Moltes persones es pregunten com és possible que en una empresa hi hagi persones poc preparats i que no saben dirigir equips en càrrecs directius. Sobre aquest tema i algunes qüestions derivades es reflexiona en el llibre ¿Por qué tantos hombres incompetentes se convierten en líderes? (Empresa Activa, 2020), del psicòleg expert en recursos humans i lideratge i professor de l’ University College de Londres i la Universitat de Columbia, Tomás Chamorro-Premuzic. Un llibre que compta amb diferents estudis científics i que, entre altres coses, destaca el biax de gènere que encara perviu alhora de triar líders o promocionar els treballadors d’una empresa. Chamorro-Premuzic alerta que la poca representació de les dones en els càrrecs directius no es deu a la seva manca de capacitat, preparació ni falta de motivació, sinó en la dificultat de detectar els punts febles dels candidats homes. L’autor assegura que, quan es considera un home per a un càrrec de lideratge, els mateixos trets que prediuen la seva caiguda solen confondre’s amb senyals de talent, com un excés de confiança i egocentrisme. Són atributs que en un principi poden ser vistos com a carisma i competència, però que més endavant poden causar estralls.
El teu cap és massa exigent?
Els líders autoritaris i poc empàtics encara perviuen en algunes empreses, però hi ha estratègies per gestionar-los
Barcelona"Controlador, mentider, antipàtic i incoherent". Aquestes són les quatre paraules amb les quals la Mercè, nom fictici perquè prefereix mantenir l'anonimat, defineix el seu cap actual. Treballa en una editorial a Barcelona i assegura que l'ambient a l'oficina és insostenible, tot i que ella i els seus companys "aguanten" perquè la feina els agrada i no estan mal pagats. "El nostre jefe perd sovint els nervis i canvia de plans constantment. Recordo que un cap de setmana em va trucar per dir-me que havia d'entregar-li una ressenya molt urgent i vaig haver de marxar de la casa rural on era amb la família perquè no tenia internet. Vaig passar tot el dissabte treballant i quan li vaig enviar no em va contestar. El dilluns em va dir que al final no calia, que s'havia oblidat d'avisar-me", explica.
Com la Mercè, el 13% dels europeus asseguren que tenen un cap massa exigent, segons un estudi de l'institut d'economia de la feina IZA, amb seu a Bonn (Alemanya). Es tracta de directius autoritaris, controladors, perfeccionistes, intolerants, que ho volen tot per ahir i mai estan satisfets del tot. Acostumen a demanar més del que el treballador pot arribar a donar, sigui amb temes de qualitat o temps, i sovint ho fan de manera desagradable.
Qui més qui menys tothom ha hagut de treballar alguna vegada amb un cap exigent i ha patit les seves conseqüències. Tractar amb ells no acostuma a ser una experiència agradable i és motiu de moltes baixes i desmotivació laboral.
Ara bé, no és el mateix un cap exigent que un cap tòxic, que ja seria una persona que directament tracta malament, humilia i desprestigia als treballadors. "Són els que mai proporcionen feedbacks positius, utilitzen una comunicació destructiva, ignoren o menyspreen els treballadors i sovint els fan amenaces, com el fet de perdre el lloc de treball", explica la psicòloga Maite Finch.
Això fa que els empleats acabin sentint-se desmotivats i sense autoestima en l'àmbit professional. "Quan l’entorn laboral no permet créixer, ni aprendre, ni percebre’s com algú valuós, l’impacte negatiu en l’autoestima és molt alt. I, si un dia aconsegueixen sortir d’aquest entorn, els costa molt visualitzar-se com a professionals que tinguin alguna cosa a aportar", lamenta Finch. Sense comptar que viure en una situació constant de pressió i amenaça els fa elevar els nivells d’estrès i ansietat. "Presenten símptomes de taquicàrdia, pressió al pit, malestar general i tensió muscular constant", continua.
Tapar inseguretats
Encara que un cap exigent pot no ser tòxic, això no vol dir que no pugui provocar conseqüències nefastes en un entorn laboral. Idealment, un líder ha de saber adaptar-se a cada treballador perquè se senti motivat i produeixi. Però la realitat sovint no és tan idíl·lica i apareixen caps que no paren de demanar més i més als seus empleats. Què hi ha al darrere de tanta exigència?
