El caos urbanístic de lleis i normes esgota la paciència dels ciutadans
Només 9 dels 53 municipis de Mallorca s’han adaptat, vint anys després, al Pla Territorial i n’hi ha d’altres, a Eivissa i Menorca, que fa dècades que intenten tramitar els seus planejaments
CiutadellaNomés 9 dels 53 municipis de Mallorca tenen el seu planejament adaptat al Pla Territorial de l’illa (PTM). Els restants 44 ajuntaments, tot i els 20 anys transcorreguts, encara no han pogut adequar plenament la seva normativa urbanística a l’instrument general aprovat pel Consell de Mallorca el 2004. Cap s’ha adaptat tampoc a la recent modificació del PTM aprovada el 2023.
La complexitat urbanística, la successió de decrets i normatives de rang superior que dicten governs de diferent color polític i la incapacitat dels ajuntaments de disposar de personal suficient per treballar-hi han convertit els planejaments municipals en un trencaclosques indesxifrable moltes vegades per als mateixos tècnics que l’han de fer aplicar. Com en un VAR urbanístic obert a tota classe d’interpretacions arbitrals, no tots el dicten de la mateixa manera.
“La situació és molt preocupant”, assumeix el degà dels arquitectes illencs, Bernat Nadal. “Els arquitectes ens hem convertit gairebé en juristes. És esfereïdor. Has de superposar una trentena de documents per fer un projecte i, després, interpretar normes i veure quina mana sobre l’altra. I, quan ho has resolt –apunta–, després entra la interpretació dels tècnics municipals que l’han d’informar i que moltes vegades no hi coincideix. Hi ha una complexitat normativa tan gran que te tira cap enrere”, explica. “La inseguretat jurídica sobrevinguda, la diarrea legislativa que ens envaeix, fa que els tècnics tinguin seriosos problemes per posar-se al dia i açò, a la vegada, retarda encara més la concessió de llicències”. Aquest retard és a vegades tan gran que “molts clients acaben renunciant”. I conta que “quan passen dos anys, la seua situació personal ha canviat. O el client s’ha mort, o ha tingut un fill, o s’ha separat, i ja no està interessat a executar el projecte”.
El degà dels arquitectes no entén “com l’Administració pot incomplir els mateixos terminis que s’ha marcat. Si hi ha l’obligació de donar llicència en tres mesos, per què no ho fa?”. A la manca de recursos humans dels ajuntaments, Nadal hi afegeix una possible causa: la corrupció. “Des dels temps d’Eugenio Hidalgo a Andratx, els tècnics que informen els projectes també en són corresponsables i açò ha provocat un canvi de mentalitat que acaba pagant el ciutadà”, observa Nadal.
No tenir els planejaments adaptats “allarga la tramitació de forma absurda i dona lloc a confusions innecessàries. Un company –apunta– va fer feina tot un mes per legalitzar un habitatge i, quan va presentar la proposta al consistori, resulta que la zona on s’ubica s’havia grafiat com a inundable i ja no es podia legalitzar. I, és clar, com li dius després al teu client que has fet feina tot un mes per no res?”.
Aquesta lentitud s’agreuja encara més quan es tracta de promoure un nou Pla General. Els mitjans de l’administració local acostumen a ser tan limitats que el repte s’allarga en excés. Així que, segons el degà, “un cop finalitzada la tramitació, han passat tants anys i la normativa ha canviat tant que aquell planejament ja no respon ni a les inquietuds dels governants ni satisfà tampoc les necessitats socials del moment. La burocràcia sobrepassa tothom. És un despropòsit”.
Ni tan sols la contractació de gabinets externs especialitzats garanteix una major agilitat. “Cada ajuntament hauria de dimensionar adequadament la seva dotació de personal per complir-ho. No pot ser que hi hagi els mateixos tècnics, per exemple, a l’Ajuntament de Llucmajor que al de Petra”, apunta Bernat Nadal. També influeix l’aspecte econòmic, ja que “per a alguns municipis és inassumible suspendre llicències durant un temps o haver de pagar els múltiples informes de sostenibilitat econòmica, ambiental, deficiència hídrica i tants altres que s’exigeixen avui en dia”.
La conseqüència de tot plegat és que quatre municipis de Mallorca encara no disposen de cap planejament urbanístic propi. Selva aplica en sòl urbà les Directrius d’Ordenació Territorial aprovades pel Govern el 1999 i en sòl rústic li és d’aplicació el Pla Territorial de Mallorca. Tot i això, l’any passat va presentar un avanç del Pla General municipal que està elaborant. Ariany i Lloret també el tenen en tramitació, mentre que Búger ha aprovat provisionalment les seves primeres Normes Subsidiàries de la història. Fins i tot municipis greument copejats per la corrupció, com Andratx, han tardat 16 anys, entre 2007 i 2023, a aprovar un nou planejament.
Vila ha tardat 22 anys
L’Ajuntament d’Eivissa ha tardat 22 anys a tramitar el seu nou Pla General, que aconseguí aprovar definitivament a finals de 2023. Les primeres passes per renovar la normativa urbanística de Vila es remunten al 2001.
