Caos, baralles i cotxes cremats en la segona nit de La Mercè a la plaça Espanya de Barcelona

BarcelonaNomés calia caminar uns quants passos per veure una baralla o sentir algú a qui havien robat o pegat. Uns passos més i desenes de persones totalment alienes al problema seguien ballant al voltant dels seus altaveus portàtils. Tot i que per a molts va ser una gran festa, el macrobotelló de desenes de milers de persones a plaça Espanya va acabar descontrolat i amb aldarull. Es van cremar dos cotxes i almenys un arbre i algunes motos i un grup de joves llançava ampolles de vidre amb força als furgons de la Guàrdia Urbana cap a quarts de cinc de la matinada. Van trencar els vidres de la Fira de Barcelona, punt de vacunació massiva, i van entrar-hi. “A cremar-ho tot, contra els Mossos!”, cridava un d’ells des de l’avinguda Maria Cristina. També van cremar contenidors. Dissabte al matí, l'Ajuntament de Barcelona reconeixia més de 50 assistències mèdiques i 13 ferits per arma blanca en una festa amb 40.000 persones.

Cap a les tres de la matinada ja es veia que la festa s’havia descontrolat i que una minoria havia anat a rebentar la diversió de la majoria. Molts menors d’edat i una immensa majoria vorejant els 20 anys. Aquest periodista va presenciar una baralla entre un grup de joves, un dels quals n'amenaçava un altre amb una ampolla de vidre. Avisat, un agent dels Mossos va assegurar que no podien fer-hi res. “Hi ha moltes coses allà a dins, però nosaltres hi som pel que ens vingui”, explicava. 

La dotació a la porta de la comissaria era petita i, al costat, unes ambulàncies del SEM on no parava d’arribar gent. N'hi havia de desmaiats per l’alcohol, un d’ells carregat per un grup de joves que feien servir una tanca com a llitera. Però també molts de ferits. Un home va marxar amb el cap totalment embenat. I una parella van denunciar que un jove els havia pegat brutalment. Ella, amb la cara ensangonada, continuava desesperada una hora després de rebre i d’intentar reanimar el seu xicot, que va passar una bona estona estabornit. “Ha sigut molt fort, ha arribat, els ha tombat d’una puntada de peu i els ha seguit donant puntades quan ja eren a terra”, deia un testimoni. 

Un altre jove encara duia sang a les mans quan explicava: “He trobat un noi que deia que l’havien apunyalat, tenia una ferida profunda a l’esquena i l’he portat als sanitaris”. No era difícil creuar-se amb gent discutint i a punt d’arribar a les mans. Els episodis més complicats es van viure a l’avinguda Maria Cristina, amb contenidors i cotxes cremats. En un altre moment, un jove a l’entrada del metro es va encarar amb els vigilants perquè no volia posar-se la mascareta. Va acabar emmanillat i amb la cara sagnant, però en marxar avisava als vigilants que hi hauria venjança: “Enrecordeu-vos de mi! Enrecordeu-vos de mi!”.

Però als voltants de la plaça Espanya la festa seguia com si res. La plaça estava totalment presa pels joves, ballant i descansant sobre les estàtues de la font o sobre un quiosc d’informació, d'altres fent servir el pal arrencat d’una parada d’autobús per jugar al limbo. La festa havia començat tranquil·la i pacífica per a desenes de milers de joves que havien decidit que aquell era el lloc on tot estava permès. Unes noies de 17 anys de Viladecans asseguraven que volien “perreo, molta festa, rotllets, drogues, folleteo i oblidar aquest any horrible”. 

El Roger i l’Albert, veïns de Sants de 19 anys, cap a les dotze de la nit ja avisaven que es quedarien al Parc Joan Miró perquè a la plaça Espanya hi veien més risc de robatoris. Amb vi, ginebra amb suc tropical i rom amb cola a la bossa de plàstic, preparaven una nit amb els seus amics. “Estem tots vacunats, jo he passat aquest any amb molta por, però ja va passant”, deia el Roger.

“La pandèmia no s'ha acabat, però quasi, només noto com a diferència que vaig a la feina amb mascareta i que no hi ha discoteques”, deia l’Àlex, de 20 anys, que havia vingut d’Esparreguera només per fer una cerveseta i marxar. Les seves amigues, Clara, Xènia i Ainhoa, es quedarien fins a la matinada bevent Jägermeister amb beguda energètica. Totes elles veien el futur “negre” o “fotut”. L’Àlex, que oposita per ser mosso, el veia “gris”. Hores després, el caos descontrolat semblava donar la raó a les noies, tot i que la pregunta no era sobre el futur immediat de la nit. Quan les coses intenten tornar a la normalitat, de sobte ja res no és normal.