El canet fa seixanta anys que hi és

Vet aquí com es presenta un estiueig mallorquí, tal com s’ha entès durant molt de temps. L’element central és un xalet, que pot ser fins i tot de construcció legal (en cas que sigui il·legal tampoc heu de passar pena, perquè ja us l’amnistiaran, com si fos un policia de l’1 d’Octubre). El xalet ha d’estar situat a una localitat costanera, naturalment, i –també per descomptat– ha de tenir la vorera de mar a un màxim de cinc minuts a peu, tot i que les normes (no escrites, però preceptives) indiquen que és molt millor anar sempre a la platja en cotxe. Si no es disposa de cotxe, una moto, o qualsevol vehicle que cremi combustibles fòssils, també va bé.

El xalet ha de tenir acabats en marès, o un material semblant, i un portal amb un arc. La façana folrada amb pedra postissa és opcional, però la balustrada, en canvi, és obligatòria: en cas que no hi hagi balustrada ja no se’l podrà considerar un xalet “d’estil mallorquí”, que és un estil que ningú mai ha definit, però que necessàriament incorpora la balustrada. Si és com aquesta, que forma rotlets i paral·lelepípedes, o qualsevol altra figura geomètrica, estarà molt bé. És recomanable que el trespol de la terrassa sigui d’aquella rajola com gratallosa, que imita l’arena o les copinyes al tacte de la planta dels peus. Al cap i a la fi, és un trespol per caminar-hi descalç i perquè els nets, o els nebodets, el puguin compixar.

No té dret, en canvi, a orinar el qui no deixa de ser el protagonista de la imatge i un dels personatges principals de l’estiueig: un canet o cusseta, que pot ser un ca rater o un ca bord, amb un fort sentit de la propietat privada. Per a aquests animalets el xalet és tan seu com ho és de l’amo o la madona, i el recorren i el tornen a recórrer (de la terrassa a la sala d’estar, de la sala d’estar als quartos, dels quartos a la cuina, de la cuina al corral, i després el mateix recorregut en sentit invers), mentre esperen, o exigeixen, el moment que algú els posi la corretja i els dugui a fer una volta. Si sou externs i us acostau massa al xalet, el canet de la casa us mourà un petit escàndol, nyep-nyep, per fer-vos saber que heu estat detectats i que, si passau un límit concret, el canet us mostrarà les dents o fins i tot us mossegarà. Una mossegada d’un canet de xalet no és mortífera, però a l’estiu, vestits de curt i amb xancletes, pot emprenyar bastant.

El canet se l’ha de treure a passejar (una volta a l’illa de cases) després de fer horeta a la terrassa, o fins i tot d’haver llegit una estona: durant molt de temps, la lectura solien ser els llibres que les entitats bancàries havien regalat l’hivern anterior als seus clients a canvi d’obrir una llibreta, o de fer-hi un ingrés extra. Pel que fa a altres animals, l’estiueig mallorquí també admet bé la presència d’ocells cantadors engabiats, com ara canaris o caderneres. O pericos, en una concessió a l’exotisme. En els anys setanta i primeries dels vuitanta es van estilar també els petits depredadors dissecats, com ara genetes, mostels o marts, que solien estar exposats damunt dels televisors. Amb la irrupció dels televisors de pantalla plana, la presència d’animalons embalsamats va anar de baixada fins a desaparèixer.

Als vespres i a les nits, quan ha passat la calorada i fa bon estar, els humans que habiten el xalet, i els seus familiars, o els seus amics, s’asseuran a la terrassa i hi mouran conversa, que és possiblement l’única cosa bona que té l’estiu. I el canet o la cusseta s’arremolinarà als peus de l’amo o la madona i s’hi ajaurà content, cansat d’un dia de sol, de sortir a passejar (per l’illa de cases) i tal vegada d’haver anat a la mar a fer un capfico. Fa seixanta anys que és allà, el canet, als peus de l’amo, o la madona, mentre sent els grills de fons. No s’ha mogut del seu lloc, i no fa comptes fer-ho: durant el dia vigila el xalet, i fins i tot guaita la finestra oberta com si fos una talaia per veure a venir els contraris. Vigila que no arribin els fons voltor, o els grans especuladors internacionals, que venen a tomar els vells xalets amb balustrada per aixecar un beach resort en el seu lloc. La segona turistificació de Mallorca es pot produir aviat si no s’hi fa res per evitar-ho, i converteix els canets de xalet en espècies en perill d’extinció.