu Corbera. Cal remarcar que els dos partits són els que tenen carteres relacionades amb el canvi climàtic:Transició Energètica, del vicepresident Juan Pedro Yllanes, i Medi Ambient, del conseller Miquel Mir.
Jurado veu “lògica” la mobilització per conscienciar la societat en aquest aspecte. “Estam en un escenari en què el canvi climàtic pitja més, i les Balears són dels llocs on hi haurà una major afectació”, explica. La ILP de l’entitat ecologista és, així, “un marc general de presa de consciència de l’administració pública que els recursos són limitats i les generacions futures han de tenir garantit el benestar”, afegeix Ferrà.
El recorregut de la ILP
Com recorda el diputat de MÉS per Mallorca, “fa temps que no hi ha una ILP tan potent”. “Té molt de mèrit, ja que implica mobilitzar i tocar moltes tecles de participació”, destaca. Així i tot, perquè tingui un efecte legislatiu, li queda un llarg camí per recórrer. La Mesa del Parlament ha de validar les signatures, la iniciativa serà informada per part del Govern i la mateixa Mesa ha de decidir dur-la a la tramitació parlamentària, com una Proposició de Llei (PL). En aquest punt haurà de passar a la Comissió de Medi Ambient, a la ponència tècnica i, després, al ple del Parlament.
“Confii que a finals d’any pugui estar aprovada”, subratlla Ferrà. S’ha de tenir en compte que, com a màxim, s’hauria d’aprovar al març, ja que el Parlament es dissoldrà per les eleccions del maig. A més, en les pròximes setmanes la Cambra ha de tractar “molta normativa”, com la Llei de joventut o de ciència, i el període que va del setembre al desembre està marcat per la Llei de Pressupostos Generals de la comunitat, que “es menja molt d’espai parlamentari”. “S’ha d’aprovar per poder desenvolupar una normativa complementària”, conclou el diputat.
![El Gorg Blau.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
