Caos a Educació: la directora general de Planificació afirma que el pla de segregació lingüística s'aplicarà a tot Primària

PalmaQuatre directors generals de la Conselleria d'Educació no tenen clar a quins cursos s'implantarà el pla pilot voluntari de segregació lingüística. En el marc de la Mesa de Directors d'aquest dimarts, Catalina Ginart, directora General de Planificació i Gestió Educatives, ha anunciat que s'aplicarà el curs que ve a tots els nivells de Primària. Els altres alts càrrecs presents a la reunió no l'han corregida: eren Neus Riera, directora General de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa; Ismael Alonso, director general de Personal Docent i Centres Concertats, i Maria Isabel Salas, directora general de Formació Professional i Ordenació Educativa.

L'anunci de Ginart, en canvi, ha causat sorpresa entre els directius assistents, ja que durant els darrers mesos el conseller d'Educació, Antoni Vera, ha dit per activa i per passiva que el pla s'implantarà a segon i tercer cicle de Primària. Fonts sindicals consultades han assegurat que a la Mesa Sectorial de la setmana passada se'ls va dir això mateix. "De debò han dit que a tot Primària? Estic ben segur que se'ns va dir que s'implantaria a segon i tercer cicle", ha explicat Biel Vives, de la UOB. Davant aquesta situació, l'ARA Balears ha contactat amb la Conselleria, que ha confirmat l'anunci fet per Ginart, i uns minuts després l'ha desmentit. "S'aplicarà de quart a sisè de Primària", és a dir, a segon i tercer cicle, ha corregit Educació, que ho ha atribuït a un malentès.

En el marc de la reunió, els directors han alçat la veu davant l'anunci de Ginart: "Ens ha sorprès, perquè teníem clar el que ens havia garantit Vera a totes les reunions prèvies i el que havien publicat els mitjans de comunicació en successives ocasions", ha assegurat un dels assistents. Els docents també han plantejat que, si finalment s'hagués implantat el pla a tots els cursos de Primària, s'hauria produït un problema: a primer i segon de Primària haurien coincidit la implantació del pla de segregació i l'elecció de llengua al primer ensenyament. Aquesta circumstància hauria complicat encara més el funcionament dels centres, que ara com ara encara no tenen cap certesa sobre com es farà tot plegat.

A més, a la Mesa s'ha interpel·lat la Conselleria sobre com s'ha d'afrontar el procés d'escolarització sense que els docents sàpiguen com es farà la tria de llengua ni quins centres aplicaran el pla. La Conselleria els ha respost que ara les famílies participaran en el procés d'admissió –del qual encara no es coneix el calendari. No serà fins que es formuli la matrícula que podran expressar la seva voluntat en relació amb aquests temes.

Aquest darrer fet deriva en una altra realitat: d'ençà que va arribar a la Conselleria, Vera ha insistit reiteradament en el dret de les famílies a triar l'educació dels fills. Ara bé, si a l'hora d'elegir el centre les famílies encara no coneixen els que aplicaran el pla (o no), no podran triar amb coneixement de causa. Hi haurà lliure elecció de centre, però serà una elecció desinformada. Aquest fet podria generar problemes a les escoles, que en el marc de les jornades de portes obertes i l'imminent procés d'admissió s'hauran d'enfrontar a les probables preguntes de part dels progenitors sobre el projecte lingüístic. Moltes escoles no tindran resposta, perquè Educació encara no ha publicat la resolució del pla pilot al BOIB i, per tant, no s'ha iniciat el període d'adhesió dels centres. A tot plegat, s'hi suma que Vox ha formulat 666 preguntes per demanar a Educació còpies del projecte lingüístic d'escoles i instituts, un fet que posa més pressió sobre els equips directius i els claustres.

Un projecte que no agrada pràcticament a ningú

Els centres que participin en el pla pilot hauran d'oferir als alumnes de quart a sisè la possibilitat de fer Coneixement del Medi i Matemàtiques en català o castellà el curs vinent. En el cas de Secundària, al curs 2025-2026, les famílies podran triar la llengua vehicular de Matemàtiques i de Geografia i Història i, després, una assignatura d'àmbit científic i tecnològic: Biologia i Geologia, Física i Química o Tecnologia. Educació ha reiterat que es garantirà que un mínim del 50% del total d'hores de classe es faci en català i es compleixi el Decret de mínims de 1997. El pla durarà tres cursos. Just abans de començar a aplicar-lo, la Conselleria estudiarà el nivell lingüístic de l'alumnat participant. Al cap de tres anys, tornarà a examinar els mateixos joves per comprovar com ha variat la seva competència tant en castellà com en català.

Els sindicats, les famílies i els directors (majoritàriament de l'escola pública) han mostrat el seu rebuig al pla. De fet, en el marc de la campanya 'La llengua no es toca', els claustres de més de 200 centres, entitats i associacions s'han fotografiat per donar suport a l'escola en català. La comunitat s'ha articulat al voltant de moviments com la Xarxa Educativa per la Llengua, que ha elaborat decàlegs perquè els docents expliquin als pares els beneficis d'aprendre en català. També s'han distribuït argumentaris per informar els pares sobre els beneficis del model lingüístic vigent.

La proposta del conseller Vera tampoc genera simpaties entre les entitats espanyolistes Plis i Hablamos Español, que consideren que ha incomplert els plantejaments pactats amb Vox i demanen a Educació que rectifiqui i permeti als pares triar la llengua en totes les assignatures no lingüístiques. Ara bé, Vox celebra la primera proposta que ha fet la Conselleria i considera que permetrà impartir les assignatures acordades en castellà o en català, tal com les dues formacions van acordar el mes de novembre passat, en el marc de la negociació per aprovar els pressupostos autonòmics de 2024.