El Camí de Sant Jaume passa per les Illes

PalmaDe les ‘illes adjacents’ a l’extrem nord-oest –el Finisterre, la Fi del Món– de la Península. És una distància llarga, de més de 1.200 quilòmetres, però illencs i gallecs, mariners i emigrants, l’han recorreguda al llarg dels segles. A Lluc s’ha senyalitzat un quilòmetre zero del Camí de Sant Jaume, la ruta de peregrinació que va vertebrar Europa. Recordam els vincles entre Galícia i les Balears quan és a punt de celebrar-se, com cada 25 de juliol, la seva Diada.

Aquests lligams es remunten molt enrere. Entre els segles XVIII i XIX, el militar John Armstrong i l’erudit Joan Ramis i Ramis atribuïren als celtes les construccions prehistòriques de Menorca i les emparentaren, així, amb les de Galícia. Aquesta hipòtesi no era gaire encertada. El que sí que s’ha trobat, segons ha recollit Alfredo González, de la Universitat Complutense, és un askós eivissenc: un atuell de ceràmica de finals del segle III abans de Crist, al castro d’A Lanzada, a Pontevedra, així com “una moneda amb seca d’Ebusus –Eivissa– apareguda al port de Bares, a la ria d’Ortigueira, a l’extrem més septentrional de la costa corunyesa”.

A l’Imperi Romà tardà, quan encara no havien aparegut els noms dels regnes ibèrics, ja dues províncies es denominaven, respectivament, Gallaecia i Balearica. L’any 418, el gallec Orosi arribava a Menorca des de Terra Santa amb les relíquies del màrtir sant Esteve en direcció a la seva Galícia d’origen, segons assenyala l’historiador Miquel Àngel Casasnovas. La presència d’aquelles relíquies, però, va encendre el fanatisme dels cristians de Ciutadella, dirigits pel bisbe Sever, que forçaren la conversió dels jueus menorquins. De Galícia procedien els vàndals, que establiren un imperi efímer, del qual formaren part les Illes des del 455 fins al 534.

El comerç entre el nostre arxipèlag i les costes gallegues, tot i la llunyania i les dificultats, es mantingué al llarg dels segles. El medievalista Guillem Morro registra l’arribada als ports de les Balears, el 1332, de “catorze vaixells procedents del nord peninsular (...) L’historiador Álvaro Santamaría ha documentat set expedicions mercants engegades a Mallorca per armadors de la franja cantabricogallega”, entre el 1403 i el 1433.

Segons l’historiador del Dret Román Piña, tot just conquerida Mallorca s’hi instal·laren, amb el senyor de l’illa Pere de Portugal, un grup de gallecs i de portuguesos, entre els quals hi seria un Verí. El doctor en Història Onofre Vaquer registra un Costa procedent de Galícia entre els immigrats a Mallorca entre els segles XV i XVI, així que una persona que porti aquest llinatge bé podria ser d’ascendència gallega.

Ramon Llull a Compostel·la

Antón Pellejero, corunyès amb trenta anys de residència a Mallorca, comenta a Náutica Digital que “als segles XIV i XV hi havia un trànsit marítim d’una certa importància entre les Balears i Galícia; els vaixells que el cobrien acostaven a Galícia diversos productes de les Illes, com taronges, formatges i ametlles, i tornaven amb vins i troncs de pi, castanyer i roure”. Fins al punt que, afirma, el ‘pastís de Sant Jaume’ gallec procediria del gató d’ametlla illenc. Casasnovas afegeix que, a finals del segle XIX, Galícia era una de les quatre destinacions principals de garroves de les Illes, sobretot de les Pitiüses.

Però va ser en plena Edat Mitjana, a partir del segle IX, quan Galícia es va convertir en objecte de peregrinacions a la tomba de l’apòstol sant Jaume a Compostel·la. Segons l’obra col·lectiva Xacopèdia, eren coneguts com a ‘romeus de Sant Jaume’ tots els que procedien de Catalunya, Aragó o les Balears. El Camí Català arrancava a Barcelona i continuava per Montserrat i Tàrrega.

Un dels pelegrins a Compostel·la més cèlebres de tots els temps va ser el nostre Ramon Llull, que va fer el Camí de Sant Jaume poc després de renunciar als plaers mundans, el 1265. La seva presència davant de la imatge de l’apòstol va quedar recollida en una de les il·lustracions del Breviculum, amb la pregària corresponent. Segons els autors de la Xacopèdia, a Compostel·la “va aprendre els tradicionals cantars d’amic en idioma gallec i s’hi va basar per compondre el Llibre d’Amic e Amat”. El 1948 “es va col·locar en record seu una làpida a la capella de la Comunió de la Catedral”.

A la capital gallega existeix un record permanent de Llull: l’escultura L’arbre de la ciència, a la façana del que actualment és la delegació a Galícia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Estableix la tradició que aquells estudiants que no sabien quin grau triar havien de fer tres voltes sobre si mateixos i després, d’esquena, assenyalar una branca qualsevol del coneixement, de les moltes incloses en aquest símbol lul·lià.

