El càncer més comú a les Balears que no distingeix sexes

PalmaEl càncer colorectal va ser el més diagnosticat a les Balears el 2024, amb 891 casos nous sobre un total de 6.467. Per sobre del de mama i el de pròstata (líders en dones i homes respectivament), ocupa la primera posició gràcies a la suma de tots dos sexes. “Afecta en la mateixa mesura als dos i els casos han augmentat gradualment durant els últims 40 anys per la manera de viure occidental. N’és el més freqüent a Europa, el Japó, els Estats Units i Austràlia, i les causes estan relacionades amb el sobrepès, la falta d’exercici, l’estrès, el consum de tabac i alcohol, i una dieta pobra en fruites i verdures, però alta en aliments grassos o de carns processades”, explica el president de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) a les Balears, José Reyes.

Precisament, per aquest estil de vida occidental l’expert adverteix que és un càncer cada vegada més freqüent entre la població de menys de 50 anys. “N’hi ha un increment, però hem de transmetre tranquil·litat, perquè no és desmesurat”, matisa sobre unes xifres que augmenten a les franges d’edat més avançada.

És una malaltia sense simptomatologia clara, encara que cal acudir al metge si s’observa un canvi en les deposicions o presència de sang, així com si es produeixen molèsties abdominals o una pèrdua de pes sense causes aparents. “Fins fa uns anys, s’havia parlat molt poc del càncer de còlon, i n’és el més freqüent. Ha faltat pedagogia”, reconeix el metge, bolcat en la prevenció.

Una carta i un test

El Govern va iniciar el 2015 un programa de detecció precoç d’aquesta mena de càncer i l’any passat va arribar al 100% de la població diana: 289.460 residents d’entre 50 i 69 anys. Tots els que no s’hagin fet una colonoscòpia en els darrers cinc anys reben una carta per participar en un cribratge; un test de sang oculta en femta que permet identificar lesions de manera precoç i evita també que els pòlips es converteixin en tumors malignes. El 2022 –darreres dades facilitades per la Conselleria de Salut– es varen diagnosticar 50 casos de càncer de còlon, mentre que a 269 persones se’ls va detectar una lesió premaligna amb un risc entre moderat i alt de desenvolupar la malaltia.

Joaquín Ortega tenia 59 anys i regentava el seu taller mecànic a Artà quan va rebre la carta per participar en el cribratge el 2018. Va anar a una de les farmàcies col·laboradores i li van lliurar el lot (de la grandària d’un llapis de memòria) per prendre una mostra de femta que va portar al seu centre de salut. En cridar-lo amb els resultats, li varen dir que havien detectat sang, que podia tractar-se d’un pòlip i que no es preocupàs. Però la colonoscòpia i el TAC varen confirmar el diagnòstic de càncer de còlon. “Em vaig quedar molt sorprès, perquè jo estava beníssim, molt sa. I, no obstant això, dels quatre estadis d’aquesta malaltia, la meva estava en el tres. Vaig tenir sort que es va produir en la banda exterior del còlon. Em varen operar i em varen fer vuit sessions de quimioteràpia. Vaig passar la quimioteràpia a l’hivern i semblava que les orelles em caurien. Vaig perdre la sensibilitat a les mans, fonamentals a la meva feina”, relata i incideix en el fet que el tractament va ser pitjor que el diagnòstic o la intervenció quirúrgica.

Després de l’impacte inicial, Joaquín va enfrontar la malaltia amb “molt de coratge” . “En cap moment em vaig acovardir. Anava al taller a pardalejar, però sí que pensava que altres persones amb aquest càncer ja no estaven en aquest món”. Li varen extirpar 30 centímetres de budells i, set anys després, ja amb l’alta oncològica, fa vida normal, “tret d’una miqueta de rampa a les mans”. “Jo pensava que el càncer el tindrien altres persones. No jo”, confessa. Arran de la seva experiència, va participar en la creació d’una junta local de la malaltia a Artà. “M’he implicat molt en aquest tema. Molta gent treballa en la prevenció, però, per desgràcia, només un 30% dels qui reben la carta en fan cas. L’altre 70% pensa que està bé i no necessita res. Jo som l’exemple que, com més prest te’l localitzin, molt millor. M’espanta el poc cas que se li fa a l’oportunitat que ofereix el cribratge. A mi m’ha salvat la vida”, reconeix.

De totes les proves fetes amb la iniciativa del Govern, només el 6% dels participants precisa una colonoscòpia per determinar l’estat de la lesió. D’aquest petit percentatge, un quart són pòlips pretumorals i només un 5% n’és ja un càncer asimptomàtic. “La majoria són pòlips i, en eliminar-los, evitam el risc de càncer. Quan en trobam un en estat inicial, l’u o el dos, és fàcil de tractar i les taxes de supervivència superen el 90% després de cinc anys. Els que diagnosticam fora del cribratge són avançats i requereixen situacions i tractaments complexos. El principal missatge és que el càncer de còlon es pot prevenir”, assenyala el metge José Reyes.

Si tira la vista enrere, Joaquín Ortega només troba un factor de risc determinant com a causa del seu càncer de còlon: l’estrès de la seva feina com a mecànic i propietari del taller. “No fumava ni bevia. No estic gras. Feia una vida saludable, no som d’aquells que menja mitjana de vedella ni està fent gintònics. Sí, em va tocar tenir un càncer, però també, la loteria el dia que vaig decidir fer-me el cribratge”, conclou.