Antonio Muñoz Molina, Mario Vargas Llosa, Miguel Delibes... Carolina Reymúndez cita molts escriptors que formen part del club d’amants de caminar, però quan se li pregunta per un llibre imprescindible per a la gent que li agrada fer passejos interminables diu, contundent, que triar-lo és impossible. Així que n’apunta tres: el primer és Wanderlust, una historia del caminar, de Rebecca Solnit (Captain Swing). “És un llibre fonamental i que per a mi és una gran referència que sempre m’acompanya. De fet, quan el vaig descobrir em pensava que ja estava tot escrit sobre el fet de caminar i Solnit em va demostrar que no era així, i va ser una revelació”. El llibre és un relat apassionat de totes les possibilitats que tenim quan anem a peu, i analitza des de l’evolució anatòmica del cos humà fins al disseny de les ciutats, passant per les cintes de córrer o els clubs excursionistes, fent un repàs també dels caminants més significatius de la història.
La seva segona recomanació és Tipos de agua, d’Anne Carson (Vaso Roto), un dels assaigs menys coneguts però més emocionants d’aquesta poetessa canadenca, en el qual narra la seva experiència com a pelegrina en el Camí de Sant Jaume. El llibre té format de dietari, dividit en 40 capítols molt breus en què amb una prosa concisa, eixuta, l’autora narra el que veu al seu pas i com això connecta amb les seves emocions.
I l’últim llibre que recomana Reymúndez és Del caminar sobre hielo, de Werner Herzog (Gallo Negro). L’obra ens situa a l’hivern del 1974, quan el cineasta decideix començar un viatge en solitari i a peu de Munic a París, on vivia Lotte Eisner, historiadora, crítica de cinema i amiga de Herzog, que estava greument malalta. El cineasta estava convençut que si aconseguia arribar a París a peu, travessant mitja Europa congelada, ella es curaria. Una obra plena de reflexions sobre l’amor, l’amistat, la soledat, les peregrinacions i el procés creatiu.