Campos: poc polígon per a tanta autopista
Per entrar ara a Campos pel carrer de Santanyí ho fareu per la ronda, a la qual accediu havent deixat enrere l’autopista, que encara es troba en obres. En aquest tram de ronda hi trobareu una rotonda ben singular, bàsicament perquè no us permet fer cap altra cosa que continuar recte cap a dins o cap a fora de Campos, segons si anau en un sentit o en un altre. O fer un canvi de sentit, que de tota manera podríeu efectuar pocs metres més endavant. Però la rotonda no s’obre a cap altre camí que aquell que ja estau fent, no ofereix cap possible itinerari alternatiu ni serveix per pacificar el trànsit. És una rotonda petita i inútil, una espècie de protuberància dins el traçat lineal de la ronda, una cosa posada ben bé perquè sí. És una rotonda sense sentit, i és justament aquesta falta de sentit allò que la fa representativa del lloc on ha estat construïda.
A banda i banda de la ronda que entra a Campos hi ha allò que se suposa que és un polígon industrial. L’existència d’aquest polígon industrial és una part dels arguments que se suposa que justifiquen la construcció de l’autopista. Els altres arguments tenen a veure amb la també suposada perillositat de l’antiga carretera entre Llucmajor i Campos (hi havia hagut accidents, certament, però existeixen altres vies a Mallorca amb una sinistralitat molt més alta) i, per descomptat, el turisme: els nostres turistes necessiten autopistes per recórrer Mallorca, es veu que als seus països no n’hi ha, d’autopistes, i senten un entusiasme fora del comú quan en trepitgen una. O sentien: ens haurem d’acostumar a parlar-ne en passat, dels turistes, perquè tot apunta que tardarem una mica a tornar-los a veure.
El fet, però, com dèiem, és que entre Llucmajor i Campos s’està acabant de construir una autopista. No un desdoblament, ni una variant, ni cap dels eufemismes amb què van intentar maquillar-la alguns dels impulsors del projecte, entre ells l’exconsellera de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca, Mercedes Garrido, i l’expresident del Consell, Miquel Ensenyat, ella socialista i ell de MÉS. No és cap d’aquestes versions disminuïdes: ben al contrari, és un tros enorme d’autopista, una autopista Godzilla, la mare de les autopistes mallorquines. Curta en recorregut –no arriba a nou quilòmetres–, però brutal en el seu impacte paisatgístic i en les conseqüències urbanístiques que pot comportar. Té les dimensions per ser una via de connexió de l’àrea metropolitana d’una ciutat com Barcelona o Madrid, però l’únic que uneix és Llucmajor amb Campos. I en arribar a Campos, hi ha, se suposa, una ronda amb un polígon industrial. Tanmateix, el sintagma ‘polígon industrial’ significa un lloc on hi ha d’haver indústria, és a dir, producció. Fàbriques, en una paraula, o plantes transformadores o generadores d’energia, o qualsevol instal·lació pensada per produir coses. Això brilla per la seva absència a Mallorca, que fa molts d’anys que no produeix pràcticament res, però diguéssim que es veu amb una cruesa especial al ‘polígon industrial’ (podeu afegir-hi tantes cometes com vulgueu) de Campos.
Discoteca S’Eixam
El primer que trobam en arribar-hi és un supermercat de la cadena Eroski, instal·lat a l’espai que fa un munt d’anys ocupava la discoteca S’Eixam, de contundent memòria per a tota una generació, lloc important perquè va ser on un munt d’empresaris i polítics d’aquests que ens donen de menjar van consumir les seves primeres retxes de cocaïna. D’aquells dies gloriosos en queda dempeus la cafeteria restaurant Sa Travessia, que és a l’altre costat de la ronda, i on les dames i els cavallers que pul·lulàvem per S’Eixam solíem acudir per fer ressopons de matinada. Més endavant es conserva també el local –amb el mateix rètol i tot– d’una altra cafeteria mítica, Es Vici, tot i que fa l’efecte que ja no està oberta al públic.
A banda dels vestigis d’una joventut extraviada i d’un Eroski de dimensions considerables, el recorregut pel polígon de Campos consisteix en un seguit de naus o de petits locals on s’han encabit alguns negocis de no molt diversa naturalesa: ferreteries, mobles de cuina i bany, mobles d’interior (d’estil nord-africà, fins i tot), un outlet de sofàs, una curiosa botiga de casetes prefabricades –d’aquestes que es poden instal·lar a un foravila o a una terrassa si un no sap què més posar-hi–, uns especialistes en retolació i disseny i també una botiga de mil i una coses que es diu Hiper Centro però que no forma part de la coneguda cadena de supermercats amb aquest nom, sinó que és un xinès. Al costat del xinès hi ha un solar buit amb el cartell de ‘Se vende’, i una mica més enllà, completant el panorama, un Lidl i un Müller. També hi ha un quarter de la Guàrdia Civil. L’oferta industrial del polígon, en resum, és tan idònia i significativa com la rotonda que no mena enlloc. L’autopista no tan sols és desmesurada per connectar Llucmajor i Campos, sinó que, al final de l’itinerari, fa l’efecte que arribem a una espècie de broma pesada. Tota aquesta infraestructura per arribar aquí? Quin rendiment econòmic se suposa que pot tenir, una farsa com aquesta?
La resposta també és senzilla: el rendiment que en trauran les empreses de construcció a qui l’autopista els servirà d’excusa per edificar la zona, d’acord amb un pla ja ideat fa un munt d’anys per les ments pensants del PP de Campos i de Llucmajor. Les empreses beneficiàries també són, per descomptat, afins al PP i, en definitiva, no es tracta de res més que de la mateixa cacicada de sempre a càrrec dels mateixos cacics de sempre. Molts, fins i tot, ja anaven plegats a S’Eixam, i després solien passar a fer qualque visita pel Mango. Una autopista: el somni fet realitat de quatre caps de fava entrats en pastura.u
