La mudança des de l'escola republicana de Campos a un centre del segle XXI

PalmaEl CEIP Joan Veny i Clar es va inaugurar l’any 1935, en temps de la Segona República, com a escola pública de Campos. Des de llavors havia esdevingut l'únic centre d'un municipi que ha multiplicat la població. No ha estat fins a aquest curs que Campos no ha aconseguit satisfer la demanda històrica d'un nou centre públic –es va començar la legislatura passada, amb el Pacte–, per fer front a l’increment de l’alumnat i disposar d’un espai pedagògic més adequat a les necessitats actuals. Va ser a principi de curs quan una part de la comunitat educativa del Joan Veny va traslladar-se a les noves instal·lacions i l'altra hi va quedar. Qui era el director de l'escola antiga, Tomeu Font, va assumir la direcció del nou CEIP, que aviat adoptarà el nom de CEIP de Call Vermell.

“El canvi ha estat brutal”, resumeix Font. “Estic convençudíssim que tenir un espai en condicions és un dels elements més importants per desenvolupar un projecte educatiu”, afegeix. Segons explica, al Joan Veny i Clar, amb una marea d’infants matriculats, barracons i quatre línies, sempre hi havia rebombori i gent arreu. “Ara, tothom que entra a l’escola nova ens diu que s’hi respira tranquil·litat. Hi ha famílies que venen i ens demanen si els nins hi són, perquè no se sent res”, exposa. Amb la partida de part de l'alumnat, el Joan Veny i Clar ha recuperat espais i moltes aules de 60 metres quadrats, ha eliminat els barracons i, així, guanyat centenars de metres lineals de pati. Fonts del centre expliquen que les instal·lacions també permeten desenvolupar el seu projecte educatiu en "perfectes condicions". El Joan Veny i Clar ha recuperat la seva ànima.

La clau de l’èxit, explica Font, també ha estat que s’ha passat d’un centre de 750 alumnes a un amb 301 –l’any que ve en tindrà 350. La conseqüència de la reducció de ràtios, com han assegurat al llarg dels anys els sindicats, els docents, els directors i les famílies, són immediates. “Es pot fer feina molt millor i, segons el projecte de direcció que vàrem preparar, de vegades fins i tot aconseguim tenir dos professors per aula, però no a totes”, explica.

Climatitzats i en silenci

La nova escola de Campos està insonoritzada, té sistemes domòtics, la llum s’encén amb sensors de moviment, té calefacció i aire condicionat, i un sistema de regeneració d’aire a totes les aules. “No pensàvem que una construcció pública estàs tan ben feta. De fet, el fuster que encara venia al principi de curs per rematar detalls ens va dir que la fusta era de primeríssima qualitat”, exposa. També té moltes aules comunes –de música, d’art, la biblioteca, etc.– més enllà dels espais ordinaris. Anys enrere, al Joan Veny convivien en un entorn saturadíssim, antic i amb barracons. El curs actual la situació ha millorat, en buidar-se en part.

El disseny de l'escola republicana no és habitual, ja que s'organitza al voltant de dos claustres i és tot exterior amb grans finestrals. En sortir de l’aula, es passa al pati directament. Ara bé, la climatització no és l'adequada. “Els vidres són de pell de ceba, amb un sistema de calefacció que tenia una caldera (ja canviada) que jo pensava que qualsevol dia ens explotaria. També passàvem molta calor”, recorda Font.

Després de repartir l’alumnat entre les dues escoles públiques que té Campos, el Joan Veny té dues línies a tots els cursos menys a sisè de Primària, amb quatre. L’any que ve tot s’igualarà i ambdós centres tindran dues línies a tots els cursos. A llarg termini, Educació preveu fer una reforma integral del Joan Veny i Clar, una escola del temps de la República molt estimada pels campaners que, tot i que té un disseny bonic i molt ordenat, necessita una actualització.