El canvi d'horari a les Balears gairebé no ajuda a l'estalvi energètic
Un estudi de la UIB estima que l'efecte és d'entre l'1% i el 4% "en el millor dels casos"
PalmaAquest diumenge s'haurà d'avançar una hora el rellotge -a les 3 h, seran les 2 h-, tot i que un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) qüestiona un dels principals arguments per justificar aquest canvi d'horari d'estiu, com és l'estalvi energètic, i assegura que aquest "és pràcticament insignificant". L'assaig, en què també ha col·laborat la Universitat d'Stanford, estima que l'estalvi és d'entre l'1% i el 4% "en el millor dels casos".
Una de les aportacions principals del treball, fet pels investigadors Jaume Rosselló, Andreu Sansó i Christoph Graf, és la consideració, per primera vegada, de la població flotant en un territori, que ha permès descomptar l'impacte de la població turística en el consum energètic.
Per això, l'estudi ha tingut en compte les Illes com a exemple de societat de serveis en comptes de com a societat industrial, model on després de la Primera Guerra Mundial, es va mantenir el canvi d'horari amb la creença que les fàbriques es beneficiaven d'aquest ajustament. No obstant això, ara l'estudi ha demostrat com a les Illes, on l'activitat econòmica principal són els serveis, el benefici és mínim.
Per fer l'assaig, els investigadors han tingut en compte diversos models que miren d'explicar el consum diari d'energia elèctrica des de l'any 2007 fins al 2017 en cadascun dels subsistemes elèctrics, Mallorca-Menorca i Eivissa-Formentera, i en el conjunt de les Illes Balears.
Data de caducitat
En realitat la Unió Europea ja va decidir el 2018 posar fi al canvi d'horari, després d'una consulta pública en la qual una gran majoria dels 4,6 milions de ciutadans europeus que van participar i van demanar abolir aquesta pràctica. La proposta va rebre el vistiplau dels eurodiputats i deixava en mans dels estats membres la decisió, tot i que cap d'ells encara no ha decidit mantenir un únic horari.