El planejament més antic de l’illa, però, és el de Santa Eulària des Riu, que es va aprovar el 1964. De llavors ençà, el municipi no ha elaborat cap més Pla General, però sí unes Normes Subsidiàries que són un instrument alternatiu amb el contingut mínim per planificar el desenvolupament urbanístic. La darrera aprovació de Normes es va fer el 2011 i, des de llavors, s’han introduït modificacions puntuals, sense que el govern de la batlessa Maria del Carmen Ferrer vegi “necessari abordar la formulació d’un Pla General”.
A Sant Josep de sa Talaia es regien encara, fins fa dos anys, per un planejament aprovat el 1986, però l’Ajuntament suspengué la seva aplicació per treballar en unes noves normes urbanístiques. Vol donar resposta així a reptes actuals, com ara destinar a habitatge social els terrenys que inicialment tenien vocació turística o afavorir la construcció de residències per a treballadors de temporada. Sant Antoni de Portmany també tramita un nou planejament que substitueixi l’aprovat el 1987.
Quan hi falta aigua
A Menorca, els ajuntaments de Ciutadella, Alaior i Es Castell tenen mig començada des de fa anys la revisió dels seus respectius planejaments, però els processos, per diferents motius, estan paralitzats. A Ciutadella, la insuficiència d’aigua manté bloquejat el creixement futur previst al municipi. El nou planejament, cridat a substituir el vigent des de 1988, es tramita des de fa nou anys, però ni tan sols la continuïtat de governs d’esquerra al capdavant del consistori (el PP només ha governat un any, i en minoria, des de llavors) no ho ha pogut agilitzar. “Ha passat tant de temps des que es va dictar la suspensió de llicències que és com si el nou Pla General no existís”, assegura el president dels arquitectes de Menorca, Enric Taltavull.
A Alaior l’aturada ha estat sobrevinguda. Després de set anys de tràmits, el redactor del Pla General ha mort i ara l’Ajuntament n’ha de rescindir el contracte i tornar-lo a licitar perquè professionals propers al seu despatx puguin acabar la feina. “Si tot va bé, a final d’any el podríem tenir aprovat inicialment”, augura, optimista, el regidor d’Urbanisme, Llorenç Mascaró. El president de la demarcació menorquina del Col·legi d’Arquitectes, Enric Taltavull, atribueix la situació a “la complexitat administrativa i la manca de mitjans de molts ajuntaments, que no acaben de sortir-se’n amb processos tan densos”. És per açò que proposa crear una oficina intermunicipal que es dediqui a assessorar i donar sortida a tots els tràmits.
Els planejaments urbanístics, de fet, no són els únics que ho pateixen. També altres grans iniciatives públiques acumulen dècades d’espera sense que l’Administració aconsegueixi avançar. Taltavull posa l’exemple de l’ampliació del polígon de Ciutadella, “que es reclama des de fa més de 20 anys i encara no s’ha solucionat”. Ara un grup de promotors s’hi ha posat a impulsar-la i ha donat un termini de tres mesos a l’Ajuntament perquè barati el sistema d’execució. Creuen que si es fan càrrec de gestionar-lo personalment i ja no ho deixen en mans de l’Administració, tots els tràmits s’agilitzaran.
La solució que planteja el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) és la creació d’un bessó digital, una gran base de dades del territori que dibuixi les millors solucions urbanístiques a partir de criteris exclusivament tècnics. La idea, que es vol proposar al Govern balear, segueix l’exemple de Barcelona, on el Centre Nacional de Supercomputació s’ha aliat amb l’Ajuntament per desenvolupar un bessó digital que localitzi les àrees de la ciutat amb més mancances i faci simulacions que ajudin a escollir les millors ubicacions per als futurs equipaments públics.
“És una eina molt més ràpida i fiable i no està esbiaixada políticament”, destaca Bernat Nadal. “La sanitat, l’educació i el planejament territorial han d’estar al marge dels canvis polítics, perquè quan barata el color del Govern sempre tenen la temptació de tornar a començar i això té efectes molt greus per a la ciutadania”, afirma.
“S’han de deixar d’emprar de manera partidista les polítiques territorials i d’habitatge”, demana Nadal, qui reclama “altura de mires” a tots els nivells de l’Administració. També la municipal, “on s’han d’arraconar les polítiques localistes que empenyen tots els municipis a voler tenir el seu poliesportiu, el seu polígon, la seva piscina i una ronda de circumval·lació. Una vegada fet, tot això s’ha de mantenir. No seria millor compartir totes aquestes instal·lacions entre municipis propers?”.
A més, el degà recorda que no es pot planificar només des de l’àmbit local. “No pots pensar en Palma sense tenir en compte també els fluxos de gent que et ve de Calvià, Marratxí i altres poblacions. La planificació ha de ser a nivell territorial”. Cal, en definitiva, “un canvi de paradigma, a tots els nivells”.
