Les Canàries denunciaran l'Estat per l'arribada de migrants: “El govern espanyol ens ha deixat sols”

BarcelonaLa polèmica al voltant la política migratòria a les Canàries no s’atura i apuja el to aquest dilluns. El president de les Illes Canàries, Fernando Clavijo (Coalició Canària), ha anunciat que el seu govern denunciarà l’Estat per l’arribada de migrants a les illes: “Prendrem decisions al Consell de Govern. Establirem un procés jurídic contra l'Estat. Les Canàries han fet la tasca d’atendre els menors que arriben a les illes, però el govern d'Espanya ens ha deixat sols”, ha expressat a les xarxes socials.

Què es denunciarà exactament? El president autonòmic encara no ho ha detallat, però el que sí que ha denunciat el portaveu del govern autonòmic, Alfonso Cabello, és la situació de “desbordament total” a l’hora d’atendre els menors migrants. També ha censurat que el govern espanyol hagi “pressionat” les ONG perquè continuïn acollint-los tot i el “col·lapse” dels centres d’acollida: “Ara mateix tenim 5.283 menors, 944 més dels que podem acollir”, ha exposat. Cabello ha admès que la pressió que denuncia es concreta en la comunicació policial o de la Fiscalia en què se'ls demana acollir més menors.

Clavijo ha manifestat la seva voluntat de tenir un “debat intens” amb l’Estat, i ha afegit que adoptarà “les mesures que siguin necessàries per abordar la gestió migratòria i la situació dels nens i nenes no acompanyats que arriben a les Canàries”. També ha augurat que els mesos vinents seran “duríssims” pel que fa a l’arribada de barcasses a les illes.

Segons dades de l'Organització Internacional per a les Migracions i Frontex, des de principi d'any, 21.620 migrants han arribat irregularment a les Illes Canàries procedents de les costes de l'Àfrica occidental, un 154% més que el mateix període del 2023. El govern canari ho compara amb el model que ha desplegat la primera ministra Giorgia Meloni i les institucions europees a Itàlia, on les arribades s’han reduït un 62,5% en només un any, però s'han produït més d'un miler de desaparicions. A la ruta canària han desaparegut gairebé 700 persones aquest any intentant travessar l’Atlàntic.

Tot plegat arriba la setmana després d’una gira del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pel Senegal, Gàmbia i Mauritània, amb la gestió dels fluxos migratoris com a principal tema a l’agenda. “Valoro els gestos com la gira del president Sánchez per països africans, però els gestos han d'anar acompanyats de l'acció política o no serviran de res”, ha valorat Clavijo, que considera que la seva autonomia està ara “suportant tota la pressió migratòria del sud d'Europa”.

La posició del PP

El primer a reaccionar a l’anunci per part del govern espanyol ha estat el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, expresident de les Illes Canàries, a RNE: “Desconec el contingut d'aquest contenciós, no sé què es pledejarà [litigarà]. Si estem parlant dels menors, estem davant d'una competència autonòmica”, ha exposat. Posteriorment, el president del Govern de les Canàries ha anunciat que la comunitat autònoma defensarà que les competències sobre els menors migrants no acompanyats són competència directa de l’executiu central, que en la majoria de casos “recull”, introdueix a la frontera espanyola i després lliura a la Comunitat autònoma, per la qual cosa en cap cas no estan desemparats. “Estem parlant de retornar competències? No, estem parlant d’un conflicte positiu de competències, perquè la llei del 96 parla que el menor és competència de la comunitat autònoma si està abandonat. Però estant sota la guàrdia de l’Estat, no està ni abandonat ni està, és clar, en una situació de desemparament. Per tant, no és competència de la comunitat autònoma, és competència de l’Estat”, ha asseverat Clavijo en declaracions als mitjans després de la celebració del pacte migratori.

El president canari ha detallat també que s’ha demanat als serveis jurídics que analitzin la situació i proposi totes les mesures administratives o jurídiques possibles. “Cal analitzar els següents passos, però el debat jurídic pot ser en l’àmbit administratiu, penal o constitucional, o als tres alhora. Seran els serveis jurídics els qui ho dictaminin”, ha aclarit.  En aquest escenari d’enfrontament, el ministre i expresident canari ha opinat que tot plegat no deixa de ser un “atac al govern d’Espanya” i que Clavijo pren aquesta decisió per “protegir el seu soci”. El govern canari és de coalició entre Coalició Canària i el PP. “Qui va votar en contra [de la llei d’estrangeria] és el PP. Si hagués votat a favor estaríem començant a derivar menors”, ha assegurat Torres.

Cal recordar que el PP va avalar el repartiment 400 menors entre les comunitats autònomes a finals de juny –motiu pel qual Vox va trencar els governs autonòmics que compartien–, però que es tractava d’un acord concret i limitat a aquesta xifra d’infants i joves. A finals de juliol, el PP va tombar a la reforma de la llei d’estrangeria, juntament amb Vox i Junts. La nova normativa volia fixar una distribució obligatòria quan les places d’acollida de les Canàries, Ceuta i Melilla estiguin al 150% d’ocupació.