"No tots els caps exigents ho són pel mateix motiu", matisa Gina Aran, directora d’Inginium i professora de la UOC i ESADE experta en recursos humans i lideratge. N’hi ha que ho són perquè tenen molt rodatge al darrere i saben fer la feina de forma ràpida i correcta. "Tenen una sobreseguretat i sobreexperiència que fa que exigeixin als altres coses que no poden ser", destaca. En canvi, també hi ha el perfil contrari: "Una persona insegura que, amb aquesta forma d’actuar, el que fa és tapar aquestes inseguretats", continua. Una altra possibilitat és que hagi tingut vivències negatives a la vida personal o professional i ara, d’alguna manera, ho estigui intentant compensar fent una demostració de poder. "És molt típic de persones que no estan valorades a casa i, quan són fora, són uns prepotents", remarca.
També pot passar que, simplement, el cap té poca formació i experiència sobre el que significa liderar un equip de persones. "Pot ser perquè sigui un novell o perquè estigui imitant models de lideratge que ja no són vàlids", diu Aran. I un altre motiu, molt habitual segons l’experta, és que el cap també està molt pressionat pels seus superiors. "Aleshores el problema no és amb aquesta persona, sinó amb l’organització", matisa.
Assumir responsabilitats
Encara que el nostre superior sigui exigent i sembli que ens faci la vida impossible, Gina Aran remarca que sempre hi ha un punt en què nosaltres, com a treballadors, també hem d’assumir la nostra part de responsabilitat. "Es tracta de canviar el nostre mindset i no agafar el rol de víctima, sinó de protagonista: «Jo també tinc una part de responsabilitat i decideixo què puc fer amb aquesta situació en la mesura que pugui»", matisa.
En la mateixa línia, Aran considera que sempre és bo tenir en compte que, darrere un comportament exigent, agressiu o desagradable, sempre passa alguna cosa. "Per tant, intentem estar per sobre i agafem una actitud una mica magnànima de pensar que aquella persona porta una motxilla al damunt que no està acabant de gestionar bé. És una actitud de concessió, no de submissió, que és molt diferent", remarca.
D’aquesta manera, recomana acceptar les crítiques, però pensant "asèpticament i higiènicament, no personalment". "Si l’altra persona té una motxilla, no t’ho has de prendre com una cosa personal. Per tant, tampoc has de posar els ulls en blanc, fer mala cara, sons o gestos estranys. Somrius afablement i mires de comprendre com vol les coses", recomana.
Agafar el control
Una de les tècniques que s’aconsellen a l’hora de tractar amb un superior exigent és el d’avançar-se a ell. Això requereix que, prèviament, hagis detectat un patró de control a l’hora d’actuar. Posem per cas que t’adones que, cada vegada que surt de la reunió de comitè, sempre ve al teu despatx a fer-te una crítica o a demanar-te coses. "Quan sàpigues que ve cap a tu, ja t’avances proactivament i li ensenyes o fas preguntes sobre el que estàs fent", aconsella Aran.
També acostuma a ser molt eficaç anar-lo informant sobre els teus progressos i les següents passes que tens pensat fer. "Fins i tot és bo demanar-li el seu feedback de tot el que estàs fent, sobretot si queda per escrit per correu, de forma que sempre podràs tornar a tenir una referència", continua l’experta.
D’altra banda, és aconsellable que el mateix treballador es construeixi el seu propi patró de treball. "Així el superior s’hi acostuma i es relaxa, perquè ja veu com treballes i què pot esperar de tu en cada moment", explica. Suggerir innovacions a l’empresa i voler aprendre i cercar noves vies d’actuació també és una bona manera de fer veure al teu cap que controles el teu càrrec. "Encara que després ells siguin els que es pengin les medalles. Tant se val, que ho facin: el qui val ets tu", remarca.
Ara bé, hi ha vegades que els superiors acaben tenint comportaments tòxics. En aquests casos, Maite Finch recomana que, des de la calma i la tranquil·litat, se'ls faci saber que hi ha límits que no estàs disposat que traspassin. "El que no funciona és caure en el mateix tipus de comunicació i actitud que ell", considera.
Finalment, les dues expertes recomanen a totes les persones que tinguin un cap tòxic o exigent que, quan pleguin de la feina, aprofitin per envoltar-se d’amics i família amb qui se sentin a gust i els facin somriure. "Ves a fer un cafè amb persones que et sumin i que facin que la vida valgui la pena. La feina només és un mitjà de subsistència i, al final, tu ets el responsable de si t’afecten o no els comportaments i les motxilles dels altres", conclou Aran.