La campanera Begoña Martínez rep la beca Culturex per fer feina al Centre Nacional de les Arts de Ciutat de Mèxic

Des de ben petita ha entès l'art com una manera "d'entendre els territoris i aproximar-los a la realitat", diu la investigadora en cultura contemporània i gestora cultural, Begoña Martínez. Enguany, el Ministeri de Cultura i Esports li ha concedit la beca Culturex per fer feina durant un any al departament de coordinació de projectes i exposicions del Centre Nacional de les Arts de Ciutat de Mèxic, una de les institucions culturals més importants d'Amèrica.

No és casualitat que vagi a Amèrica a desenvolupar la seva tasca professional. Martínez és d'origen peruà, va néixer a Lima el 1995, encara que ha crescut a Campos. "Me fa molta il·lusió perquè és una manera de fer veure que la població migrant no només és productiva econòmicament sinó que també contribueix a enriquir conceptualment i intel·lectualment una regió.", exposa. A més, té experiència internacional des dels inicis de la seva carrera: quan estudiava Història de l'Art a la Universitat de Granada, va rebre una beca de formació a l'institut Cervantes de París, sota la tutela d'Eduardo Navarro Carrión.

"Aquesta beca és molt competitiva", assegura Martínez. "Només es concedeixen deu places cada any en tota Espanya i s'hi presenten devers 400 persones", afegeix. A part del Centre Nacional de les Arts de Ciutat de Mèxic, la subvenció també ofereix altres destinacions com el Centre Pompidou de París, el Smithsonian Design Museum de Nova York i la Representació Permanent d'Espanya davant la Unió Europea a Brussel·les.

Per altra banda, per a Martínez, haver optat a aquesta beca suposa "una oportunitat per demostrar que si estudies Història de l'Art no només pots ser professor". "Hi ha moltes oportunitats que desconeixem perquè no ens ensenyen com funciona el món artístic", lamenta. Considera que "a Mallorca falta contribució econòmica a la professionalització dels gestors culturals".

Martínez destaca la importància de la reciprocitat professional en aquestes institucions públiques internacionals. "Juguen un paper crucial en el desenvolupament d'objectius culturals comuns, i també en el qüestionament continu. La seva retroalimentació facilita la cooperació i l'intercanvi de coneixements i contribueix a projectes transversals des de la reciprocitat" sentencia.