Tocar terra

El camí de la qualitat

Les dades de comercialització del 2021 del Vi de la Terra de Mallorca són bones.
Mateu Morro
10/04/2022
3 min

Comercialització de la sobrassada

Dels 19 elaboradors inscrits al Consell Regulador, 9 també en fan de porc negre

Les dades de comercialització de la Indicació Geogràfica Protegida Sobrassada de Mallorca del 2021, publicades per l’IQUA, mostren un moderat increment d’un 2,4%, amb 1.875 tones, que és major pel que fa a la sobrassada de porc negre, que creix un 7,6%, amb 160 tones. Però la sobrassada de porc negre sols representa un 7,8% del total de sobrassada comercialitzada per la indicació. A l’actualitat hi ha 19 elaboradors inscrits al Consell Regulador, 9 dels quals també elaboren sobrassada amb carn de porc negre. Pel que fa als mercats, es constata una forta incidència del mercat peninsular, sobretot del català i valencià, que representa el 64% del total comercialitzat, tot i que el mercat balear puja bastant i es col·loca en un 33%. Les dades són bones i esperançadores.

Vi de la Terra de Mallorca

Amb un 29% més que el 2020, les dades de comercialització del 2021 són bones

Les dades de comercialització del 2021 del Vi de la Terra de Mallorca també són bones, amb 25.364 hl de vi comercialitzat, amb un increment d’un 29% en relació amb el 2020, però encara inferiors en un 5% en relació amb el 2019, abans de la pandèmia. Del total comercialitzat, 4.213 hl foren de vi rosat, que augmenta un 45% les vendes, d’acord amb la tendència del consum que manifesta una tendència positiva cap a aquesta casta de vi. L’IQUA assenyala, d’acord amb això, que la tendència és la recuperació de les vendes. El mercat balear és el predominant, amb un 79% dels vins venuts, seguit pel mercat exterior (sobretot Alemanya i Suïssa), amb un 19%, mentre que el mercat estatal sols en representa un esquifit 2%.

Producte local de qualitat

Es manifesta l’efervescència de les denominacions d’origen consolidades

La presència destacada de l’Ametla de Mallorca a la Fira Alimentària, amb productes de Catalunya i d’Occitània, en una jornada d’aliments de l’euroregió Pirineus-Mediterrània; la presència dels vins balears a la Barcelona Wine Week; els premis per a l’oli Olíric, de Santa Eugènia, al concurs internacional Biol; el reconeixement de l’oli de la Cooperativa de Sóller per l’Escola Superior de l’Oli d’Oliva o els dos ors concedits al celler Àngel, de Santa Maria, a la Berliner Wine Tropy, posen de manifest una efervescència del producte local, però, sobretot, del producte local de qualitat. El camí de les coses ben fetes, amb varietats locals i races autòctones, amb indicacions geogràfiques i denominacions d’origen consolidades, és el que dona millors fruits. S’estan començant a recollir resultats, però encara hi ha molt per fer.

Bones notícies per als regadius

No es pot encarar el futur del sector primari balear sense aigua

L’acord entre el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a través de SEIASA, amb les comunitats de regants de Formentera i de Porreres permetrà l’execució dels projectes de regadius en aquests dos llocs, aprofitant aigües regenerades, amb una inversió de 8,48 milions d’euros. La feina feta per la Conselleria d’Agricultura per fer possibles les actuacions, en les quals intervenen diferents administracions i les associacions de regants, ha estat complex i laboriós, però dona el seu fruit. No podem encarar el futur del sector primari balear sense aigua. El pressupost per al regadiu de Porreres-Felanitx és de 7,4 milions d’euros i afecta 211 hectàrees, aprofitant les aigües de les depuradores de Porreres i Felanitx. A Formentera el pressupost és d’un milió d’euros i afecta 82 hectàrees. Està prevista una segona fase, per 37 milions d’euros, que inclou el Pla de Sant Jordi, Santa Eulària des Riu i Sant Joan de Labritja. 

Com menys quilòmetres, millor

El Govern ha engegat una campanya per defensar la producció local d’aliments

El Govern balear ha posat en marxa una campanya valenta a favor de les produccions locals. “Amb els aliments passa el contrari que en una marató: com menys quilòmetres, millor”, diu, amb encert, la cartelleria de la campanya. Es remarca que els aliments locals són frescos, sans i saborosos; ajuden a assegurar l’abastament; redueixen la dependència exterior; redueixen la contaminació i generen llocs de treball estable. La campanya ens remet a una plana web, https://productelocal-ib.com, amb notícies i informació sobre les produccions agroalimentàries balears de qualitat. És interessant l’avenç argumental que s’ha produït, que supera la simplicitat del “si és d’aquí és millor”: la producció d’aliments locals no es pot desvincular de la salut, de la sostenibilitat ambiental i de la generació d’una societat més justa i equilibrada.

stats