Cap a un control ètic dels moixos de carrer

Palma“Caminant pel carrer jo et vaig veure i em vaig enamorar de tu. /Però vaig seguir caminant i et vaig tornar a veure, en un descampat, en un abocador, en les voreres, als parcs, cercant en els fems, sota els cotxes… a tot arreu. /Perquè no eres un, eres un darrere l’altre. Tots desemparats, abandonats, en un limb jurídic, perquè ningú vol fer-se responsable, legalment, de vosaltres: Moixos de carrer”. Aquesta estampa, extreta del poemari Moixos de carrer de l’advocada especialitzada en Dret i Benestar Animal Rosario Monter descriu la crua realitat d’una infinitat de moixos abandonats a la seva sort a nombroses ciutats de la nostra geografia. Els moixos de carrer formen part de la fauna urbana de les ciutats i, desgraciadament, passen desapercebuts fins que comença a haver-n’hi superpoblació. A Mallorca ja hi ha diversos ajuntaments sensibilitzats amb el reconeixement d’aquests animals i que aposten, a través de les seves ordenances municipals, per un control ètic de les colònies felines.

Línia d’ajudes

El Consell de Mallorca anuncià fa menys de dos mesos el llançament d’una línia de subvencions per als consistoris de l’illa destinada a controlar les colònies felines assilvestrades, amb l’objectiu de controlar, mitjançant l’esterilització, aquests animals i evitar, així, una superpoblació de l’espècie. Coincidint amb l’anunci, la plataforma balear per a la defensa dels animals Baldea ha instat els ajuntaments, que són els que tenen les competències en benestar animal, a sumar-se a aquestes ajudes per esterilitzar moixos i evitar-ne, d’aquesta manera, el sacrifici massiu.

“S’ha d’anar cap al futur” i això implica “dur a terme una política eficient en la gestió i fomentar la castració per controlar tant els moixos de carrer com els de particulars”, assenyala el veterinari expert en Benestar Animal Antoni Marí. Cada vegada “són més els ajuntaments que se sumen i aposten pel benestar animal, pero encara manca molt per fer”.

Mentre que alguns consistoris encara no han agafat la roda d’un control eficaç i ètic de les seves colònies felines i altres van endarrerits, ajuntaments com Valldemossa, Puigpunyent, Esporles, Calvià o Palma ja fan una bona tasca en aquesta direcció.

Dos convenis a Valldemossa

L’Ajuntament de Valldemossa té signats dos convenis des de fa 4 i 5 anys per tenir un control adient dels moixos de carrer. El primer, segons el regidor de Medi Ambient, Antoni Colom, “el vàrem subscriure amb l’associació Valldemossa Cats i Cans, que és qui té cura de les colònies”. Si algú vol alimentar els moixos del poble “ho ha de fer a través de l’associació”. Un any després “vàrem signar un conveni a tres bandes, Baldea, l’Associació i nosaltres, per assegurar el control de les colònies: l’Ajuntament facilita l’ajuda logística i la presa de corrent, Baldea incorpora la seva unitat mòbil veterinària i Valldemossa Cats i Cans fa la recepció dels moixos”. “Quan sent parlar gent d’altres ajuntaments que diu que el sistema de les colònies felines no funciona, crec, sincerament, que és perquè les experiències que tenen no tenen res a veure amb un sistema ben gestionat”. Dins el consistori “el nostre grup, La Valldemossa que Volem, hi hagué un batle, Jaume Vila, que estava molt concienciat sobre aquest tema. Ell va dir que havíem d’ajudar des de l’Ajuntament. Pensàvem que seria una bogeria, però ara hem vist que és la manera més racional de tenir aquests animals en condicions”. Colom lloa la bona tasca de Valldemossa Cats i Cans: “Han traslladat colònies; han trobat solucions per als individus de les colònies més conflictius i sempre ho han fet prioritzant el respecte cap als animals”.

Fa quatre anys, l’Ajuntament de Valldemossa va aprovar una ordenança per demanar que la gent es comprometés a castrar i identificar els moixos mitjançant un xip.

El funcionament de les colònies “ha permès reduir en un parell d’anys més d’un 50% el nombre de moixos de carrer”. L’experiència demostra que amb aquest control “disminueixes els conflictes amb els veïns, redueixes la brutor del carrer i suavitzes la mala imatge que poden donar les colònies descontrolades”.

Calvià, el més recent

L’Ajuntament de Calvià contactà a final de l’estiu passat amb el veterinari Antoni Marí per dur a terme la gestió del control de colònies al nucli. “Vàrem renovar el conveni per a dos anys més amb Baldea per controlar-les. Volíem anar més enllà de les castracions: volíem conèixer bé la situació de les colònies i els seus cuidadors”, explica el tècnic de Medi Ambient del consistori, Juan Salguero. Arran d’aquesta aposta, “s’han anat fent reunions amb els cuidadors, molts dels quals són voluntaris de SOS Calvià i d’altres entitats, amb el veterinari Antoni Marí. Fa un any, vàrem aprovar una ordenança municipal que diu que els cuidadors tindran una autorització”. A final de gener es va ferla primera xerrada amb els cuidadors, en què varen participar una trentena de persones. Per tenir cura de les colònies “farem signar als cuidadors un compromís i els donarem un carnet. D’aquesta manera també tenen seguretat jurídica”.

Des de que va entrar el nou govern, “vàrem tenir clar que volíem gestionar èticament les colònies felines (fa anys que a Calvià hi funciona el sistema CES (Captura, Esterilización i Suelta) i ara “es vol feruna passa més”.

Mentrestant, a Pollença, el consistori acaba d’aprovar la modificació de l’Ordenança municipal d’animals domèstics per controlar la proliferació de moixos salvatges al nucli que havia anunciat el desembre passat. Amb ella també es pretén donar cobertura legal als voluntaris que, a títol personal, s’encarregaven del control i l’alimentació d’aquests animals fins ara.