El cant de l’amor

BARCELONA29 de setembre. És el primer cap de setmana de tardor que les temperatures nocturnes han baixat dels 10 graus a les valls d’Àneu, a l’Alt Pirineu. A les parts altes el fred es nota més i cal començar a baixar. Són les sis del matí i, de lluny, se sent un bram. És un so llarg i profund, semblant al de la vaca, seguit de tres de més curts. Jo també començo a sentir que ha arribat l’hora i la competència és ferotge. A tot el Parc Natural de l’Alt Pirineu som una població d’entre 3.000 i 4.000. Bramo sense parar, cada cop amb un so més profund i intens, per fer notar la meva fortalesa. Les meves banyes tenen set puntes i sé que això em dona punts per ser l’escollit: soc fort i tinc 7 anys, em trobo en la meva plenitud. Ja fa dies que he anat marcant territori, deixant marques als pins i furgant la terra.

Són dos quarts de vuit i fa una hora i mitja que bramo. Funciona. Elles se m’han començat a acostar. Però no estic sol, els brams dels meus competidors ressonen a tota la vall i en sento un de molt proper. S’acosta, tinc contacte visual. L’analitzo i crec que soc més fort. Començo a córrer per demostrar-l'hi. No n'hi ha prou. Tocarà utilitzar les banyes. Ens posem cara a cara i ens enganxem de la cornamenta. Comença la competició: qui faci més força aconseguirà quedar-se amb el territori. Després d’una estona forcejant, és meu! Amb aquesta victòria aconsegueixo també el primer grup de femelles. Soc un cérvol i fins a finals d’octubre intentaré atraure com més femelles millor.

Un amor que fa perdre la gana

Reculem fins a un quart de set del matí i ens situem al poble d’Isil, al Pallars Sobirà. És el punt on Francesc Rodríguez, un guia acreditat pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i propietari d’Obaga Activitats, ens ha citat per viure l’experiència de la brama del cérvol o el que ell ha batejat com el cant de l’amor. Els matins, quan comença a clarejar, i els vespres, abans que es faci fosc, són els millors moments per sentir i observar la brama del cérvol. Cinc minuts de cotxe ens porten a la pista on començarem una ruta de 2 quilòmetres fins al punt d’observació. Durant la pujada, dos acompanyants: una llum de la lluna tan intensa que fa que no ens calgui ni encendre els frontals i una banda sonora envejable: els brams dels cérvols. “Encara els falta intensitat, no fa prou fred”, va repetint el Francesc mentre caminem. Pas a pas, ens va donant detalls de la brama. El nombre de puntes a la banya no va relacionat amb l’edat del cérvol però sí que indica la condició física de l’animal. “Un estudi va concloure que està directament relacionat amb la bona qualitat de l’esperma”, puntualitza. “La feina dels mascles és fer-se notar amb els brams, i la de les femelles, triar. Si ells no són prou forts o no tenen les banyes prou grosses, no seran els escollits”, diu. “Durant aquests dies fan tant esforç que poden oblidar-se de menjar i, fins i tot, morir després de l’època de zel. És l’amor que fa perdre la gana”, conclou.

La passió de l’amor

Segueix donant més explicacions fins que arribem al punt d’observació. Som en un mirador excepcional, amb la Noguera Pallaresa i el poble d’Alós d’Isil als peus. “Triem aquest punt per no interferir en el seu hàbitat”. Comença a clarejar i mentre esperem que la llum ens il·lumini l’espectacle que de moment només sentim, el Francesc ens ofereix una infusió. “Porta malva, timó de roca, saüc, hisop, milfulles i una punta d’estèvia. L’ha feta especialment per a la brama el Parc de les Olors d’Araós amb herbes de la zona. Un preparat per combatre el fred i protegir-nos dels refredats”, detalla. Amb el primer raig del sol, és moment d’agafar els binocles i seguir les indicacions del Francesc. Per poder observar els cérvols, cal repassar els prats, on els arbres no interfereixen la visió. L’experiència i la bona vista del nostre guia no fallen i de seguida localitza el primer mascle del matí i ens el situa al telescopi terrestre que porta perquè puguem veure’l en detall. Observem com aixeca el cap i obre la boca per fer el bram més intens. “És la passió de l’amor”, considera el Francesc.

La insistència de l’amor

La localització d’exemplars és feina d’equip i, de seguida, algú localitza “3 o 4 taques”. Sí, senyor! En un altre prat hi ha un grup de quatre femelles i una cria. “Elles van en grups, liderats per la més vella, i porten les cries fins que fan un any”, explica el Francesc. “En canvi, ells són solitaris i territorials”, afegeix. I, de cop, més sorpreses al telescopi. Just al prat de sobre de les femelles, localitzem un mascle en plena brama. “Podria ser que el grup de femelles s’hagi sentit atret pel seu cant”, assegura el Francesc.

Són les 8 del matí i el particular concert de tardor a les valls d’Àneu sembla que ha arribat a la seva màxima esplendor. Els brams ressonen intensament a tota la vall. “Quan un comença, s’hi afegeix l’altre, i l’altre i el de més enllà. És el mecanisme per fer-se notar. Insisteixen sense parar un mes sencer”, diu el Francesc. Abans de marxar, encara veiem dos mascles solitaris més, un parell de daines i un porc senglar. Gens malament per ser el primer cap de setmana de fred. Quan arribem a baix són dos quarts de deu i ja fa 10 minuts que no sentim cap bram. Ara toca descansar fins al capvespre, quan, amb insistència, es tornarà a activar el cant de l’amor.

Què pots fer a les valls d’Àneu a l’octubre

• Patrimoni i pobles. Passeja pels ponts i les esglésies romàniques de la zona i descobreix pobles menys coneguts com Unarre, Llavorre o Isavarre.
• Casa de l’Ós. Situada a Isil, visita-la per trencar tòpics i descobrir-ho tot de l’os bru dels Pirineus.
• Natura. Fes excursions al Parc Natural de l’Alt Pirineu abans que hi arribi la neu.
• Colors de tardor. Visita els millors llocs vestits de tardor com el pla de Perosa i la Cultia d’Isil i participa en el concurs de fotografia de tardor del parc.

Quan i on?

• Punts d’observació a Alós d’Isil, la Bonaigua i Gavàs o excursions amb guia a les valls d’Àneu.
• De trenc d’alba fins a les 11 del matí i de les 4 de la tarda fins al vespre.
• Fins al 21 d’octubre.