"Un cap em va dir que em tractaria millor si li practicava sexe oral"

BarcelonaComentaris, acudits sexuals i grapejades. L'assetjament laboral contra les dones es mostra de diferents maneres, però al final la majoria de vegades queda impune: el 72% de les víctimes desisteixen d'informar-ne la direcció de l'empresa o la justícia per por de perdre la feina, de ser assenyalades per la resta de la plantilla, de patir represàlies o per un sentiment de vergonya i culpa. Aquest silenci fa que fins i tot no ho comentin amb altres companyes, de manera que sovint ningú sap què passa realment.

Una enquesta elaborada pel sindicat CCOO per encàrrec del ministeri d'Igualtat permet fer una radiografia de l'assetjament. Malgrat que es dona a tots els àmbits, edats i càrrecs, la meitat de les assetjades tenen menys de 35 anys, no tenen parella estable, treballen en sectors molt masculinitzats i tenen contractes precaris.

"He patit comentaris sobre el meu cul, el meu pes (o la falta), i un dels meus caps, que em deia rossa perillosa o la rossa, em va dir que el cap que em feia mòbing em tractaria millor si li practicava sexe oral. Sempre entre rialles, però no per això la situació era menys desagradable". És el testimoni d'una de les 1.119 dones que han respost a l'enquesta online del sindicat, que constata que encara hi ha moltes empreses sense un pla d'igualtat per facilitar la detecció d'aquests casos, sobre els quals un 37% de la societat considera que es podrien aturar si la víctima avisés els assetjadors que se sent incòmoda. Per contra, CCOO subratlla que l'experiència i diverses investigacions desmenteixen aquesta creença i aposten perquè hi hagi paritat a les plantilles i educació en la igualtat com a vacuna d'aquest masclisme.

Pel que fa al perfil de l'assetjador, és bàsicament el d'homes i, com en el cas de les víctimes, també es dona en totes les categories professionals –gairebé la meitat són caps superiors i un terç de la mateixa escala salarial– i, en el cas de llocs de treball de cara al públic, fins i tot poden ser clients. Les dones enquestades dibuixen un home masclista, que normalment es comporta i tracta les seves companyes com a objectes. El típic "mascle alfa", resumeix una de les treballadores, mentre una altra explica com, després que el seu cap li fes la vida impossible i la posés en contra de les companyes, va decidir demanar la baixa voluntària de l'empresa. L'estudi apunta que sovint hi ha una "línia molt prima" en un comentari groller o fora de to i fins i tot moltes de les víctimes dubten si no estan exagerant i en realitat el problema és d'elles, perquè tenen poc sentit de l'humor.

El masclista alfa

Els acudits de caràcter sexual, les floretes indesitjades que no venen a tomb i els comentaris de caràcter sexista són, per aquest ordre, les formes amb què es presenta l'assetjament laboral, però molt a prop també hi ha gestos i mirades insinuants que incomoden les dones que els reben, i que a vegades van acompanyats d'un contacte físic. "És freqüent que els homes facin comentaris masclistes del tipus «perquè estàs casada, que si no...» O que t'agafin per la cintura quan passen pel costat, com qui no vol la cosa", descriu una altra dona sobre situacions desagradables.

La meitat de les víctimes desconeixien si altres dones de la seva feina havien patit assetjament sexual o per raó de sexe, cosa que reflecteix la "invisibilitat" d'aquestes situacions i experiències. Els assetjaments "no només s'amaguen, sinó que fins i tot no es comparteixen amb altres persones de l'entorn laboral", adverteix CCOO.

L'assetjament laboral traspassa fronteres i no se circumscriu només a la fàbrica o a l'oficina, sinó que també té un efecte sobre la salut: les víctimes relaten que tenen alteracions psicològiques com ara ansietat, depressió, estats de nerviosisme i trastorns del son, mals de cap i problemes gastrointestinals. Malgrat tot, un altre cop per no sentir-se assenyalades i per por que els afecti la carrera professional, gairebé nou de cada deu víctimes passen el tràngol sense demanar la baixa laboral.

Entre les enquestades, el 80% s'han sentit discriminades a la feina i les principals causes d'aquesta discriminació són per ofenses verbals, però també perquè se'ls han assignat tasques, competències o responsabilitats per sota de la seva categoria professional, i se les ha relegat a l'hora de la promoció professional o de la formació.