Canviar les polítiques socials amb la tecnologia

PalmaL’equip de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) de les Balears ha pres part en una reunió de treball per analitzar com s’ha de fer l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides a la UIB. Ha estat coincidint que la vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, Pastora Martínez Samper, és també presidenta del grup de Cooperació de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

Durant la seva visita a Palma aquesta setmana, Martínez Samper ha explicat a l’'ARA Balears' els principals reptes d’aquesta Agenda, la qual aplaudeix, perquè “per primera vegada no fa distinció entre països en vies de desenvolupament i països desenvolupats” i “ens posa a tots en el mateix sac” davant “els grans reptes globals”. I ho fa “a partir de 17 grans objectius, entre els quals “l’erradicació de la pobresa al món, la fam, la millora de la salut de les persones o l’educació de qualitat”.

D’aquest darrer punt, Pastora Martínez Samper en destaca que “per primera vegada en una agenda política internacional es parla de garantir l’accés a l’educació superior, inclosa la universitat, per a tots i totes al llarg de la vida”. Aquest repte és, segons la vicerectora, “un gran canvi quan fins ara només es parlava de l’Educació Primària” i “especialment en països com Espanya, on s’ha comprovat que el percentatge de persones a l’atur amb títol universitari és inferior que el percentatge de persones que no en tenen”. A més, els reptes globals de l’Agenda necessiten aquest component de generació de coneixement traduït en projectes palpables útils per a la societat, i aquí la Universitat hi té molt a dir”.

Centre col·laborador de la OMS

Els estudis de Ciències de la Salut de la UOC són, des del passat mes d’abril, un nou centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en l’àmbit de la salut electrònica. La UOC s’ha sumat així a les més de 700 institucions de tot el món que donen suport als programes d’aquesta organització. Els estudis de Ciències de la Salut promouran l’ús de la salut electrònica per combatre les desigualtats socials i la investigació de l’adopció i l’ús de la salut mòbil entre els països de l’Amèrica Llatina i el Carib”.

A través d’un conveni amb la Universitat d’Antioquia, a Medellín, Colòmbia, la UOC desenvolupa un màster conjunt en Telemedicina ('e-health') per formar personal sanitari en aquest país, “on les distàncies amb la gran ciutat afecten la pràctica mèdica”.

La UOC va desenvolupar també un programa formatiu per al personal sanitari a la zona nord del Magrib, per ensenyar-los el protocol a seguir: “És un protocol que les Nacions Unides tenen estipulat, però gràcies a la nostra formació en línia és molt més fàcil que es formin, perquè ho fan mentre estan assistint pacients”, apunta Pastora Martínez Samper.

“Vàrem posar en marxa una recerca per veure com aquest protocol i formació estaven millorant una malaltia endèmica que afecta els cans però també passa a les persones”, detalla la vicerectora referint-se a la leishmaniosi cutània, una malaltia que “no és greu” però “molt molesta a la pell”, la qual, afegeix, “sabem com tractar i estam formant personal sanitari allà que fa feina a les Nacions Unides”. Després de confirmar el seu bon funcionament i els resultats, “ el Ministeri de Salut del Magrib va decidir incorporar-lo al seu sistema sanitari”, explica. En concret, el projecte ha permès, amb paraules de Carme Carrión, professora dels estudis de Salut i coordinadora de la iniciativa, “una recollida de dades digitalitzada detallada i acurada de tots els malalts afectats”, cosa que va facilitar fer un mapatge epidemiològic i d’abordatge clínic de la malaltia, uns aspectes clau per planificar i definir estratègies per combatre qualsevol patologia infecciosa”.

Claus per planificar estratègies

La UOC vol promoure “experiències que conjuguin recerca i formació i que tinguin impacte social”, reitera Martínez Samper. “Amb projectes com aquest, que deriven en un canvi en les polítiques públiques, la Universitat contribueix a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030”. Per a la vicerectora, “no podem abordar cadascun dels objectius per separat perquè tots formen part d’un pla integral, com el cas de la igualtat de gènere, un dels grans reptes”. “Volem trencar els sostres de vidre i les bretxes salarials en aquest sentit”. A escala estatal “s’han mogut moltes coses” i “no és casual el que està passant ara amb els moviments feministes”. A la Universitat “som conscients que encara hi ha una bretxa a trencar: cada vegada hi ha més dones graduades universitàries que homes a escala global”, però “segons van entrant a la carrera acadèmica per arribar a ser catedràtiques la situació es gira”, lamenta.

Educació superior universal

Amb l’objectiu d’ajudar en la crisi humanitària al Mediterrani i engrescada per nou alumnes d’Educació Social de la UOC, l’entitat engegà un programa de beques per a persones refugiades i sol·licitants d’asil que es finança gràcies als ingressos de l’aportació econòmica voluntària dels estudiants en el moment de formalitzar la seva matrícula. El 2017 es matricularen 36 refugiats d’entre 19 i 46 anys, 20 dels quals ho feren en idiomes. Uns altres 16 varen triar especialitzacions en els estudis de Nutrició, Salut, Cooperació al Desenvolupament, Ajuda Humanitària, Traducció, Màrqueting i Gestió de Qualitat.