El mateix 1948, ara fa 75 anys, entre 700 i 1.000 joves mallorquins participaren en una multitudinària peregrinació a Santiago. Anaren en vaixell de Mallorca a Barcelona, en tren fins a Madrid i en camió fins a Galícia. Un dels viatgers, que signa com ‘Un peregrino’ a la publicació religiosa El Heraldo de Cristo, reflecteix les condicions penoses en aquella Espanya de postguerra: “A cada estació on ens aturam (...) els pelegrins, càntir en mà, assalten les aixetes i fonts”. Als camions, el seient “és un dur tros de fusta sense suport”. A Lleó, passaren la nit als graons i replans d’una escala. El seu transport s’avarià, però “el simpàtic jove de Bunyola Nicolau Rosselló s’arromanga, fica la mà al motor i com per encant es posa un altre pic en marxa”.

A Santiago, varen haver d’acomodar-se a terra, amb “un fred que gela”, per assistir a una missa a mitjanit. No fou fins a les tres de la matinada que pogueren descansar. L’endemà, un llarg cerimonial fins a les 14.30 h. La partida se’ls anunciava per a les 15.30 h: “Tenim una hora per visitar el sepulcre de sant Jaume i pregar per les nostres famílies, benefactors i amics”. El retorn el feren per Lugo, Madrid i València.

El besavi de Torrente Ballester

El 2021 foren reconeguts, com a part de la xarxa de rutes de Sant Jaume, el Camí de Lluc i el Camí Lul·lià, tots dos a Mallorca. Com dèiem, al santuari de Lluc es troba senyalitzat un quilòmetre zero del Camí de Sant Jaume. La prolongació de la Ruta Xacobea fins a aquesta illa és una iniciativa de l’Associació del Camí de Santiago, coordinada pel capellà Jaume Alemany, conjuntament amb els clubs rotaris.

Mallorca tingué un bisbe gallec, Francisco Garrido de la Vega, del 1763 al 1772, quan se’l traslladà a la diòcesi de Còrdova. Ho fou entre un dels escassos prelats mallorquins, Llorenç Despuig, i el bel·licós Juan Díaz de la Guerra, enemic de la predicació en català i del culte a Ramon Llull. Com a contrapartida, l’arquebisbe de Santiago Rafael Vélez, de marcades tendències absolutistes, fou desterrat a Menorca durant la primera guerra carlina. És sabut que els germans gallecs Francisco i Ramón Franco foren comandant militar i cap de la base aèria de les Balears, respectivament.

Un dels lligams més estrets entre Galícia i les Balears es va produir el febrer del 1918, quan el vapor Miramar, de la companyia mallorquina Isleña Marítima, va naufragar a la costa gallega. “Molts dels habitants” de Port de Cariño, relata el periodista José Luis Miró a Gaceta Náutica, “varen posar en risc les seves vides per salvar els nàufrags”: 27, dels 37 tripulants. “El succés”, afegeix Miró, “va commocionar la societat mallorquina del moment”, per aquelles deu víctimes mortals i la pèrdua del vaixell.

El periodista Jordi Martí Rosselló Es Mascle Ros va acusar el financer Joan March d’aquella tragèdia, raó per la qual va ser condemnat a desterrament. Un carrer de Palma porta el nom de Port de Carinyo, en homenatge a la solidaritat i valentia dels gallecs. El record del Miramar, assenyala Miró, encara és present a la localitat gallega “a l’església de Sant Bartomeu, on hi ha instal·lada la campana del vapor mallorquí, un dels pocs objectes que es pogueren salvar del naufragi”.

Mariner de Campos era el besavi mallorquí del gallec Gonzalo Torrente Ballester, l’autor d’Els goigs i les ombres, un dels grans noms de la literatura espanyola. El 1989, segons recollia El Día 16 de Baleares, Torrente tornava a Mallorca per pronunciar el pregó de la Fira del Llibre de Palma. Aleshores recordava les temporades passades a la localitat, “de quinze o vint dies” cada vegada, així com la seva experiència com a docent a la capital mallorquina.

La llista de creadors gallecs establerts a les Balears és notable. Per descomptat, Camilo José Cela, que va residir a Mallorca del 1954 al 1989, va escriure a l’illa bona part de la seva obra i va crear la revista Papeles de Son Armadans i les Converses de Formentor. Però també s’hi troben els escriptors Agustín Fernández Mallo i Ricardo F. Colmenero, i els artistes Cándido Conde Dixon, Marcos Juncal, Ángel Lemos i Jorge Castillo. Són d’aquest origen l’exconseller Iago Negueruela i la directora de la UNED Illes Balears, Judit Vega. La destacada actriu gallega María Casares fou el gran amor del menorquí d’origen Albert Camus i descoberta pel francès d’origen solleric Pierre Alcover. El terme ‘Galeusca’ ha servit com a punt de trobada política i cultural entre els àmbits de llengua gallega, basca i catalana.

Segons el Grup de Recerca Sociolingüística de la Universitat de les Illes Balears, el gallec és la cinquena llengua no cooficial més parlada a les Illes, amb prop d’11.000 parlants. A Mallorca existeix des del 1986 un Centre Gallec prou actiu, que cada any organitza la Setmana de les Lletres Gallegues, amb una trobada de xeremiers i gaiters. I des del 2001 existeix també un Centre Gallec a Eivissa.