Damià Rigo Gual: “A Campos no deim ‘sit-up’ ni ‘push-up’, aquí feim abdominals i flexions”

PalmaFa cinc anys que Damià Rigo Gual va obrir el seu centre d’entrenament personal a Campos. Tota la retolació de l’Espai Sa és en català, i les comunicacions al web i a les xarxes socials del gimnàs també. Tot i així, Damià assegura que adesiara “hi ha persones que, tot i ser catalanoparlants, entren al centre i demanen informació en castellà”. Situacions com aquesta recorden la campanya del Govern ‘Mou la llengua’, per incentivar les persones a utilitzar el català en totes les situacions. En un vídeo apareix l’usuària d’un gimnàs que s’adreça en castellà al seu entrenador, perquè pressuposa que aquest és l’únic idioma en què la pot atendre.

Us hi he trobat mai, amb una situació com la de l’anunci de ‘Mou la llengua’?

— No m’hi he trobat moltes de vegades, però també és veritat que, de tant en tant, entra qualcú al gimnàs per demanar informació sobre tarifes o horaris i ho fa en castellà, tot i que el català sigui la llengua habitual del centre. És curiós que això passi, perquè nosaltres tenim tota la retolació en català i si les persones interessades han entrat als nostres perfils de les xarxes socials també hauran vist que són en català. Supòs que hi ha persones que, com que la majoria de gimnasos de Palma utilitzen sobretot el castellà, pressuposen que aquest és l’idioma amb què funciona el sector. I això no té per què ser així. Quan jo em vaig posar a fer feina per a mi tot sol i vaig obrir l’Espai Sa, vaig tenir clar a quina clientela potencial m’adreçava, que és la gent de Campos i dels pobles de més a prop, com són ses Salines, Santanyí, Llucmajor, Montuïri... La gent per aquí sol utilitzar el català, i de vegades també hi ha usuaris que parlen en castellà, alemany o anglès, però el català és la llengua número 1 a l’Espai Sa.

En molts de boxes de CrossFit ara hi predomina la terminologia anglesa.

— Diuen sit-up, push-up, rope climb o wall ball. Nosaltres deim abdominals, flexions, enfilar-se a la corda o tirar la pilota a la paret. Fa dos mesos que fa feina amb nosaltres un jove de Múrcia i ja l’entén, el català. Quan fa posts a la xarxes corporatives, prova d’escriure’ls en català, me’ls mostra, jo els corregesc i els publicam. Vaja, aquesta és la manera d’aprendre’n. Si els gimnasos de Palma ho fan tot en castellà, supòs que és perquè ells pensen que faran més negoci i captaran més clients.

I tot d’una vàreu tenir clar que el vostre gimnàs es diria Espai Sa?

— El que vaig tenir clar tot d’una és que el meu gimnàs no s’havia de dir Espai Damià Rigo, perquè si poses el teu nom personal a un negoci com un centre d’entrenament la gent espera que sempre els entrenis tu. Això et converteix en esclau, perquè et limita a l’hora de créixer amb més personal i oferir més serveis. De fet, fa dos estius que vaig obrir un altre negoci també a Campos. És una gelateria i de nom li he posat Golafre. Vaig triar aquest nom perquè m’agrada i perquè, encara que ens pensem que tothom sap què vol dir, això no sempre és així.

Com us xapau per poder fer tota aquesta feinada?

— Els primers anys en feia molta, de feina. Feia moltes d’hores cada dia. En feia tantes que gairebé no tenia temps de fer activitat física. I és curiós això que una persona que té un negoci per fer esport i salut no tengui temps per cuidar-se ell mateix. Ara ha canviat un poc, això, perquè la cosa funciona i he agafat més personal. Això em permet fer torns i poder disposar de temps lliure. Gràcies a això, un parell de dies jug a pàdel i fins l’any passat jugava a bàsquet amb els veterans. Però, bé, ja m’he tornat a embolicar amb la història de la gelateria i com que a l’hivern també feim xocolates, hi ha qualque vespre que en sortir del pàdel m’atur unes hores a la gelateria a fer els bombons.

En el cas del negoci de l’esport, ara pareix que hi ha una revifada.

— El que passa ara és que hi ha més usuaris que fan activitat física i això és positiu. El sedentarisme i l’alimentació amb un excés de sucre i productes refinats causen riscos a la salut i la gent n’ha pres consciència. La generació dels nostres pares no pensava a fer esport per tenir salut. Ara la gent fa esport per veure’s bé i per estar bé. A l’Espai Sa tenim usuaris de més de 40 anys o de 50, i també de més edat. Allò que no sol funcionar és apuntar-se a un gimnàs com un propòsit d’any nou, perquè hi vas tot sol, als horabaixes, quan les màquines solen estar molt ocupades i aquelles que estan lliures no les saps fer funcionar. Un entrenament grupal també té un caràcter social. Aquestes ganes de relacionar-se són un altre incentiu per anar a entrenar els vespres d’hivern i no quedar a la taula braser quan fa fred. Jo tenc grupets de mitja dotzena de persones que fa set o vuit anys que entrén. Eren persones que no es coneixien de res i ara queden per fer dinarets o soparets. Són persones que fan pinya, i l’entrenador és l’adhesiu que fa que aquests grups es consolidin. Per això, la personalitat de l’entrenador és la clau. Has de tenir una capacitat especial de moure conversa, interessar-te per ells i fer quatre bromes. Alhora, però, hi ha d’haver disciplina perquè, si no n’hi ha, és un merder i, al final, la gent allò que vol és que la feina reti i l’entrenament sigui efectiu.