Societat30/11/2020

El campament d'Arguineguín queda buit cent dies després

L'espai, pensat perquè els immigrants hi estiguessin un màxim de 72 hores, s'havia desbordat

Efe
i Efe

Las Palmas de Gran CanariaEl campament de primera acollida per als immigrants que arriben en pastera del moll d'Arguineguín, al sud de Gran Canària, va quedar buit cap a les 22.15 hores de diumenge, tres mesos i nou dies després d'haver-se instal·lat, segons va confirmar la Delegació del govern espanyol.

Amb la sortida dels últims 27 homes que quedaven al moll, el ministeri de l'Interior compleix el requeriment que li va fer divendres el defensor del poble, que el va instar a desmantellar "immediatament" aquest campament, en el qual fa unes setmanes van arribar a amuntegar-se unes 2.600 persones.

Cargando
No hay anuncios

"Ho celebro, però queda molt per fer", va reaccionar a través de Twitter el president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, que havia demanat diverses vegades que es tanqués aquest campament, perquè considerava que la seva situació i les seves condicions eren "insostenibles".

"No ho oblidin: a ningú li agrada deixar enrere la família. Com aquells canaris i canàries, els nostres avantpassats, que es van veure obligats a deixar-ho tot i buscar altres ribes. Ho portem a l'ADN. A les Canàries no hi cap la xenofòbia", va afegir.

Cargando
No hay anuncios

En principi, la intenció de la Delegació del govern espanyol és desmantellar el campament a partir d'aquest matí, ja que la seva funció de proporcionar un lloc per a les primeres 72 hores de retenció i filiació l'exercirà ara un altre campament, el de Barranco Seco, als afores de Las Palmas de Gran Canaria.

No obstant això, es quedaran al moll d'Arguineguín algunes carpes que es faran servir com a lloc de primera assistència i cribatge sanitari per als que desembarquin dels vaixells de rescat a partir d'ara, segons han precisat les fonts consultades.

Cargando
No hay anuncios

El moll d'Arguineguín és el principal punt d'operacions de Salvament Marítim a les Canàries des que la ruta migratòria atlàntica va donar signes de reactivar-se, l'estiu del 2019.

La Creu Roja muntava i desmuntava un petit hospital i unes carpes cada vegada que arribava una pastera a port per oferir la primera assistència sanitària als seus ocupants i proporcionar-los un lloc on canviar-se de roba, menjar alguna cosa i recuperar forces abans que els traslladessin a un recurs humanitari. Però a l'agost la continuada –i creixent– arribada de pasteres ja va provocar que alguns grups pernoctessin per primera vegada al moll, per falta de places a la xarxa d'acollida, i poc després va començar a ser habitual que algunes persones estiguessin allà dos o tres dies.

Cargando
No hay anuncios

Per respondre a l'evidència que mostraven aquests fets, la Creu Roja va muntar per encàrrec del ministeri de l'Interior un campament al moll que en teoria podia acollir un màxim de 400 persones, un xifra que es va superar amb escreix poc després de l'estrena.

De fet, hi va haver un primer intent de tancar-lo al setembre, amb trasllats a altres recursos. Però, coincidint amb una visita a Arguineguín del ministre de Migracions, José Luis Escrivá, l'arribada de 700 persones en una sola jornada va demostrar que prescindir d'aquest campament no seria una tasca senzilla.

Cargando
No hay anuncios

Fins a 24 dies dormint a terra

A mesura que les arribades s'acceleraven (octubre i novembre sumen més de 12.000 rescats, amb caps de setmana de fins a 2.200), el volum d'ocupants del campament va superar aviat els 1.000, després els 1.500 i fins i tot els 2.000... i va marcar el seu sostre en uns 2.600. I en paral·lel, les 72 hores d'estada màxima al moll es van convertir en dies, de vegades setmanes. Human Rights Watch i el jutge Arcadio Díaz Tejera han documentat testimonis d'immigrants que van passar al campament fins a 24 dies, dormint a terra.

Múltiples entitats i organismes han demanat el tancament del campament d'Arguineguín: primer l'Ajuntament de Mogán, que el va portar als tribunals (des de fa uns dies amb suport de la Fiscalia de les Canàries), després el govern de les Canàries, i també ho han sol·licitat ONGs com Human Rigths Watch, Amnistia Internacional i la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat.