Quan el càncer juga a fet i amagar
Algunes cèl·lules malignes s’introdueixen dins d’altres per fugir dels tractaments
Un dels principals problemes de les teràpies contra el càncer, des de les clàssiques fins a les més modernes, és que, malgrat que inicialment sembla que són efectives, sovint els tumors tornen a sorgir al cap d’un temps. El motiu és que pràcticament no hi ha cap tractament (a part d’algunes intervencions quirúrgiques, si es fan prou aviat) que elimini la totalitat de les cèl·lules malignes: un percentatge, petit o gran, se’n sol escapar. Si les condicions són les adequades, aquestes supervivents poden continuar multiplicant-se i, amb el temps, acabar provocant que el càncer torni al punt de partida. Així doncs, descobrir com s’ho fan algunes cèl·lules canceroses per resistir els tractaments o bloquejar-los el pas és essencial per continuar millorant el pronòstic d’aquestes malalties. En aquest sentit, un grup d’investigadors de la Universitat de Tel Aviv ha fet una troballa sorprenent: han vist que hi ha cèl·lules canceroses que s’amaguen dins d’altres cèl·lules per escapar dels perills que les amenacen.
Una cursa d’obstacles
La vida d’una cèl·lula maligna està plena d’obstacles. Degut a les mutacions que ha adquirit, es comporta d’una manera anòmala i això fa saltar totes les alarmes dels mecanismes de defensa de l’organisme, tant els que hi ha implantats en el genoma de la mateixa cèl·lula com els que vetllen per la integritat dels teixits. Aquests darrers inclouen el sistema immunitari, que, de la mateixa manera que identifica i persegueix els microbis que no pertanyen al cos, sap com reconèixer una cèl·lula malalta i com activar les eines per destruir-la abans no causi problemes greus. Així doncs, moltes cèl·lules malignes i premalignes moren abans d’aconseguir crear un tumor. Les defenses, però, no són sempre efectives i algunes cèl·lules poden trobar la manera d’esquivar totes les barreres protectores. En aquests casos, el càncer acabarà guanyant la partida si no fem res per evitar-ho
L’arribada de les grans bases de dades genètiques, sobretot a partir de la publicació de la seqüència del genoma humà a principis d’aquest segle, ha revolucionat l’estudi del càncer i ha permès entendre alguns dels estratagemes que fan servir les cèl·lules malignes per sobreviure, comparant els seus gens mutats amb les versions originals. Tal com hem dit, una de les coses que han d’aprendre és a amagar-se del sistema immunitari. Ho fan, per exemple, activant la proteïna PD-1, que “desconnecta” els limfòcits que s’acosten a matar-les. Descobriments com aquest han obert la porta a una nova forma de tractament, anomenat immunoteràpia, que té com a objectiu tornar a fer visibles les cèl·lules canceroses a les defenses del cos, i està tenint molt bons resultats.
Cèl·lules que s’amaguen
Però aquesta estratègia tampoc funciona sempre, i ara es podria haver descobert un dels possibles motius. El grup del doctor Amit Gutwillig estudia els limfòcits T i, en concret, maneres de fer que destrueixin cèl·lules de càncers especialment agressius, com el melanoma. En diversos experiments de laboratori van aconseguir estimular els limfòcits perquè fessin la seva feina mitjançant immunoteràpia, però, sovint, veien que unes quantes cèl·lules estranyament grans sobrevivien a l’atac. Quan, encuriosits, van observar-les amb detall al microscopi, es van adonar que, en realitat, es tractava de dues cèl·lules canceroses, l’una dins de l’altra. Llavors van repetir els experiments fixant-se més en tot el procés i van entendre què passava: quan els limfòcits entraven en contacte amb les cèl·lules malignes, algunes corrien a amagar-se dins de les seves companyes, fent un complicat exercici de contorsionisme que els permetia travessar la membrana. Encara que els limfòcits aconseguissin matar la cèl·lula que feia de “closca”, la que era dins quedava protegida de l’atac. Quan es retiraven els limfòcits, les cèl·lules canceroses sortien del seu amagatall i continuaven dividint-se com si res. Els resultats d’aquests treballs els acaben de publicar a la revista eLife.
A més, els investigadors es van adonar que això passava no tan sols en melanomes, sinó també en càncers de còlon i de mama. En canvi, les cèl·lules d’altres càncers, com leucèmies o tumors del cervell, no ho feien. Ara caldria buscar què determina que unes utilitzin aquest truc i altres no, per entendre millor quines eines ha de desenvolupar una cèl·lula per poder entrar dins d’una altra. Això serà un pas clau, en un futur, per trobar tractaments que ho impedeixin.
S’ha de tenir present que aquest fet no s’havia observat mai fins ara, per això no hi ha cap informació sobre quina importància real té per a la supervivència d’un tumor. És a dir, no se sap si és un fenomen que passa en certs tipus de càncer de forma generalitzada, si és una habilitat excepcional que poques cèl·lules tenen o si potser només es veu després que un tractament d’immunoteràpia forci les cèl·lules malignes a buscar sortides. Caldran més experiments per determinar si frenar aquesta inesperada maniobra d’evasió pot tenir un impacte per reduir o evitar que els tumors rebrotin.