Can Putades: "Està bé veure que el català no ha de ser supercorrecte"

BarcelonaLa Berta, la Núria i l'Ona (i la Joana, que ha acabat la carrera i ja no viu aquí) són quatre amigues de la Garrotxa que comparteixen pis d’estudiants al Camp de l’Arpa de Barcelona. Els seus primers vídeos a TikTok van ser fruit de l’avorriment postpandèmic i de seguida van ser un boom: el seu català garrotxí i l’humor que feien jugant amb les traduccions català-castellà van fer forat en un univers –el del contingut audiovisual per a joves– mancat de referents catalanoparlants. "Va ser una broma entre nosaltres: «Va nenes, aviam si sabeu traduir aquestes paraules». I ens vam començar a gravar", diu la Berta. "Sempre jugàvem a aquest joc. Com diríeu lleixa en castellà?", posa d’exemple l’Ona. "Les nostres etiquetes serien #pisestudiants #amigues #catalanes #poble #pageses #vaca", riuen.

De seguida van tenir seguidors (ara en són 55.800 a Tiktok) i també crítiques, tant de catalanòfobs com de catalanofílics, tots espantats per si tenien massa poc nivell de castellà. "És mentida que no sapiguem castellà, però s’ofenen", diu l’Ona, que està acabant el grau de Llengües aplicades. "És que és obvi que si et diuen una paraula de cop i l’has de traduir, encara que sàpigues molt anglès, no et surt directe", diu la Núria, que ha acabat antropologia i ha començat psicologia.

Totes venen d’un entorn del tot catalanoparlant i no pateixen l’estrès lingüístic d’haver de salvar la llengua cada minut. De fet, a Barcelona fan com la majoria: adaptar-se a l’interlocutor. La Berta diu que no canvia de llengua a la primera, però l’Ona i la Núria solen fer-ho quan van als comerços o quan parlen amb amics, tot i que no als treballs de la universitat. "Parlaré amb català amb qui em senti còmode i si no el parlo, no sento que li estigui fallant a ningú. Als bars i les botigues és tot tan internacional que els prejudicis hi són i no puc evitar parlar castellà. Per dues frases que faci en castellà, tranquils!", explica l’Ona. Així que la seva actitud no és militant, al contrari del que pot semblar pels vídeos. "No sé si són els catalanoparlants els que haurien de fer això, o s’hauria de fer des d’un altre lloc, si per exemple s’hauria de demanar una base de català per treballar aquí. És com que la gent catalana en tenim la culpa", lamenta la Núria. "Si jo pogués parlaria català a tot arreu, més fàcil per mi, però si aquí la cantonada m’han de fer deu cares perquè no m’estan entenent... No sé si ens hauríem de sentir obligades a estar dia rere dia aquí [mantenint el català], posem-hi esforç d’altres llocs –demana l'Ona–. Evidentment als nostres pobles ni una paraula en castellà, ni adiós, zero patatero de castellà". "Només faltaria", comenta la Berta.

Normalitzar el català

El fet de ser les noies de Can Putades no els ha afegit pressió per parlar bé: "No vigilem massa, parlem als vídeos com parlem entre nosaltres. Sí que quan els editem traiem els vale, vale, vale o el pues, però si hi surten, és el nostre català, parlem així!", diu l'Ona. "Jo sí que vull intentar parlar bé, perquè dic moltes castellanades", admet la Núria. Però el seu compte no va de llengua, ni pretenen ser referents lingüístics. De fet, amb el temps els seus vídeos ja han canviat –"ja no juguem tant a vacil·lar els castellans, sortim més nosaltres", diu la Núria–, també hi ha més oferta de vídeos en català a TikTok i l’algoritme els sol acostar només seguidors catalans.

"S’ha normalitzat que som catalanes i parlem català", diu la Berta, dissenyadora. "És una altra realitat que no s’escolta tant, la de gent que parla en català i no només el català de Barcelona", diu l’Ona. "També està bé veure que el català no ha de ser supercorrecte. Hi ha algunes sèries i pel·lícules en català que parlen un català irreal, i està bé veure que pots parlar un català fluid i col·loquial", diu la Núria. El seu èxit ha fet que algunes marques els contractin per fer anuncis, una xifra, però, que en cap cas els dona per pagar el lloguer.