Cañada Real: un altre hivern sense llum a 15 km de Madrid

MADRIDSom just a la meitat del novembre i, malgrat que la previsió és de baixada de les temperatures, el temps a Madrid ha donat una treva. Si bé el sol del migdia esvaeix la sensació d’estar a les portes de l’hivern per a la majoria dels ciutadans, no passa el mateix per a alguns dels que viuen a la Cañada Real: “Estem vivint amb por. Afrontar un hivern aquí no és segur i menys si es repeteix una nevada com la de l'any passat”, anticipa la Rahma, una veïna del sector V d’aquest assentament irregular, considerat el més gran d’Europa, i situat a només 15 km del bell mig de Madrid, la Puerta del Sol i tot el luxe que es concentra en aquella zona. “Si torna a passar, els cossos no aguantaran. No ho aguantarà ningú”, avisa la veïna.

Ja fa més d’un any que la situació "d’emergència humanitària" –com va assenyalar Nacions Unides– dels veïns dels sectors V i VI (dos dels sis sectors que conformen l'assentament i on viuen unes 4.500 persones, 1.800 de les quals menors de 18 anys) s’ha enquistat. Al sector VI, el més gran de tots, els veïns continuen vivint a les fosques. "Objectivament estem igual, subjectivament molt pitjor", assegura un dels membres de la parròquia que se situa a aquest sector, Javier Rodena, a l'ARA.

Al sector V, si bé els ha tornat la llum, la poca potència que arriba impedeix viure en condicions dignes. “És més o menys estable”, diu la Rahma, que ràpidament matisa que és “gràcies a la responsabilitat i organització dels veïns”. A la majoria de la població del sector V els arriba una potència elèctrica per tenir poc més d’una bombeta encesa a casa. “Els veïns no endollen els electrodomèstics i per cuinar i escalfar la casa o l’aigua utilitzen bombones de gas butà”, explica la Rahma. Així és com han aconseguit “controlar” la situació. “Amb l'arribada del fred, la gent ha començat a endollar algunes estufes i el sistema no aguanta”, detalla aquesta veïna. Quan passa això es produeixen caigudes del sistema elèctric: “Ens quedem a les fosques durant hores”, diu. Ningú dubta que aquest hivern es tornarà a passar fred.

Per intentar pal·liar-ho els veïns d’aquest sector s’estan autoorganitzant per comprar bombones de gas butà i guardar-les per quan les temperatures caiguin. A més, en alguns punts s’han instal·lat plaques solars als sostres de les cases, però és una reserva que “no arriba per a res”, lamenta la Rahma a l’ARA. Una situació que Rodena també reconeix: "Cadascú es busca la vida". De fet, el laberint interminable de cables de la zona conviu amb llenya amuntegada i petits focs encesos, algunes plaques solars damunt els sostres, bombones de gas butà i generadors. "I quan no tens res d’això, et poses cinc mantes", afegeix Rodena a l’ARA.

Menors desemparats

“A la sortida de l’escola, els fills no et pregunten què els has portat per berenar, sinó si hi haurà llum quan arribin a casa”, lamenta la Rahma. Té clar que juntament amb les persones grans són “els més perjudicats”. Des de no poder fer els deures per falta de llum, fins a dutxar-se amb aigua freda sota zero, són situacions que els pares denuncien que es tornaran a viure un hivern més. “El gener passat, els nens de la Cañada no van enviar una carta als Reis d’Orient, sinó a Naturgy. Si continuen així [l'empresa], aquest gener anirem pel mateix camí”, lamenten els veïns en un text difós en el marc d’una campanya de recollida de firmes per pressionar la companyia energètica perquè garanteixi el subministrament. Fonts de l'empresa comenten que han instal·lat "dispositius per reposar el subministrament en menys temps" i asseguren que el sistema està tensat per les "connexions il·legals, que generen un ús intensiu i irregular de la seva línia elèctrica".

Naturgy assegura que no pot instal·lar comptadors per controlar el consum perquè “no hi ha cèdules d’habitatge”. Per poder obtenir-ne, però, cal que la zona sigui habitacional, és a dir, regularitzada, cosa que les administracions encara no han fet. Un peix que es mossega la cua i que condemna la població de la Cañada Real a aquesta situació.

La salut, en joc

“¿Com vols que no ens posem malalts?”, diu la Miríam, una jove que ha crescut a la Cañada i que fa un any en va marxar amb els seus tres fills, però que hi manté els pares. Explica que la seva mare ha empitjorat des que va començar la falta de subministrament: “Té mal als ossos cada dia”. A més, detalla que el fet d’utilitzar bombones de gas butà també els ha afectat la respiració, a banda de la preocupació constant que els ronda pel cap per si es queden obertes mentre dormen: “És molt perillós”.

La problemàtica a més s’accentua en funció de la casa. A diferència del sector VI, on imperen construccions de xaboles aixecades amb materials precaris, al sector V conviuen les primeres cases originals construïdes al poblat amb d’altres de més precàries on resideix la població migrant, sobretot marroquina, que s’hi ha instal·lat els últims anys. “No tinc llum natural i hi ha molta humitat. A l’hivern és un infern”, explica l’Amina, una veïna de 68 anys.

L’últim Pacte Regional per la Cañada del 2017 inclou una estratègia per reallotjar part de la població, però fa temps que està paralitzat, denuncien organitzacions socials i veïns. Ara la Comunitat de Madrid i l’Ajuntament s'han compromès a reallotjar durant els dos anys vinents 160 famílies del sector VI, a enderrocar immobles i activar “mesures contra el fred”, detallava la setmana passada la consellera madrilenya d’Habitatge, Paloma Martín. Cáritas Madrid també ha demanat al nou Defensor del Poble, l'exministre Ángel Gabilondo, que visiti la Cañada Real per conèixer la situació de les famílies "que necessiten ser escoltades".

“Aquí no arriben les explicacions”, critica la Rahma. Per al Javier res fa preveure un canvi. "Mentre accedir a un habitatge digne [en una ciutat com Madrid] continuï sent impossible per a molta gent, a la Cañada per desgràcia no pararan d'arribar famílies", lamenta, i afegeix: "Qui viu aquí és perquè no té alternativa. Donem per fet que seguirem caminant a les fosques en un túnel sense sortida".