Els cosmètics i pesticides que confonen les hormones també augmenten el risc de càncer d’endometri

BarcelonaL’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) han constatat que l’exposició a determinats contaminants ambientals, que podem trobar en pesticides, cosmètics i productes de cura personal, però també que continuen presents en l’aire malgrat la seva prohibició, augmenten el risc de patir càncer d’endometri. Aquest tumor apareix a la cara interna de l’úter, i cada any se’n diagnostiquen més de 5.000 casos nous a Espanya. En col·laboració amb centres de recerca de Granada, els investigadors han descobert que una exposició moderada a aquests compostos nocius, que actuen com a disruptors endocrins perquè desestabilitzen el sistema hormonal, incrementa en un 45% la probabilitat de desenvolupar la patologia. 

Segons els resultats de la investigació, publicada aquest dimecres a la revista Environmental Health Perspectives, la majoria dels contaminants analitzats estan prohibits –alguns fins i tot fa més de 30 anys que no es troben al mercat–, però n'hi ha que continuen presents a l'ambient perquè són de tipus persistent. L’estudi també posa el focus en la barreja química entre diferents compostos nocius i alerta que genera un efecte combinat que impacta negativament en les dones i incrementa el risc de desenvolupar càncer d'endometri. 

La investigadora de l’Idibell i de l’ICO, Laura Costas, explica a l'ARA que aquests contaminants alteren el sistema endocrí, que és el responsable d'alliberar les hormones al cos humà. Són uns compostos nocius que interfereixen en la funció de les hormones o la imiten quan la dona hi entra en contacte en dosis mitjanes. El cos utilitza les hormones perquè les cèl·lules i els òrgans es comuniquin entre ells i quan un disruptor endocrí, que també és una substància química, actua com si fos una hormona natural sense ser-ho confon el sistema i en bloqueja les funcions normals.

“Aquesta relació segurament està vinculada amb la mateixa naturalesa del tumor, ja que és un càncer dependent d’hormones", afegeix. De fet, aquesta investigació és la primera que posa el focus en la combinació de contaminants. "Quan els mirem un a un no trobem la relació amb el càncer d'endometri i ara, en canvi, sí que hem identificat aquesta relació", detalla Costas.

Estudiar l'efecte en el pronòstic

Per fer aquest estudi –en què també han participat l’Hospital de Bellvitge i el Consorci de Recerca Biomèdica a la Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (Ciberesp)–, els investigadors han avaluat la càrrega hormonal total a la sang de més de 300 dones amb càncer d’endometri i sense. Com que aquests contaminants alteren el sistema hormonal, els autors expliquen que actuen com a xenoestrògens, és a dir, compostos sintètics que fabriquem influïts per aquests compostos externs i que s'oposen a la funció hormonal del cos, cosa que afavoreix l'aparició del tumor. 

Amb aquests resultats els autors ara volen saber si la presència d'aquests elements nocius implicaria una pitjor evolució del càncer en les dones que ja han emmalaltit, és a dir, si a l'estar en contacte amb aquests químics el pronòstic de les pacients empitjoraria.

De disruptors n'hi ha de diversos tipus, segons l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) –que no ha participat en l'estudi–. Els de llegat tòxic, com el DDT, que encara que va ser prohibit als anys setanta persisteix i s'acumula en el greix dels animals, des d'on passa a la cadena alimentària humana. I els plaguicides actuals, com els insecticides organofosforats, molt usats.

Les substàncies PFAS, també conegudes com a químics eterns per la seva llarga durada en el medi ambient (fins a milers d'anys), que són grans repel·lents de l'aigua i l'oli i resisteixen temperatures extremes. És el motiu pel qual es troben en materials per envasar menjar, en paelles i olles antiadherents i en productes de neteja.

En aquest sentit, també mencionen els bisfenols, com el famós bisfenol A (BPA), utilitzat àmpliament en el revestiment de llaunes metàl·liques de menjar i begudes, ampolles i tàpers de plàstic; els parabens, que es troben en infinitat de productes cosmètics d'ús diari, i el triclosan, utilitzat en productes d'higiene, com ara pastes de dents, gels hidroalcohòlics o desodorants. En l'àmbit de la cosmètica, destaquen les benzofenones, usades com a filtre de raigs UV en la majoria de les cremes solars i maquillatges, i els ftalats, utilitzats en cosmètica, perfums, pintures i en la fabricació d'envasos de plàstic.

Regulació

L'impacte econòmic de l'exposició a aquestes substàncies a la Unió Europea supera els 160.000 milions d'euros anuals. Així es desprèn d'un estudi que ha analitzat el cost econòmic i sanitari que es pot atribuir a aquests disruptors endocrins. Tot i l'elevada despesa que suposen no hi ha un consens mundial sobre la seva regulació, ja que és difícil establir un llindar segur d'exposició donades les seves propietats particulars de toxicitat i la seva diversitat entre diferents productes químics. Pel que fa a Europa, la seva regulació s'ha debatut en els darrers anys i, de fet, la Comissió Europea els ha reconegut com a substàncies potencialment perilloses per a la salut. També ha demanat elaborar un estudi exhaustiu per tal de millorar les regulacions en els pròxims anys tot i la pressió de la indústria, així com minimitzar l’exposició humana i ambiental.