Les camisetes verdes, una dècada després: desmobilitzades, però a l’aguait

PalmaEl 29 de setembre de 2013 (29-S) més de 100.000 persones varen sortir als carrers d’arreu de les Balears per protestar contra la política educativa del Govern de José Ramón Bauzá. Pares, infants i docents, de totes les ideologies es varen unir sota el lema ‘Contra la imposició, defensem l’Educació’. Les retallades en el nombre de docents i la implantació a la força del TIL i de la Llei de símbols varen precipitar la vaga indefinida dels mestres, que va començar el 16 de setembre. La manifestació del 29-S va ser la cúspide de la reivindicació. Ara, deu anys després, tot el moviment i les sinergies que es varen originar estan atenuades, però es mantenen latents, a l’espera de com procedeixi el nou Executiu del PP i Vox. 

“Ens queda al davant un panorama de tornar a acumular forces. Perquè tal vegada tocarà resistir”, opina Biel Caldentey, que en aquell moment era secretari general de l’STEI. “Tenim l’experiència del que va passar, d’una manera d’actuar que ens va funcionar, unitària, i que va propiciar la implicació de tota la societat per una mateixa causa”, afegeix Iñaki Aicart, de l’Assemblea de Docents. “El nou Govern hauria d’haver après dels errors que va cometre el PP a la legislatura 2011-2015. Ara van alerta, amb bones paraules, intentant ser conciliadors”, considera Tonina Siquier, també de l’Assemblea.

Durant la legislatura 2011-2015, la crispació dins del sector educatiu va anar en augment, amb retallades, substitucions que no es cobrien i centres que no tenien fons per pagar les factures. “L’escola es va sentir pressionada, varen expedientar quatre directors i els docents fèiem feina cohibits, amb por”, recorda la presidenta d’Adipma –l’associació de directors de Primària–, Joana Maria Mas. Aquesta perspectiva la comparteix també Guillem Barceló, de l’Assemblea de Docents. “Teníem al davant una conselleria agressiva, que no ens escoltava, amb la qual era impossible arribar a acords. Tenien els seus projectes i els volien tirar endavant”, assenyala. Pere Carrió, que en aquell moment era inspector, ho explica de manera contundent: “La relació amb la Conselleria d’Educació era una batalla diària, constant, cansada. En aquell moment, tothom estava unit per la mateixa causa. Ara, ja no”, lamenta.

Més docents i doblers

Deu anys després de la mobilització del 29-S, la situació del món educatiu ha canviat, en part gràcies al diàleg entre l’Administració i la comunitat educativa. “El Pacte ha sabut calmar les aigües i sempre hem tingut les portes obertes del Consolat i de la Conselleria. Fa deu anys no fèiem propostes, perquè ningú les escoltava”, diu la presidenta de FAPA, Cristina Conti. Ara bé, Siquier lamenta la inacció del Pacte davant d’un dels temes que més varen mobilitzar la ciutadania fa deu anys: la defensa de la llengua catalana. “Hem percebut aquella idea de ‘volem deixar-ho tot com abans, però sense ser proactius, perquè Vox puja, i, si callam, qui dia passa, any empeny”, creu. 

Aquesta posició contrasta amb la que defensa Toni Baos, que en aquell moment era sindicalista de CCOO i que els darrers quatre anys ha ocupat un alt càrrec a la Conselleria. “S’ha millorat la presència del català a les aules. La Llei educativa (LEIB) acata el Decret de mínims i blinda que les classes en català no siguin menys del 50% del total”, diu.

Una altra de les qüestions que varen generar crispació varen ser les retallades. Ara, però, la situació ja no és la mateixa, perquè s’han convocat oposicions i s’han consolidat les places dels interins. Les plantilles han augmentat, cert, però les realitats dels centres educatius s’han complicat. “S’ha de reconèixer que ara, a diferència d’aquell moment, les escoles rebem les assignacions econòmiques mensuals puntualment, mentre que llavors es varen congelar. Els centres més petits anaven com podien”, assenyala Mas. Antoni Morante, expresident d’Adesma –l’associació de directors de Secundària– i alt càrrec a Educació els vuit anys del Pacte, hi està d’acord. “Ara ja no passa, però a la legislatura 2011-2015 hi havia centres que no tenien doblers per comprar folis, que no podien pagar la llum i que havien de demanar a les famílies que duguessin el seu propi material”, recorda.

“Pau de cementeri”

Per a Rosa Deyà, de la plataforma Crida, la pau educativa d’aquests anys té dues causes. En primer lloc, l’esgotament de la gent i, en segon lloc, el fet que “molts dels que encapçalaren la lluita contra Bauzá han ocupat càrrecs a la Conselleria d’Educació del Pacte, un fet que ha desmobilitzat els col·lectius”, considera. Per la seva banda, Guida Allés, de Menorca Edu 21, qualifica la situació dels vuit anys de Pacte com a “pau de cementeri”. La Conselleria ha pactat amb els sindicats, i això ha provocat la “desmobilització de les bases”. “Hi ha hagut pau, però sense millores. Una pau fictícia heretada d’una manera de funcionar del franquisme, en la qual es prenen les decisions des de dalt, però els centres tenen problemes per fer arribar les dificultats als que manen”, considera.

Ara, amb la vista posada en els pròxims quatre anys, tots ells veuen amb preocupació mesures que en el seu moment varen encendre la metxa. Es tracta de propostes com la lliure elecció de llengua, el model contra l’adoctrinament ideològic, o la capacitat de tria de les activitats extracurriculars per part dels pares. Davant d’això, asseguren que es mantindran vigilants. “Encara tenim la caixa de resistència, hi ha 168.000 euros i la guarda l’OCB. Està a punt per si fes falta tornar a activar-la per fer front a agressions contra els docents”, explica Siquier. “És cert que ara la gent està desmobilitzada, però, si convé, es mourà. Quan vàrem fer la vaga indefinida també ens digueren que era impossible, i mira el que va passar”, afegeix Iñaki Aicart.

Per la seva banda, Biel Caldentey creu que el nou Govern intentarà fer una política gradual, amb petits canvis perquè no “puguin ser percebuts com una agressió i es generi una resposta social”. Si es torna a produir una situació de crispació “caldrà tornar a establir sinergies entre tota la comunitat educativa. S’haurà de frenar el cop i respondre-hi de manera defensiva, però ara també s’haurà de fer de manera ofensiva. Poden venir quatre anys complicats”, opina. Per la seva banda, Tonina Siquier explica que el col·lectiu docent està molt esgotat, arran de la pandèmia i de la implantació precipitada de la LOMLOE. Ara bé, adverteix: “Quan hi ha cansament és molt fàcil que la metxa s’encengui. I generi un incendi”.