Tornen les camisetes verdes? Els docents de les Balears s'organitzen per lluitar contra l'extrema dreta
Gairebé mig miler de mestres i professors de 90 centres educatius de les Balears han signat un escrit en el qual criden a la reorganització de les assemblees de centre
PalmaTornen les camisetes verdes? Gairebé mig miler de mestres i professors de 90 centres educatius de les Balears han signat un escrit en el qual criden a la reorganització de les assemblees de centre per frenar les polítiques educatives al servei de la ultradreta. Aquests darrers dos dies han passat de mà en mà el document, sense publicar-lo a les xarxes socials ni canals de missatgeria instantània, i han aconseguit l'adhesió d'un total de 454 mestres i professors de 90 centres educatius, públics i concertats, de Mallorca, Eivissa i Menorca.
Segons expliquen els signants, la intenció del text és animar els docents a organitzar-se en assemblees de centre i aportar arguments que ajudin a situar-se respecte de l'actual conjuntura educativa. El text no ha estat promogut per cap organització i, per tant, no va acompanyat de més accions que les que es puguin desenvolupar a cada centre per les assemblees que s'organitzin. Aquesta crida es publica en un context en què ja hi ha escoles i instituts en els quals els docents han mostrat públicament el seu rebuig a les decisions que s'estan prenent en matèria educativa per part del Govern i la Conselleria.
En l'escrit, argumenten que la situació actual, amb l'extrema dreta en les institucions, ha posat l'educació "en el punt de mira i l'ha convertit, un altre pic, en camp de batalla". "De la mà dels intolerants ha tornat el discurs criminalitzador dels docents i les escoles", lamenten. Així, recorden que en els darrers mesos han estat testimonis "d'acusacions d'adoctrinament, d'imposició i, fins i tot, de distribució de material pornogràfic". Segons diuen, són acusacions sense recorregut, però que estan llançades per difamar i atacar el col·lectiu, per paralitzar-lo, perquè s'autocensuri i per intentar condicionar les polítiques educatives als seus postulats excloents.
Per als docents signants, el darrer episodi que ha acabat de remoure les aigües ha estat l'anunci irresponsable de la lliure elecció de llengua a l'ensenyament, "acompanyat de mentides que han estat esbombades i amplificades" i que són encara més greus quan "en molts casos ni tan sols s'estan complint els projectes lingüístics dels centres".
D'altra banda, assenyalen que una de les primeres propostes de la nova Conselleria és un decret d'escolarització amb mesures que "agreujaran la segregació escolar que ja pateix el sistema educatiu en les poblacions més grans". Després, avancen, vindrà el pin parental com a "element de censura i de control davant d'una escola que vol ser plural i que treballa per la igualtat social". Així, censuren que "grups i persones amb valors classistes, masclistes o racistes" els acusaran d'adoctrinament per obligar-los "a tractar o no tractar determinats temes i així construir l'escola dels seus capricis".
D'aquesta manera, davant de les acusacions, les difamacions i els atacs que vindran, fan una crida a reprendre la paraula i fer veure que els problemes de l'educació són uns altres: "La manca de recursos, les ràtios elevades, la inestabilitat de les plantilles, l'infrafinançament dels centres, les infraestructures obsoletes, la manca de professorat directament relacionada amb el problema de l'habitatge, la mercantilització de l'oci del jovent...". Per això animen la comunitat educativa a convocar assemblees de docents a cada escola i institut i, en definitiva, a reorganitzar-se.