El cant dels Goigs omple unes Completes que fan ressonar Manacor
A la mateixa hora la colla de Dimònies de l’Assemblea Antipatriarcal ha sortit de l’antic cinema Goya per fer-ne unes altres d’alternatives a la plaça Font i Roig
ManacorAbans de les torrades, de les llonganisses i els botifarrons s’ha de cantar. I s’ha de fer bé, de cor i amb veu poderosa. Només així es pot espantar momentàniament un dimoni que, tanmateix, acaba arribant. Això és el que ha passat aquest horabaixa fred a Manacor, on la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors ha tornat a quedar minúscula davant l'empenta juvenil i el fervor per cantar Els Goigs de Sant Antoni, la lloança on es versen les virtuts protectores del sant anacoreta per a major glòria del qual hauria de ser patró municipal. Un acte, el de les Completes, que és l'únic conjuntament amb el de la plaça de la Concòrdia, on els dimonis no tenen res a fer davant la flama de l'home de la barba i el porquet.
Defora del temple, la Policia Nacional ha muntat un dispositiu d’entrada espectacular, procurant que res quedés a la improvisació. Devora l’altar la premsa acreditada. Tot a punt. Quasi 1.500 persones, les marcades dins del pla de seguretat, i ni una més, han pogut acudir a l'acte religiós que, com cada any, s’ha obert amb unes cançons en llatí, prèvies als compassos de la banda de música municipal. De fet, i aquesta és una condició indispensable si es vol entrar, qui ha pogut cantar és perquè abans ha assistit aquestes setmanes a diversos assaigs on ha hagut d'aprendre's precisament, la lletania llatina. Una petita penitència que ni els més joves refusen si després ve la recompensa d'estar a les primeres files.
Dimònies
Però com que Manacor és una ciutat diferent, enguany, i per vuitena vegada consecutiva, la colla de Dimònies de l'Assemblea Antipatriarcal ha tornat a sortir de manera reivindicativa per celebrar les seves Completes alternatives. Amb el mateix horari però amb menys naftalina. En aquesta ocasió, la seva sortida ha estat des del Goya, l'antic cinema de barri situat al costat del carrer del Pou Fondo. Un espai simbòlic de la força organitzativa fora de les institucions, lluny de l'Ajuntament i el Patronat de Sant Antoni. Acompanyades en un camí que ha desembocat al fogueró dissenyat i encès a la plaça dels Pares Creus, Font i Roig.
Finalment, amb la plaça de la Rectoria, l’edifici en peu més antic de Manacor, el Dimoni Gros ha estat l'encarregat d'encendre la flama amb la qual ha pres la primera foguera de la nit, la que dona ‘permís’ a totes les altres perquè puguin fer el mateix i la festa pugui començar ja amb la panxa (encara) més plena.